FRACASSOS (CAPÍTOL V I DARRER)

CAPÍTOL V



La Meritxell va pensar en provar una altra cosa que no hi havia provat mai, lligar amb una altra dona, potser perquè entre les dones pot haver allò que no en pot trobar en un home, potser perquè elles han passat per les mateixes desil.lusions, allò de cercar un príncep blau i finalment acabar ells esdevinguts una granota lletja.
I no ho volia fer, allò de lligar amb una altra dona, només per tenir-ne una relació sexual, no tenia ganes d’allò, estava una mica farta. El sexe sense res més està bé de tant en tant, però ara volia una relació més intel.lectual, en això les dones son millors, son més cerebrals, menys primàries que la majoria dels homes.
Així que va anar cap a un bar lèsbic barceloní, de disseny, i va començar a xerrar amb les dones que li semblaven interessants, però amb les que semblaven més femenines, ja que les lesbianes masculines no li atreien gens, era com intentar lligar amb els homes, dels quals no en volia en aquell moment saber res.
Van iniciar la xerrada, la Meritxell va tenir sort, era una dona culta, no pas frívola. A Catalunya, els programes del cor que tant èxit d’audiència tenen a les televisions estatals no ho tenen gaire.
Aquella dona, que es deia Mireia, era ben simpàtica, cabell bru arrissat, ulls blaus, vestia com a qualsevol dona. La Meritxell es deixava portar, tot mirant-se-la, però sense deixar notar massa que li agradava, que li atreia...
No, la Meritxell no se’n deixava gaire portar per la passió primària. Les seves passions en podien ser algun cop passionals, però sobretot les seves passions en podien ser més intel.lectuals.
Seduïda per la tendresa de l’altra, la Meritxell va acabar fent el que fan totes les possibles parelles en conèixer-se, que a poc a poc acabarien fent-se un petó. No volem descriure això amb detall, no cal, seria massa tòpic.
Amb aquella noia, la Meritxell feia mentalment plans de futur, qui sap el que podia passar. No hi pensava en aquell moment en casar-se totes dues, com l’Arlet de la sèrie “Infidels” amb la Dani, no era això una relació de novel.la ni tampoc de sèrie televisiva “moderna”.
Però estava segura, segura del tot, com no li havia estat mai, que aquella relació li portaria més seguretat, més felicitat, més tot... que qualsevol que hi havia tingut amb qualsevol home. No vol dir gens d’odi als homes, ni tampoc feminisme radical mal entès, simplement que els homes que hi havia trobat a la vida no hi havien sigut gens capaços de portar-li la felicitat de debò, que sempre n’hi havia alguna cosa que fallava. Per tant, qualsevol persona amb sentit comú coincidirà amb la Meritxell que ha fet el correcte, i qui digui el contrari, no mereix ni tant sols ser escoltat. Amén.


F I