MAGDALENA SERRA (Novel.la) CAPÍTOL V: IGUALMENT QUE EN XÈRLOCK HOLMES I EL DOCTOR WATSON

CAPÍTOL V:
IGUALMENT QUE EN XÈRLOCK HOLMES I EL DOCTOR WATSON





Un dia, a la meva oficina, jo vaig rebre la visita de la meva amiga catalana, la Georgina Massana. Hi parlàvem dels afers d'ella, ja que la Georgina és detective privada. Preniem un café a la sala de l’oficina, on hi poden els empleats prendre un petit menjar als descans de la feina.
Jo he tingut sempre interès per les històries de detectius, sobretot amb el gran Xèrlock
Holmes. Era una noia molt maca i semblava intel.ligent, cabells llargs castanys i aristes, i que en portava d’ulleres. Vestia amb un jersey, amb una ratlla horitzontal que portava la paraula “Ángel” en lletres majúscules i un pantaló vaquer. Precisament la Georgina hi parla de la seva feina...
--Saps, he vist gairebè tot tipus d'asasinats, adulteris, de coses ben estranyes... Però
això no és pas com en les novel.les d'en Philip Marlowe. Potser n'és com a les novel.les d'en
Xerlock Holmes i tambè del comissari Maigret.
--M’imagino –vaig contestar—. Mai no em vaig creure d'aqueixes bestieses sobre les
aventures ben perilloses dels detectius privats.
--Molt bè, Magdalena. Això en vol dir que tu ets una noia molt perspicaç.
Jo volia, amb molta modèstia, evitar d'aquestes paraules, en veure-hi una glorificació.
--Bah, no n'hi ha que exagerar. Jo soc només algú amb els peus a terra.
--És això que jo penso –va dir la Georgina, amb el seu dot deductiu.
Ara jo volia fer un joc amb ella. La Georgina no em comprèn bé.
--Vejam... –vaig dir jo— entre els meus col.legues de l’oficina, què hi ha algú que et sembla sospitòs de tenir-ne histories rares?
--Com...?
Vaig intentar explicar-s'ho. La Georgina ho compren, i aleshores hi esguarda per tota
l'oficina.
--És un exemple. Entre els companys, ¿què hi ha algú casat que hi
haurà potser tingut d'algun afer amb una altra?
--Ah, comprenc... Tu parles d’algú en particular.
Jo, llavors, hi miro de reüll cap enrera, on hi és un company, a la dreta, concentrat en la seva tasca. S’ho faig veure a la Georgina.
--Sí. Mira-te’l, el nano que hi és darrera teu. Se’n diu Vincent. Casat, feliç, però jo sospito
que ell té d'algun afer amb una altra.
--Bé. Jo començaré les meves investigacions.
En Vincent és un noi atractiu, amb cabells bruns i ulleres. Ell no sap res de que elles l'estan esguardant. Ell no en sap encara que elles se l’estan esguardant. Aleshores, la Georgina diu...
--Començarè primer de tot amb algunes preguntes...
--Sobre qual cosa?
La Georgina hi pensa sobre les preguntes en veu alta. Al fons, en Vincent hi era, potser, sorprès. Semblava adonar-se de que podriem estar parlant d’ell.
--Sobre la seva vida amb la seva dona, si en son feliços sexualment o no... Les preguntes anodines de costum.
Aleshores, ella s'apropa Vincent. Posa les seves mans damunt la taula, s’ho mira fixament i li diu:
--Perdoni. Que puc fer-li una pregunta?
Ell semblava sorprès.
--Ep, sí, senyoreta.
La Georgina (la hi veia jo girada d'esquena, des del meu indret de treball) hi parla amb el noi. Ell, que no en sap res del que passa exactament, sobretot amb el tipus de preguntes d’ella. Això sí, a mesura que avançava l’interrogatori, ell semblava més incòmode.
--Perdoneu-me la meva indiscreció: ¿Què vostè és casat?
--Sí, ben casat. Ja son nou anys. I tinc
dos fills.
La Georgina s’asseu damunt la taula d’ell i s’ho mira d’una manera una mica insinuant, mentre li fa una altra pregunta. Allò no agradava gens en Vincent, que cada cop era més enfadat.
--Una altra pregunta, si us plau: ¿què hi ha pensat vostè d'alguna vegada en fer el salt amb una altra dona?
Ell ja era gairebé fora de sí mateix. Malgrat tot, va conservar la calma per respondre:
--Jo? Perquè? No, ¿què és tot això...? Una broma?
La Georgina inventa una excusa per tranquilitzar Vincent.
--No, senyor. És només una enquesta, per conèixer el grau de fidelitat de les parelles franceses. Jo suposo que el vostre matrimoni és perfecte, ¿oi que sí? Que no teniu cap problema, vostè o la vostra dona?
--No, senyoreta –va contestar ell, amb impaciència—. Jo soc ben fidel, i la meva dona tambè. El nostre matrimoni n'és ben feliç.
Desprès, ella va parlar amb mi. No era gens convençuda de tot el que ell l’hi havia explicat. Al fons, en Vincent era ben enrabiat.
--Hum, jo crec que d'aquest paio no diu la veritat. N'hi ha d'algunes coses ben estranyes.
--Quines coses?
Un petit flaix-back, amb la taula d'en Vincent, segons com m’explicava tot, la Georgina. S'hi veu un llapis dels llavis, un paquetet amb un preservatiu, una bragueta vermella (millor un tanga) i un subjectador tambè vermell. Tot això és davall d'un munt de papers, però ells no hi eren ben amagats. Ella hi parla amb mi en veu baixa.
--Jo vaig veure un preservatiu, un llapis per als llavis, un tanga i un subjectador sota els papers. Això és molt estrany.
La Georgina i jo continuem reflexionant sobre aquesta troballa.
--Cregueu en la meva experiència, Magda. D'aquest paio no ens hi ha contat més enllà de troles.
--Potser... Però les aparences enganyen molt.
De cop i volta, vaig tenir una idea, vaig somriure molt per allò, i s’ho vaig dir a la Georgina. Aquesta no sembla res convençuda de la seva validesa.
--Espera, tinc una idea! ¿I si fem com l’Hercule Poirot? ¡Una gran reunió amb tots els
sospitosos!
--Em, no –em va dir la Georgina, tota impassible—. El més important d'un detectiu privat és la discreció sempre. I nosaltres no puguem reunir Vincent i la seva dona. Si li contem a ella les nostres sospites, ella se’n podria enrabiar molt. No m'agrada pas fotre els matrimonis. Els matrimonis se'n foten ells mateixos.
Més tard, jo surto amb la Georgina a fer una passejada pel carrer, i aleshores li faig una pregunta:
--Vosaltres els detectius, que no teniu mai una equivocació? Vosaltres sou humans, al cap i a la fi.
--És clar que sí. Jo tinc errors, això és. I ara, malgrat d'aquestes proves tant d'evidents, no estic segura de la infidelitat d'aqueix paio. Molts dels meus companys hi han tingut d'errors tremebunds amb aquestes sospites tant equivocades.
(En Vincent no està tranquil. Se'n recorda d’elles i sospita més que mai que hi parlaven d’ell i que sospitaven que ell feia alguna cosa estranya.
--De quina cosa elles hi parlen? Sembla que elles sospiten coses estranyes de mi. Que s'hi hauran pensat elles que d'aquests objectes son potser per fer-me el salt amb una altra dona? Tot això, és per la meva muller Nathalie i jo. Ella vol tenir un “look” més sexi, i jo vull el mateix. Des de fa força mesos, nosaltres no tenim gaire de passió, i devem de recuperar-la.).