tag:blogger.com,1999:blog-80397987728157832732024-03-12T19:23:34.629-07:00Per a tots els gustosCómics y relatos breves míos.
Còmics i relats breus meus.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09363384796914028407noreply@blogger.comBlogger134125truetag:blogger.com,1999:blog-8039798772815783273.post-91810842243611477562016-10-17T12:21:00.002-07:002016-10-17T12:21:28.034-07:00LOS FIGURANTES QUE FIGURAN (CAPÍTULO PRIMERO)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-e7GIjPny-lQ/WAUjo2YOQAI/AAAAAAAABmQ/EOzforaeu24ggO6OW_al2yaTckWmHybvwCEw/s1600/Juli%25C3%25A1n%2Bal%2Bfondo%2Ben%2BEL%2BHOMBRE%2BDE%2BTU%2BVIDA%2B%25282%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="179" src="https://3.bp.blogspot.com/-e7GIjPny-lQ/WAUjo2YOQAI/AAAAAAAABmQ/EOzforaeu24ggO6OW_al2yaTckWmHybvwCEw/s320/Juli%25C3%25A1n%2Bal%2Bfondo%2Ben%2BEL%2BHOMBRE%2BDE%2BTU%2BVIDA%2B%25282%2529.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 36.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 36.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;">LOS FIGURANTES QUE FIGURAN<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> </span></b><b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 24.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;">CAPÍTULO
PRIMERO<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> </span></b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Yo llegué al plató de la serie de televisión para
una Figuración, como se dice ahora esto de extra en películas, los que salen en
el fondo de cualquier escena, que no hablan casi nunca, pero ayudan a que la
escena no sea vacía, con sólo los actores.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> Primero,
el ayudante de dirección nos mira, y de repente me sentía como el ganado que
será sacrificado en la granja, que terminará llenando los chorizos y salchichas
de Olot. Elegirá los figurantes para la primera escena de la mañana. Llegamos
sobre las siete de la mañana, como me pidieron. Tomé una Valeriana para poder
dormir y no caer de sueño en medio del rodaje.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> El
hombre va vestido como uno de aquel partido político que rompe con todas las
normas burguesas, pero se dirige a nosotros con un lenguaje cuidadoso, de
ejecutivo. Elige a tres de nosotros, y al resto nos dice que nos esperemos.
Obedecemos como empleados disciplinados de la época franquista o de Corea del
Norte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> --¿Qué
nos pedirá que hagamos ahora? --pregunté, un poco ingenuamente.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> --A
mí me pidieron que hiciera de doble de luz de la protagonista --me dijo un
chico.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> --¿Tú?
--pregunté, sin creerme nada, ya que ese chico era un poco gordo, y la
protagonista era joven, bonita y delgada--. ¿Que haces broma?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> --¡Noooooo!
-dijo el chico, con una voz aguda y casi auto-paròdica--. Es que no tenían a ninguna,
y pensaron en mí. Aunque tuve suerte, porque apenas un segundo después, dijeron
que nada, ya que yo estaba allí ante el malo de la película, un señor mayor,
feo y antipático.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> Nos
describió todo aquello con gestos de sus manos, un poco como los actores de
aquellas comedias italianas de antes. Y me lo creí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> Pasa
una hora, y los presentes no hacemos otra cosa que mirarnos el móvil una vez
tras otra. Habré leído cinco veces la misma noticia en la Red para matar el tiempo.
Podríamos charlar un poco, pero depende de qué tema sea la especialidad de tus
interlocutores.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> --Pues
me acuerdo de cuando tuve aquella Figuración con Almodóvar --siempre comienza
con esta frase reglamentaria. Y luego las anécdotas, también reglamentarias.
Unas muy simpáticas y otras no mucho.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> Pero
finalmente, llega el ayudante de antes y nos dice que podemos entrar al rodaje.
Obedecemos nuevamente, como los personajes de los negros de "Lo que el
viento se llevó", y entramos hacía el vestuario, en donde nos mirarán si
tenemos que cambiar de ropa para el rodaje, o estamos bien con la nuestra, la
de la calle. La encargada del vestuario no nos mira como los corderos del
ganado, pero con algunos, parece minuciosa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> Tras
probarnos varias ropas, nos dieron, para ponérnoslas, las ropas de nuestros
personajes de Figuración. Era un programa especial de Navidad, decía ella. Y
todos nosotros como en los cotillones de fin de año. Nos llevaron hacia el
plató.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> Ya
colocados, el ayudante de dirección nos dio instrucciones. Se haría una escena
culminante, y nos pedía dejarnos la piel. Yo estaba de acuerdo. Comenzó el
rodaje. Varias tomas, el director no estaba contento.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> Pero
después del rodaje de la última toma de la secuencia, sentimos la voz de trueno
del director, que hacía eco por todo el plató, como una amenaza del Darth
Vader.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> --¡Me
cago en todos vuestros muertos! --gruñó.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> Nos
miramos unos a otros, con expresiones de horror y resignación vez. Después del
esfuerzo por parecer creíbles dentro de la escena, ahora todo se iba al traste
por una equivocación de alguien que no adivinábamos qué.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> --¡Os
habéis dejado apagado el monitor del fondo, panda de inútiles! --dijo a sus
técnicos, con voz de trueno, pero al borde de un ataque de nervios y a punto de
empezar a hacer disparos por todas partes como un Rambo o un yihadistas
cualquiera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> La
cosa se calmó después, ya que todos nos fuimos a comer. Fue un alivio, después
del cansancio de repetición continua. Durante la comida, yo pensé todo el
tiempo que al director lo tendrían comiendo aparte, apartado del mundo, de
todos, porque existía el peligro de que él hiciera pagar a cualquier pobre diablo
la equivocación de antes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> Nos
dejan ante un plató que parece ser una oficina. El ayudante me dice que me
siente ante una mesa con ordenador de sobremesa. Me da las indicaciones de la
escena: yo trabajo en una oficina cualquiera, tengo que escribir en el ordenador,
como cualquier persona que tiene este trabajo. Digo que sí, que de acuerdo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> Me
siento en la silla, delante del ordenador, que tiene la pantalla encendida, y
veo un pequeño detalle que no me esperaba: miro el teclado del ordenador, y las
letras están en ruso. Sí, en ruso, alfabeto cirílico y todo eso. No hago ningún
movimiento del rostro ni ninguna expresión que diga a todos que aquello no me
gusta mucho.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> El
director de la serie nos dice a todos que tenemos que hacer que escribimos en
el ordenador con naturalidad. Utilizó una metáfora que me parecía válida:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> --Hacedlo
con naturalidad. Nada de tocar el piano.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> Cuando
dice acción, enciendo el trabajo, ya pesar de no saber nada de lo que escribía
(sólo, en mi escuálido ruso, que la letra H equivale a la letra N, y que MOCKBA
es Moscú en ruso), creo que hice mi trabajo correctamente.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> Repetimos
tres veces más, y luego otra secuencia de oficina. Comenté esta anécdota del
teclado ruso, tal vez me quejé, pero una de las compañeras me dijo que cualquier
actor debe saber enfrentarse a cualquier desafío. Y tiene razón.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> Después,
terminamos. Todavía no sabía cuál sería la nueva Figuración, pero no sería como
en las películas, sería algo normal, llena de anécdotas pequeñas de bar, pero
aprendemos detalles interesantes. A ver cuando es la cosa como en las películas
de verdad.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09363384796914028407noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8039798772815783273.post-77042252550610232342016-10-17T12:18:00.000-07:002016-10-17T12:18:20.664-07:00ELS FIGURANTS QUE FIGUREN (PRIMER CAPÍTOL)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> </span><a href="https://2.bp.blogspot.com/-e7GIjPny-lQ/WAUjo2YOQAI/AAAAAAAABmM/9GJ4aE1mo3kd45IKxWmCxKIBt31_aEl6wCLcB/s1600/Juli%25C3%25A1n%2Bal%2Bfondo%2Ben%2BEL%2BHOMBRE%2BDE%2BTU%2BVIDA%2B%25282%2529.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 16px; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="179" src="https://2.bp.blogspot.com/-e7GIjPny-lQ/WAUjo2YOQAI/AAAAAAAABmM/9GJ4aE1mo3kd45IKxWmCxKIBt31_aEl6wCLcB/s320/Juli%25C3%25A1n%2Bal%2Bfondo%2Ben%2BEL%2BHOMBRE%2BDE%2BTU%2BVIDA%2B%25282%2529.jpg" width="320" /></a><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> </span><b><u><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 36.0pt; line-height: 107%;">ELS FIGURANTS QUE FIGUREN</span></u></b><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 36.0pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<b><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 28.0pt;">PRIMER CAPÍTOL<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> Jo
vaig arribar cap al plató de la sèrie de televisió per una Figuració, com es
diu ara això d’extra en pel.lícules, els que surten al fons de qualsevol
escena, que no parlen gairebé mai, però ajuden a que l’escena no sigui buida,
amb només els actors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">
Primer de tot, l’ajudant de direcció se’ns mira, i de cop i volta em
sentia com el bestiar que serà sacrificat a la granja, que acabarà omplint els
xoriços i salsitxes d’Olot. Triarà els figurants per la primera escena del
matí. Vam arribar-hi cap a les set del matí, com em van demanar. Vaig prendre
una Valeriana per poder dormir i no caure de son enmig del rodatge.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> L’home va vestit com un d’aquell partit
polític que trenca amb totes les normes burgeses, però es dirigeix a nosaltres
amb un llenguatge acurat, d’executiu. Tria tres de nosaltres, i a la resta ens
diu que ens esperem. Obeïm com empleats disciplinats de l’època franquista o de
Corea del Nord.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">
--Què ens demanarà que fem, ara? –vaig preguntar, una mica ingènuament. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">
--A mi em van demanar que fes de doble de llum de la protagonista –em va
dir un noi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">
--Tu? –vaig preguntar, sense creure’m res, ja que aquell noi era una
mica gras, i la protagonista era jove, bonica i prima--. Que fas broma?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">
--Noooooo! –digué el noi, amb una veu aguda i gairebé auto-paròdica--.
És que no tenien cap, i van pensar en mi. Encara que vaig tenir sort, perquè
tot just un segon després, van dir que res, ja que jo hi era davant el dolent
de la pel.lícula, un senyor gran, lleig i antipàtic. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">
Ens va descriure tot allò amb gestos de les seves mans, una mica com els
actors d’aquelles comèdies italianes d’abans. I m’ho vaig creure.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt;"> Passa una hora, i els presents, no fem una
altra cosa que mirar-nos el mòbil un cop rere l’altre. Ens haurem llegit cinc
vegades la mateixa notícia dins la Xarxa per matar el</span><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">temps.
Hi podríem xerrar una mica, però depèn de quin tema sigui l’especialitat dels <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">teus
interlocutors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">
--Doncs, em recordo quan vaig tenir aquella Figuració amb l’Almodóvar
–sempre comença amb aquesta frase reglamentària. I després les anècdotes, també
reglamentàries. Unes molt simpàtiques i d’altres no gaire.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">
Però finalment, hi arriba l’ajudant d’abans i ens diu que podem
entrar-hi al rodatge. Obeïm novament, com els personatges dels negres d’<i>”Allò que el vent s’endugué”,</i> i entrem
cap al vestidor, on ens miraran si tenim que canviar de roba pel rodatge, o
estem bé amb la nostra, la de carrer. L’encarregada del vestidor no ens mira
com els anyells del bestiar, però amb alguns, sembla minuciosa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> Després
de provar-nos diverses robes, ens van donar, per posar-nos-les, les robes dels
nostres personatges de figuració. Era un programa especial de Nadal, deia ella.
I tots nosaltres com als cotillons de Cap d’Any. Ens van dur cap al plató. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> Ja col.locats, l’ajudant de direcció ens va
donar instruccions. Es faria una escena culminant, i ens demanava deixar-nos-hi
la pell. Jo hi estava d’acord. Va començar el rodatge. Diverses preses, el
director no hi estava content. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> Però després del rodatge de la darrera presa
de la seqüència, vam sentir la veu de tro del director, que feia ressò per tot
el plató, com una amenaça del Darth Vader.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> --¡Me cago en todos vuestros muertos! –va
rondinar, en castellà. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> Ens van mirar els uns als altres, amb
expressions d’horror i resignació alhora. Després de l’esforç per semblar
creïbles dins l’escena, ara tot se n’anava en orris per una equivocació d’algú
que no endevinàvem quina. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> --Us heu deixat apagat el monitor del fons,
colla d’inútils! –va dir als seus tècnics, amb veu de tro, però al caire d’un
atac de nervis i de començar a fer-ne trets a tort i a dret com un Rambo o un
Jihadista qualsevol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> La cosa es va calmar després, ja que tots
ens van anar a dinar. Va ser un alleujament, després del cansament de repetició
contínua. Durant el menjar, jo vaig pensar tot el temps que al director el
tindrien menjant a part, apartat del món, de tots, perquè hi havia el perill
que ell fes pagar a qualsevol pobre noi l’equivocació d’abans. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> Ens deixen davant un plató que sembla ser
una oficina. L’ajudant em diu que m’assegui davant una taula amb ordinador de
sobretaula. Em fa les indicacions de l’escena: jo treballo dins una oficina
qualsevol, tinc que escriure a l’ordinador, com qualsevol persona que té
aquesta feina. Dic que sí, que d’acord.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> M’assec a la cadira, davant l’ordinador, que
té la pantalla encesa, i veig un petit detall que no m’esperava pas: miro el
teclat de l’ordinador, i les lletres son en rus. Sí, en rus, alfabet ciríl·lic
i tot això. No faig cap moviment del rostre ni cap expressió que digui a tothom
que allò no m’agrada gaire.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> El director de la sèrie ens diu a tothom que
tenim que fer allò d’escriure a l’ordinador amb naturalitat. Va utilitzar una
metàfora que em semblava vàlida:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> --Feu-lo amb naturalitat. Res de tocar el
piano.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> Quan diu <i>acció,</i>
engego la feina, i malgrat no saber gens ni mica d’allò que escrivia (només,
dins el meu escanyolit rus, se que la lletra H equival a la lletra N, i que
MOCKBA és Moscou en rus), crec que vaig fer la meva feina correctament. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> Vam repetir allò tres vegades més, i després
una altra seqüència d’oficina. Vaig comentar aquesta anècdota del teclat en
rus, potser em vaig queixar, però una de les companyes em va dir que qualsevol
actor ha de saber enfrontar-se a qualsevol desafiament. I té raó.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> Després, vam acabar. Encara no sabia qual
seria la nova Figuració, però no seria com a les pel.lícules, seria una cosa
normal, farcida d’anècdotes petites de bar, però n’aprenem detalls
interessants. A veure quan és la cosa com a les pel.lícules de debò.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">
<b><u><o:p></o:p></u></b></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<b><u><o:p></o:p></u></b></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09363384796914028407noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8039798772815783273.post-57429536813737822292016-01-03T14:47:00.001-08:002016-01-03T14:47:37.464-08:00DESFER-SE D'ELLA... PERÒ AMB COMPTE (Capítol XIII)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-0zWFVjoyvnY/Vomk2c8Er-I/AAAAAAAABlo/3pl-lCwkqGY/s1600/CRIMEN%2BY%2BCASTIGO%2Bde%2BFiodor%2BDostoievski%2B%2528portada%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-0zWFVjoyvnY/Vomk2c8Er-I/AAAAAAAABlo/3pl-lCwkqGY/s1600/CRIMEN%2BY%2BCASTIGO%2Bde%2BFiodor%2BDostoievski%2B%2528portada%2529.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 24.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 24.0pt; mso-ansi-language: CA;"> CAPÍTOL XIII<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b> </b>En José Carlos es va llevar per anar-se cap a la
feina, com cada matí. Després de prendre el desdejuni, se’n va anar. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
I l’Oriol
encara era adormit. Va trigar en llevar-se mitja hora després de la sortida del
primer. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Va badallar
i es va llevar del llit. Amb barba de dos dies, amb un pijama que l’havien
deixat per passar la nit, d’aquells de seda natural que duu en José Carlos.
Potser no era gaire adient per aquell home, semblava un pobre que volia semblar
ric, tenia una absència d’aspecte per allò, i potser també de modals, ja que es
va rascar el cul amb delit, com alleujat d’una cosa que li destorbava de
valent.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Es va
dirigir cap a la sala de bany, on s’hi volia dutxar. Però en voler obrir la
porta, va notar que era tancada per endins, i va sentir una veu. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Eeeeei!
Ocupat!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Era una veu
de dona. La va reconèixer. Era la d’ella, de la Marieta. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Em... em
sap greu! –es va disculpar l’Oriol, que era espantat, submergit dins la seva
timidesa que l’havia impedit sovint lligar-se noies, tot i que després a més
d’una les va acabar seduint, tot i que més per escarmentar elles els seus
inútils nuvis o marits.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Que ets
tu, Oriol? –va preguntar ella des de dins. El seu to de veu hi havia canviat
radicalment. Ja no era la veu espantada, de noieta carrinclona de col.legi de
monges que l’agafen despullada al bany, que creu que fins i tot el mateix Déu
hi anirà cap a l’Infern perquè tot és pecat arreu del món. Ara era una veu una
mica de gateta mimosa, amb un borrall cursi, potser també.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Sí... –la
veu de l’Oriol hi sortia del fons de la seva gola com un gat que s’ofegava.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Ara
surto, espera que m’eixugui el cos, i ja tens el bany per tu solet.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Ep...?
Ah, sí... –com la sentia darrera la porta i la sala de bany hi tenia molt
ressò, que distorsionava el so, no li havia agafat totes les paraules, però
finalment les va comprendre totes, tot fent una mena de reconstrucció
detectivesca.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Però, per
una mena de vergonya i també de bona educació, va anar-se cap a la seva
habitació per esperar el moment de la sortida d’ella de la sala de bany. Ella
va sortir i anava amb la tovallola de bany vorejant-li el seu atractiu cos.
També duia una altra tovallola a la vora del seu cap, per cobrir els seus
cabells mullats, un estil aquell que més es semblava a un maharajà de la Índia
que no pas a una dona que s’acabava de dutxar.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Van passar
unes hores després de tot això, i la vida de tots dos va continuar com si no
hagués hagut cap ensurt, volem dir d’ell, ja que ella, semblava que si havia
tingut un ensurt, li va durar només uns segons. A l’Oriol, per sentir-se
incòmode, li va durar més temps. Perquè hi era dins una casa amb desconeguts, i
no volia semblar un hoste groller ni gens bé educat. Que ell era un lladre
abans, però no pas un paio amb descortesia.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Dos dies
van passar ara, i la Marieta hi era a la sala, llegint un llibre. Potser al
lector li semblarà del tot paradoxal el títol del mateix, ja que era la
novel.la “Crim y càstig” de Fiodor Dostoievski. Si ens recordem de que la
Marieta va matar una dona temps enrere, aleshores ella seria més aviat incòmoda
llegint-se allò. Però no semblava gens ni mica que tingués els remordiments del
Raskòlnikov i acabés anant-se cap una caserna de la Policia. Ni tampoc els
tindria si vingués aquell inspector de Policia rus de la novel.la, el qual va
inspirar els creadors del tinent Colombo per la seva sèrie televisiva.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
L’Oriol va
aparèixer per la sala, i la va veure llegint. No volia fer nosa, però ella es
va adonar de la seva presència.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Hola,
Oriol, com va? –va dir amb dolcesa, trencant per un moment amb la seva fredor
estil Lara Croft, i fent un somriure, el darrer d’ells no sabem qual va ser el
segle que va aparèixer. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Ah,
hola... –digué ell, ara amb més fermesa del seu caràcter, però no gaire.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Et volia
preguntar una cosa... –va començar ella, i va fer una petita pausa, com qui
agafa aire per continuar, o perquè es rumiava allò que tenia que dir--. Que
alguna vegada algú et va voler matar?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Doncs...
–ell se’n va recordar, tot seguit, d’algunes vegades que va sofrir una
persecució d’alguns delinqüents, ja que ell mirava de sobreviure als barris
baixos barcelonins, amb millor o pitjor fortuna, tot i que caldria dir-ne que
millor, ja que ell encara és viu i sa i estalvi.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
No va voler
respondre immediatament. Com ella, es prenia el seu temps per trobar-hi la
resposta adient, però gens solemne. No era ell cap bon jan de classe alta.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Algun cop
vaig tenir una picabaralla amb gent molt dolenta dels barris baixos.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Ho va dir
d’esma, com qui llegeix un paper escrit.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Amb armes
blanques, o amb els punys? –va preguntar ella.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Amb armes
blanques –digué ell ràpidament.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Navalles
o ganivets?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Ganivets.
No tenia jo calers per una bona navalla. Ganivets d’un bar de barri, petit,
avorrit i normalet.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Ho va dir
ell amb la descripció d’un venedor d’enciclopèdies, ara més animat.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--I vas
matar molts dolents, oi?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--No, cap.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Oh... –va
dir ella, suaument, amb un to ben clar de decepció.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Que et
creus que soc un assassí? –ell començava a creure’s que ella li volia prendre
el pèl.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--No, no
cal, però una mica bandarra sí que cal.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Va ser una
resposta que, per no perdre el costum, li va deixar aclaparat.<o:p></o:p></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09363384796914028407noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8039798772815783273.post-49210270119027285912015-10-25T10:41:00.000-07:002016-01-03T14:45:25.809-08:00DESFER-SE D'ELLA... PERÒ AMB COMPTE (Capítol XII)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-8KtwClib-4c/VomkeymCXiI/AAAAAAAABlg/q4YvPGW8pOc/s1600/T%25C3%258DMIDS%2BAN%25C3%2592NIMS%2Bde%2BJean-Pierre%2BAm%25C3%25A9ris%2B%2528imatge%2B4%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="135" src="http://4.bp.blogspot.com/-8KtwClib-4c/VomkeymCXiI/AAAAAAAABlg/q4YvPGW8pOc/s320/T%25C3%258DMIDS%2BAN%25C3%2592NIMS%2Bde%2BJean-Pierre%2BAm%25C3%25A9ris%2B%2528imatge%2B4%2529.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 24.0pt; mso-ansi-language: CA;"> </span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 24.0pt; mso-ansi-language: CA;"> CAPÍTOL XII<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
--Hola,
José Carlos. Que te’n recordes, de mi? Soc l’Oriol.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Va ser la
veu d’aquella mena d’aparició sobtada que li va deixar paralitzat. Tot i que la
seva expressió facial era més aviat impassible, allò era una cosa que no
s’esperava gens ni mica.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Hola.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Va ser una
resposta freda i d’esma, sense ànima. L’Oriol, per descomptat, es va quedar
sorprès.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Feia molt
de temps...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
En José
Carlos va començar a dir una frase, però tot seguit es va aturar. De cop i
volta, li va venir al cap una idea diabòlica.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
No va fer
una expressió de delatar-se a si mateix, en tenir d’aquesta idea. Va pensar en
dècimes de segon en això, i es va concentrar tot seguit en saludar l’Oriol.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--No, deia
que feia molt de temps que no sabia res de tu. Que vas poder triomfar i ets
milionari, oi?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
L’Oriol es
va quedar sorprès, i no sabia si prendre’s allò amb ironia. Triomfant i
milionari, ell, un pobre mort de gana? El sentit de l’humor dels milionaris com
en José Carlos és humiliant per persones com ell.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Amb
timidesa, l’Oriol va decidir dir la veritat. Si en deia que ell hi havia
triomfat, amb aquell aspecte de pobre que feia, no s’ho creuria ningú.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Ehm...
no. Ni vaig poder triomfar, ni soc milionari. Soc un pobre lladregot, del qual
un senyor es va compadir... i em va portar fins aquí.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--El meu
sogre, oi?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--El teu
sogre? –l’Oriol no sabia res, de que l’home que li va perdonar el seu robatori
era el sogre del seu antic amic.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Sí, el
meu sogre... Ah, no, si no sabies res, de que m’havia casat.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
En José
Carlos es va adonar de que l’Oriol no hi havia ni tant sols anat a les noces
d’ell. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Ah,
enhorabona... –va dir l’Oriol, maquinalment, sense poder preparar-se una frase
més coherent, alhora amb una certa timidesa.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
El nostre
protagonista va decidir oblidar-se de malentesos i facilitar-li la vida a
l’amic retrobat.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Aquella
nit, va passar un esdeveniment ben estrany. Mirarem d’explicar-lo.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
En José
Carlos té un somni, on s’imagina que hi és a un bar, allà hi ha vint noies,
totes molt maques i sexis. Aconsegueix lligar-se a totes, les vint, però... no.
Hi ha una noia, només una, que s’ha enamorat d’un altre noi que hi havia al
bar, i no s’interessa gens ni mica per en José Carlos. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Aquest,
desesperat, malgrat tenir a la vora les altres dinou noies, totes boges per ell
i fins i tot ficant-li mà a l’entrecuixa, ell era del tot desesperat perquè una
noia, ni que fos només una, veiés millor a un altre home, en comptes d’ell.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
L’angoixa
que envaeix el nostre home ja és insuportable. Gairebé comença a xisclar,
desesperat. Haurem d’entendre la desesperació d’ell dins el sentit patètic, no
pas dins la desesperació justificada i fins i tot dotada d’un sentit noble. És
una angoixa patètica i ridícula, que demostra el masclisme i la manca
d’escrúpols d’ell, que si té sentiments, només son per interès i res més.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Com passa
després d’aquestes històries somniades, el nostre home es va despertar tot
seguit. La seva dona dormia plàcidament, no hi havia sentit res, endinsada
enmig de somnis molt més agradables i menys humiliants per ella mateixa.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Com ell no
va poder dormir gaire, no feia bona cara. Ella no va voler fer cap comentari,
tant li feia allò que ell hi hagués somniat. Cada cop era per ella més
indiferent, tot que tingués a veure amb el seu cada cop menys atractiu marit.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
En José
Carlos volia que allò no li fes malbé el nou dia, i va mirar de concentrar-se
de valent en la seva feina.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Però abans
es va trobar amb l’Oriol, i volia venjar-se del seu somni fent-li un embolic al
pobre nano. Se’l va apropar.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Oriol!
Que pots venir un moment? –li va demanar, amb veu alta però sense cap
estridència.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Ara vaig
–va dir ell, amb la seva bona educació de sempre.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Quan va ser
al seu costat, en José Carlos li va posar la mà a l’espatlla i va començar a
explicar una història...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Bé, una
història...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Com el José
Carlos tenia el matí sàdic, se’n va aprofitar del pobret Oriol i va explicar
una història de surrealisme i una mica d’horror, que feia una barreja de
Buñuel, Dickens, Mortadel.lo i Filemó i els acudits d’Eugeni. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
El lector
és intel.ligent, i ja suposarà que el poti-poti mental d’Oriol era
impressionant després d’allò que va sentir. No sabia si dir de valent si allò
era una broma, i pesada, a sobre, o era la realitat més real que hi havia
sentit mai, tot i que ja sabem que la realitat pot ser fins i tot la més
insòlita.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Aiiiii...
–es lamentava l’Oriol de no ser cap geni de l’oratòria ni tampoc de la Ciència.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09363384796914028407noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8039798772815783273.post-58228370657914270982015-06-19T18:15:00.001-07:002015-06-19T18:15:15.917-07:00DESFER-SE D'ELLA... PERÒ AMB COMPTE (Capítol XI)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-F9J4JQ8YoWI/VYS-kbr7yEI/AAAAAAAABk4/O1vXhFMpK4w/s1600/Amantes%2Bcon%2Bpasi%25C3%25B3n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-F9J4JQ8YoWI/VYS-kbr7yEI/AAAAAAAABk4/O1vXhFMpK4w/s1600/Amantes%2Bcon%2Bpasi%25C3%25B3n.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b> <o:p></o:p></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b> </b>Tornem amb en José Carlos i els seus deliris de
desfer-se de la seva dona. O d’ajornar el tema com fa qualsevol polític quan la
seva agenda, per manca d’horari, no es pot complir del tot i es veu obligat a
deixar coses per l’endemà.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Doncs, va
voler fer una altra cosa, menys arriscada, si tenim en compte el risc de
carregar-se la seva pròpia dona, una cosa que en qualsevol matrimoni és un fet
quotidià com d’altres, carregar-se un cònjuge perquè sí, això és normal si
veiem els filmes d’Alfred Hitchcock.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Tot i que
en José Carlos hi pensava que no estaria gens malament oblidar-se per un temps
d’assassinats i distreure’s amb un tema menor, inofensiu. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Pepe...
–va dir tot cadenciosament una veueta femenina, que es va sentir tot just al
darrera d’ell.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Síííííí... –va contestar ell, amb una altra veu cadenciosa, que
semblava competir per ser de la mateixa velocitat que l’altra, o dins una mena
de campionat d’imitacions.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Quan sentim
aquestes veus, ell encara no s’ha tret la camisa, se la treu a poc a poc.
Potser un dels detalls més tòpics d’una pel.lícula eròtica, no ha sigut mai
dels homes que, per semblar feministes davant les dones amb les que ells
lliguen, comencen ells mateixos amb treure’s la roba. José Carlos, Pepe per la
seva amant, a la qual va conèixer aquell mateix dia, va deixar que fóra ella,
la noia, qui es despullés primera. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Va girar el
cap lleugerament, i va veure que la noia, una pèl-roja molt atractiva, que
tenia un cos escultural, molt ben cuidat, i tenia el pubis depilat com una
actriu porno, es posava damunt el llit tot esperant que ell prengués la
iniciativa, que ja la prendria ella després. En això sí que ell semblaria un
feminista, complaure primer de tot a la dona i finalment seria ella la que fes
l’altre comés de l’acte sexual.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Saps què
m’agradaria, ara? –va dir ella, amb complicitat.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Una cosa
que t’agrada? Apart d’això íntim que volem fer ara?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Home, si
vols que fem un col.loqui intel.lectual... –va ironitzar ella, sense perdre el
somriure ni tampoc la veu xiuxiuejant.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Finalment
van cardar, i ella va anar marcant els ritmes i els tempos de l’acte sexual,
com a una simfonia de Beethoven.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Ara, tornem
a veure com l’Oriol ja ha arribat a casa de la Marieta, i el pare d’ella
decideix reservar una habitació per ell, com a convidat. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Primer de
tot, decideix presentar-s’ho a la seva filla. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Marieta,
et presento l’Oriol.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Ho va dir
amb cordialitat, tot i que amb una certa fredor, sense gaire passió.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Hola,
Oriol, em dic Marieta –va dir ella, educadament.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Ell, com
era tímid davant les dones, va contestar amb poques paraules. La Marieta, com
ja és acostumada, i ben acostumada, a aquests paios als quals és més fàcil
treure’ls un queixal que no pas tres paraules consecutives, doncs va mirar de
xerrar una estona amb ell i fer que ell es sentís a gust.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Què
t’agrada el cinema? –va treure ella de cop i volta un tema.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Sí... el cinema
francès –digué ell, i semblava tranquil·litzar-se, com si s’hagués tret un pes
de sobre.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--No està
malament –va dir ella, i va confessar--: No soc gaire seguidora, del cinema
francès. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Perquè?
Et sembla pesat, avorrit i discursiu?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Sí,
sovint. I també immoral, als francesos sembla que només els agraden les
històries de fer el salt a la teva parella, i mostren això com si fóra
obligatori.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--No crec
que sigui així –va voler replicar l’Oriol.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Ah, no?
Que et sembla lògic que fins i tot dins una pel.lícula francesa que parla del
Nadal, comencin amb un enterrament amb l’afegitó de que l’afligida vídua estava
casada amb un violinista que abans se l’havia robat a una altra dona? O que una
de les germanes protagonistes esperava un fill del seu xicot, però que aquest
era un home casat, que no només enganyava la seva dona, sinó que l’abandona per
anar-se amb l’amant, tot i que la dona també era embarassada, i a sobre tot
just abans de la Messa del Gall? Disculpa’m, però no soc gaire d’aquests
romanços llibertins.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Va ser ben
sincer, el seu discurs moralista. L’Oriol no és gaire d’aquestes coses, i tot i
que li agrada el cinema francès, sovint hi troba estrany aquesta norma no
escrita dels del país veí, ben al contrari que al cinema purità i decent de
Hollywood, tot i que també hipòcrita fins dir-ne prou.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Mentrestant,
en José Carlos i la seva amigueta ja havien finalitzat la seva sessió de sexe
estil Rocco Siffredi, tot i que ell, per molt que s’esforcés, no és gens ni
mica com el mític actor pornogràfic italià. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Que vols
que cronometri quan trigues en arribar a casa teva i te’n fiques al llit amb ta
dona perquè ella no tingui cap sospita d’allò nostre, oi? –va dir ella,
burleta, mentre l’acaronava el clatell i deixava que ell se’n mirés com un
zombi els seus preciosos pits.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--No cal,
princesa –va contestar ell. Tot i que sigui un tòpic, el seu membre no
s’aixecava ja, perquè era massa aviat després de la finalització de la sessió
amatòria amb l’ejaculació reglamentària, tot i que ell no va fer-la com els
actors porno, que semblen obligats a descarregar-ne la seva llet (coneguda per
semen) damunt el rostre o el cos de la noia. Hi havia utilitzat un condó, per
així estalviar-se un embaràs inoportú.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Ell es
vesteix, i quan acaba amb les sabates posades impecablement als peus, sort cap
a la porta. La noia encara no s’ha vestit, però no s’aixeca del llit, i ell li
fa un petó als llavis de comiat. Podrien fer-se un petó ben llarg, però com a
ella no li agraden gaire els comiats, doncs prefereix que això sigui ràpid,
breu i que deixi un bon record.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Surt ell al
carrer, i entra dins el seu cotxe. No vol mirar-se gaire on viu la noia, té
força amb mirar-se uns segons la casa pel mirall retrovisor de l’automòbil.
Engega el motor y suaument surt d’aquell carrer.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Després
d’un trànsit fluït i suau, ell hi arribava cap a casa seva. Va aparcar el cotxe
sense problemes, i com a una bassa d’oli s’hi sentia, durant tot el trajecte.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Ens el
podem imaginar sempre amb el somriure pasta dentífrica a la boca, però un
descobriment sobtat faria que aquesta màgia d’anunci televisiu desaparegués.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Abans, com
qualsevol cosa té un origen, no com l’origen de la Humanitat si llegim la
Bíblia o si pensem de l’origen de l’Univers, tot comença quan ell ha aparcat el
cotxe, ha apagat el motor, ha tancat la porta amb les claus i s’ha apropat cap
a casa seva.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Ha tret
novament les claus de la butxaca per obrir la porta y entrar-hi.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Quan va
obrir la porta, hi entra... i aleshores... <o:p></o:p></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09363384796914028407noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8039798772815783273.post-29778115325766319672015-06-19T18:13:00.000-07:002015-06-19T18:13:04.578-07:00DESFER-SE D'ELLA... PERÒ AMB COMPTE (Capítol X)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-9-xPG9hqwrc/VYS99XXtBiI/AAAAAAAABkw/ytnfpaHoXvI/s1600/Carrer%2Bd%2527Arag%25C3%25B3%2Bde%2BBarcelona%2Bamb%2Bmolt%2Btr%25C3%25A0nsit.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="299" src="http://3.bp.blogspot.com/-9-xPG9hqwrc/VYS99XXtBiI/AAAAAAAABkw/ytnfpaHoXvI/s320/Carrer%2Bd%2527Arag%25C3%25B3%2Bde%2BBarcelona%2Bamb%2Bmolt%2Btr%25C3%25A0nsit.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 24.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> <o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
Dos dies després, el pare de la Marieta i el sogre
del José Carlos hi anava per un carrer barceloní, tranquil·lament, feia una
passejada tot sol. I esdevindrà tot seguit alguna cosa que donarà la volta al
mitjó del tot, o almenys hi veurem una nova perspectiva d’aquesta història.</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
L’home hi
anava amb roba normal, com un senyor normal de mitjana edat, no hi anava amb el
vestit i corbata que duu quan és a l’empresa. Semblava que hi anava cap al
quiosc de Premsa de la cantonada per comprar el diari o per passejar el gos.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
El carrer
era normal, i la gent un nombre considerable. Hi era al barri del Clot, on hi
havia alguna amistat seva que hi residia.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Quan hi
passejava pel carrer del Clot, a l’altura de Muntanya, ell se’n mirava amb aire
distret un aparador d’una botiga. I tot seguit va sentir que algú li ficava la
mà dins la butxaca dels pantalons, amb una rapidesa digna d’un màgic com en
David Copperfield.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Què
dimonis...?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
I aquella
mà que era la més ràpida de l’Oest li va treure la cartera, de pell de
cocodril, amb la seva documentació i els seus calers. No n’hi havia cap dubte,
sofria un robatori per part d’un lladre d’estar per casa.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Va saber reaccionar
a temps i agafar aquella mà amb força, i amb ella, lògicament, el braç del
lladre.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Aquest no
va dir res, només va rondinar, un so gutural de que no li agradava gens ni mica
que aquell robatori trobés resistència per part de la víctima.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
El pare de
la Marieta va pujar la vista per veure el rostre del lladre, i va tenir una
sorpresa que, com totes les sorpreses, no s’esperava pas.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Perquè?
Doncs perquè el lladre era algú que ell coneixia de feia temps, i no s’esperava
un retrobament amb ell en esdeveniments semblants.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Oriol...?
–va encertar a dir, enmig del guirigall.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Apa, ets
tu...! –tampoc no va ser gaire original, la frase-reacció de l’altre.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Van passar
uns segons de desconcert, ja que tots dos no sabien què fer, ara. El pare de la
Marieta no sabia si fer una abraçada a aquell antic amic o denunciar-lo tot
seguit a la Policia. I el lladre, que des d’ara li direm Oriol, tampoc no sabia
si anar-se tot corrents o quedar-se a xerrar amb l’amic del qual no sabia gens
des de feia anys.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Finalment,
el pare de la Marieta va prendre una decisió, ja que el era un home bo i amb
molta educació cristiana, que li havien donat els seus pares en enviar-lo a fer
obres de caritat, tot i que després, aquestes conviccions van evolucionar cap a
un tarannà més obert, sense perdre els seus arrels.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Qual va
ser? Fer una abraçada a l’Oriol. Aquest, lacònicament, es va quedar paralitzat.
Hi esperava una reacció violenta i venjativa de l’altre, o xisclar <i>“Policia!!!”</i> Però no va passar res
d’això.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Em sap
greu –va dir lacònicament l’Oriol, amb una veu mig impersonal i apagada.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--No passa
res, Oriol. Tens que estar molt malament per haver acabat tu com un <i>“Caco Bonifacio”</i> de quarta categoria.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
L’Oriol va
comprendre aquella comparació, sobretot quan, en sentir-la, s’imaginava a si
mateix com el <i>“Caco Bonifacio”,</i> un
conegut personatge del còmic del segle XX, que era un lladre, sí, però molt
bona persona, incapaç d’actuar com aquelles colles de lladres procedents de
països d’Europa de l’Est que fan robatoris truculents amb rampells sàdics amb
les seves víctimes.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
I ell era
del mateix estil. Sovint hi pensava que ell encaixaria millor dins l’univers de
Woody Allen, no pas dins el de Scorsese o Tarantino. L’Oriol sempre s’havia
sentit un inadaptat, incapaç d’encaixar la societat del triomf per sobre de
tot, d’ésser un lladre com <i>“El llop de
Wall Street”</i> per ser respectat, o ser un polític que sap guanyar-se un
públic fidel com en Berlusconi, tot i els seus robatoris amb negocis bruts, o
fins i tot amb corrupció de menors, prostitució i l’ajut especial de la Màfia i
les altres organitzacions delictives amb noms diferents.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
No, l’Oriol
era massa bo per ser un lladre, un amic de les coses alienes, com deien abans.
Era a l’atur, i no aconseguia una feina nova, o almenys una feina ben pagada,
ja que només li sortien de coses malament pagades i amb curta durada.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
El pare va
fer que l’Oriol entrés amb ell al cotxe. Primer de tot, el segon es va
sorprendre.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Perquè...?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Perquè et
vull ajudar, Oriol. Apa, puja, no et passarà res.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
L’Oriol
semblava creure que allò podia ser una broma, o una cosa pitjor. Però només als
primers segons, ja que a poc a poc s’anava tranquil·litzant.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Va pujar al
vehicle, al seient del copilot, o de l’acompanyant del conductor (és un
automòbil, no pas un avió).<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--On anem?
–va preguntar.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--A casa
meva –va dir el pare.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Ep... Que
la teva família sap això, de mi?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--No, ni un
borrall.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
--Ah,
encara tinc sort...<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
I es va
tranquil·litzar. Així, van continuar el viatge per la ciutat cap a la casa del
pare.<o:p></o:p></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09363384796914028407noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8039798772815783273.post-55284190343118386902014-06-10T05:24:00.001-07:002014-06-10T05:25:46.482-07:00DESFER-SE D'ELLA... PERÒ AMB COMPTE (CAPÍTOL IX)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-NtFt4laIRww/U5ZcUwAoaKI/AAAAAAAABfo/yKTFsyDTMy8/s1600/Dona+Mossa+d'Esquadra.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-NtFt4laIRww/U5ZcUwAoaKI/AAAAAAAABfo/yKTFsyDTMy8/s1600/Dona+Mossa+d'Esquadra.jpg" height="212" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 24.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 24.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 24.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">CAPÍTOL
IX</span></b><span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">
L’Inspectora Mireia Camprubí, dels Mossos d’Esquadra, va mirar un altre
cop els resultats dels anàlisis dels experts al lloc del crim que va passar uns
dies abans, a casa d’una noia rossa que hi havia aparegut estrangulada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> No s’ho
va mirar amb gaire entusiasme, ja que era un de tants casos semblants, amb això
de la violència de gènere, que ella, com a dona, volia combatre, però sabia que
això seria possible si tothom posés el seu gra de sorra, si se’n fa una
educació com cal perquè la gent no sigui violenta amb els altres, però ella mai
no ha sigut de discursos, que de tant en tant aconsegueixen el seu propòsit
alliçonador, però ella no era pas de lliçons.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Era una
admiradora del personatge de ficció Jules Maigret, el Comissari de la Policia
francesa que va crear l’escriptor Georges Simenon en diverses novel.les. Com
ell, se’n mirava la vida i els seus casos policíacs amb una certa sornegueria.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Va
pensar que tindria que quedar un dia d’aquests amb aquell matrimoni al qual
coneix per mitjà de la seva amistat amb un home de negocis. Així desconnectaria
una mica d’aquesta feina angoixant i absorbent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Ja hi
era a prop dels quaranta anys d’edat, però encara era una dona de bon veure,
però de molt bon veure, que podia competir perfectament amb les noies jovenetes
en això de lligar, i fins i tot podia guanyar-les.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Tenia
uns ulls blaus preciosos, que no perdien res amb l’edat, i el seu rostre encara
tenia un encís aclaparador.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Potser
això era el millor d’ella, però també la seva intel.ligència. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Uns cops
a la porta del despatx la van treure del seu món. Després del típic i tòpic <i>“Qui hi ha?”,</i> va sentir el nom d’un dels
seus ajudants, i va dir que endavant, que entri al despatx. Hi hauria desitjat
ella que fóra un príncep blau amb físic de <i>“boy”</i>
de comiat de soltera, però tot seguit va rebutjar la idea perquè una dona culta
com ella no devia gens ni mica pensar en coses semblants.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Era
l’Inspector Oriol Solsona, que portava noves proves que van trobar al pis de la
noia assassinada. I com ell és un jove atractiu, però alhora corrent i sense <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Com
son, aquestes proves noves? –va preguntar sense gaire interès la Camprubí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Doncs,
semblen una cosa sense cap interès, però crec que ens pot donar una pista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Què
és?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Vet
aquí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Amb
aquesta presentació gens inspirada, en Solsona li va deixar un paperet amb
cosetes escrites a mà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Un
poema? –va dir la Camprubí, sense cap entusiasme. Un poema... Què coi pot
significar, per resoldre un cas d’assassinat?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Vam
trobar-nos-ho mig amagat, caigut darrera un moble d’escriptori. La lletra i
l’estil del poema, potser ens dirien dues coses: que va ser escrit per la
víctima o pel seu botxí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> No era
tampoc gens original l’exposició del Solsona. Però la Camprubí, que era llesta
i sagaç, també sap que per detalls tan ximplets com aquell es podia agafar un
criminal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Va
llegir el poema, i tot i que no era res de l’altre món, notava que estava
escrit amb dolcesa, passió i sensibilitat, tot alhora. Es va fixar que era
escrit per l’amant d’una dona, ja que feia referències sexuals molt sovint, tot
i que no eren les típiques referències sexuals d’un home a la seva amant. La
lletra no semblava masculina, tenia una cosa, un detall, que semblava molt més
femenina.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> <i>“El teu cos desperta passió en persones com
a jo...”. <o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Així
començava el poema. La resta, mig tòpic mig apassionat i fins i tot romàntic. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> La
Camprubí va acabar de llegir aquell poema, i tot i que sabia que allò no podia
comparar-se per res amb Miquel Martí i Pol ni tampoc amb Salvador Espriu, ho
trobava encisador, producte d’algú sensible, però la seva intuïció li deia
contínuament que allò era obra no d’un home, sinó d’una dona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Una
dona... Tot seguit li va sortir del cap una idea. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> I si la
persona autora del poema era una altra dona?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> No, no
era gens descabellat. Avui dia, la gent pot sortir de l’armari sense cap
problema, almenys al món occidental. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Va
sortir un moment del despatx, va mirar una altra dona de les que hi treballen a
la comissaria, qualsevulla que hi hagués, tant se val, i la va fer anar cap al
despatx.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Anna,
en volia que em fes un petit favor... Llegiu aquest paper.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Què
és? Un document de la Conselleria de Justícia?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Gens
ni mica –va respondre la Camprubí sense cap emoció mostrada, però tampoc no
menyspreava l’Anna Gázquez, amb la qual en volia fer aquella mena d’experiment
que només una dona sap intuir d’allò que hi ha al darrera d’uns versos
amorosos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Ella
s’ho va mirar, i va veure que era un poema. Gens de particular, no l’agradava
gaire la poesia, només com hi havia dit Antonio Machado, és a dir, que la
poesia està escrita per ser cantada. I només l’agradava la poesia cantada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Però
Anna va comprendre que allò era potser una peça important d’un cas, dels milers
que tracten diàriament a la comissaria. I se’n va posar a analitzar fredament
aquell seguit de versos tan bon punt romàntics i encisadors com de cop i volta
explícitament sexuals, fins i tot poc subtils.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Se’ls va
llegir fins tres vegades, de dalt a baix, però no hi veia gaire de particular.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> La
Camprubí semblava impacientar-se, tot i que no l’expressava gens.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Que no
hi troba una cosa particular en aquest poema, Anna?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Ja sap
que no és la poesia una cosa que m’agradi de valent, Inspectora.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Ho
entenc, Anna, però no és això cap concurs de poesia. És una pista per aclarir
un crim. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Un
crim?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Sí.
Aquest poema s’hi va trobar dins l’escenari d’un crim. Una noia va ser trobada
morta, estrangulada. I creiem que aquest poema el podria haver escrit
l’assassí. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Un
assassí poeta, com la pel.lícula?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">
--Potser, Anna... però n’hi ha un detall que em sembla estrany, o poc
comú per aquest tipus de poema.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --No hi ensumo gens, Inspectora.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> La
Camprubí ja es podria haver impacientat de debò, fer fora l’Anna del despatx i
fer entrar-hi una altra dona, que tingués més gust per la poesia i pels
matisos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Va tenir
una idea: va fer la darrera opció, tot i que no va fer fora l’Anna. Va trucar
una altra dona del departament i se’n va posar a analitzar el poema.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Aquesta
vegada, la dona triada va ser la Noemí Segarra, que escrivia poemes en alguna
revista especialitzada, d’aquestes alternatives i fora dels circuits literaris
diguem-ne més mediàtics o, tot i que minoritàries, amb més importància entre
lectors de Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> No va
necessitar tantes lectures com l’Anna. Va llegir un sol cop el poema i va dir,
sense immutar-se:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Crec
que l’autor no va ser pas un home.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --N’està
segura?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Sí,
del tot. Te matisos que només una dona els pot plasmar així. O un home molt
sensible, però n’hi ha de matisos que només les dones podem expressar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Això
l’havia intuït jo també, però em volia assegurar –va dir, triomfant però sense
aparentar-ho, la Camprubí--. Ja tenim una possible hipòtesi del crim que estem
investigant: la dona assassinada era lesbiana, i la seva amant la va matar.
Gràcies de tot cor a totes dues. Bona tarda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Després
d’aquest comiat fred però educat, les dues dones van sortir del despatx i van
deixar el paperet del poema a sobre la taula del despatx.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Doncs ja
tenia una pista del cas. Ara calia esbrinar el passat de la morta, veure si la
gent que la coneixia sabia això de que l’agradaven les noies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Va
pensar en, per evitar prejudicis homòfobs, encarregar la major part del cas a
una policia que fóra lesbiana o bé que tingués algun parent o conegut
d’aquestes orientacions sexuals, és a dir, no pas un carrincló.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> <o:p></o:p></span></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09363384796914028407noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8039798772815783273.post-84981869231133020362014-03-24T18:32:00.001-07:002016-01-03T15:51:12.796-08:00Versió en vídeo del primer capítol d'una novel.la meva (DESFER-SE D'ELLA... PERÒ AMB COMPTE)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="post" style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; padding: 0px 10px 0px 0px;">
<div class="title" style="color: #333333; font-size: 16px; font-weight: bold;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-jnIBbN0y9-4/UnrPThD9gkI/AAAAAAAABOo/kjvALTPkkYw/s1600/Luis%2BTosar%2Ben%2BMIENTRAS%2BDUERMES.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="236" src="http://1.bp.blogspot.com/-jnIBbN0y9-4/UnrPThD9gkI/AAAAAAAABOo/kjvALTPkkYw/s320/Luis%2BTosar%2Ben%2BMIENTRAS%2BDUERMES.jpg" width="320" /></a></div>
<br /></div>
<div class="info" style="color: #6f6f6f; font-size: 11px; margin: 3px 0px;">
<br /></div>
<div>
<div class="entradeta">
<br />
<div>
He enregistrat en vídeo una mena de versió visual del primer capítol d'una novel.la meva, DESFER-SE D'ELLA... PERÒ AMB COMPTE, que encara escric, a poc a poc, i volia mostrar-la a tots vosaltres.<br />
Vaig enregistrar la meva veu en off, en català, com és la novel.la escrita, i vaig afegir unes imatges amb música, totes alterades per fer un efecte estrany i fascinant alhora.<br />
Alguna vegada he parlat d'aquesta novel.la aquí, però aquí podeu veure el vídeo, penjat a YouTube.<br />
<br />
<strong>DESFER-SE D'ELLA... PERÒ AMB COMPTE (Primer Capítol) (VOSE):</strong><br />
<br />
https://www.youtube.com/watch?v=pqWH4uSRWWs</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/pqWH4uSRWWs?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div>
<br />
<br /></div>
</div>
</div>
</div>
<div class="comments" style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; padding: 0px 10px 0px 0px;">
<div class="options" style="clear: both; padding: 10px 5px 10px 0px;">
</div>
</div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09363384796914028407noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8039798772815783273.post-76724866852497934902014-02-12T06:14:00.000-08:002014-02-12T06:22:37.080-08:00DESFER-SE D'ELLA, PERÒ AMB COMPTE (CAPÍTOL VIII)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-TKpaHwBSp2M/UvuDnqiXGBI/AAAAAAAABaQ/E2OWVteadhU/s1600/Padre+con+hija+adolescente.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-TKpaHwBSp2M/UvuDnqiXGBI/AAAAAAAABaQ/E2OWVteadhU/s1600/Padre+con+hija+adolescente.jpg" height="213" width="320" /></a></div>
<span lang="CA"> </span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA"> </span><b><span lang="CA" style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 24.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">CAPÍTOL VIII<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA"> </span></b><span lang="CA">I ara, dos dies després
d’haver assassinat a sang freda aquella noia, ella rep la notícia llegint els
diaris, que només la tractaven com una notícia petita, és clar, la típica
notícia de la crònica negra diària de la ciutat. Però com ningú no coneixia
l’existència de l’amistat entre totes dues, que va ser discreta fins dir ja
n’hi ha prou, no podria ningú relacionar-les l’una amb l’altra. A més a més,
només deien que semblava que tot hi havia sigut un robatori i alhora una
violació, que les feministes ponien la mort de la pobra noia com un exemple més
de la violència de gènere.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Però no
ens oblidem del seu marit, el qual la guanya en maldat, potser perquè la seva
maldat és per motius econòmics, no pas per motius sentimentals inconfessables.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Ella
sent a ell rient-se de manera esbojarrada, absurda, típica d’un guillat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Ha,
ha, haaaaaaaa...!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Fins i
tot li sembla tot allò el riure d’un pagès de poble que hi creu que el filòsof
Aristòtil era el porter de la sel.lecció grega de futbol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Ha,
ha, haaaaaaaa...! –ell tornà a riure-se’n de la mateixa manera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Què
passa, estimat? –va preguntar ella.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Res,
reina. Vaig llegir abans un acudit molt bo que hi havia llegit al diari, era
molt bo, i encara me’n fa gràcia –va dir ell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Observem
que això que explica ell no és pas cert. Era una nova idea per mirar d’eliminar
la seva dona, que li havia semblat finalment tant d’absurda que feia gràcia per
si mateixa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Podríem
aleshores descriure-la, però millor passem a una altra escena, més interessant
per al nostre relat i el seu toc de suspens a la Hitchcock.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Hi ha un
personatge, del qual no n’hi havíem parlar fins ara: el pare de la Marieta, el
sogre del José Carlos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Ell hi
amaga un secret, compartit amb la mateixa Marieta. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Papà,
què penses fer, amb la Mamà? –un dia ella li va fer directament aquesta
pregunta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Què? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Dic
que quina cosa penses fer, amb la Mamà –ella va tornar a fer la mateixa
pregunta, amb impassibilitat absoluta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Fer-ne
el què? Fer una passejada amb ella?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --No,
matar-la. Matar-la i així poder tu trobar una altra, amb la qual podràs
presumir davant els teus amics, cosa que no pots fer amb l’avorrida de la Mamà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Ara sí
que l’home no trobava gens divertit aquella estranya conversa amb la seva
estimada filla. Va arrufar el nas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --No em
facis d’aquestes bromes estúpides! –va dir lacònicament, volent tallar
directament aquell començament de bogeria, o una cosa semblant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Va
passar un dia sencer, i el pare va tornar a pensar en allò que li havia dit la
seva filla. No va poder evitar, alhora, veure passar la seva dona i aleshores
recordar allò, paraula per paraula, que hi havia sortit dels llavis de la
Marieta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> <i>--“Matar-la. Matar-la i així poder tu trobar
una altra, amb la qual podràs presumir davant els teus amics, cosa que no pots
fer amb l’avorrida de la Mamà. Si no ho fas, no podràs presumir davant ells,
mostrar-te com l’ésser superior i que ells es puguin sentir inferiors...”<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> No
l’havia sentit com un ressò molt profund, d’església, sinó normal. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> I va
reflexionar sovint d’això... no era gens ni mica una bajanada de sa filla, sinó
una cosa que sovint tenia dins el cap: la seva dona ja no era pas útil, per ell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Així que
va aprofitar un dia, que feia una passejada pels carrers de Barcelona després
de sortir de la feina, que va conèixer una dona molt més guapa, molt més
interessant i amb més conversa que no pas l’avorrida de la seva dona. I com
s’imaginaran, va començar una relació d’amagatotis, es va sentir rejovenir de
cop i volta. No sabia si donar-li les gràcies a la seva filla per aqueixos
consells esbojarrats, o fer-la directament un monument.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Però no
va matar la seva dona, va decidir fer la doble vida, i això sense que la dona
sospités gens ni mica. El cansament del marit alguns dies, pensava ella que era
cosa de l’esgotadora feina de cada dia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> I com la
dona s’avorria de tant en tant perquè el marit hi arribava sense forces per fer
l’amor amb ella, es consolava amb un estil “personal”, segons pensava ella. I
“personal”, no podia ser una altra cosa que... l’onanisme, tot i que la paraula
aquesta no té gens de romanticisme ni tampoc de poesia. Diríem, aleshores, que
era una mena d’amor “a la carta”, o “a la meva manera”. Fins i tot, amb la
pràctica, perfeccionava això ella, i li trobava molt més plaer que no pas amb
el marit...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> A més a
més, la dona va començar a xerrar tota sola, quan no hi era ningú, és clar, i
va descobrir que era amb ella mateixa qui s’entenia millor, amb els temes que a
ella, dona culta i encara atractiva, li agradaven. Podia fer debats amb ella
mateixa i trobar-ne la resposta adient sense tenir por de trobar un
interlocutor o un públic al qual les teves opinions o gustos l’avorreixen
mortalment.<o:p></o:p></span></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09363384796914028407noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8039798772815783273.post-91410737082286979152013-08-17T17:50:00.003-07:002013-11-06T15:43:09.107-08:00DESFER-SE D'ELLA, PERÒ AMB COMPTE (CAPÍTOL VII)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-aW5k7UQ1-Rs/UnrTGyl0lEI/AAAAAAAABO8/sClS94GTUkc/s1600/Mujeres+morenas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-aW5k7UQ1-Rs/UnrTGyl0lEI/AAAAAAAABO8/sClS94GTUkc/s1600/Mujeres+morenas.jpg" /></a></div>
<b><span lang="CA" style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 24.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></b>
<b><span lang="CA" style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 24.0pt; mso-ansi-language: CA;">CAPÍTOL
VII<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Però cal que investiguem dins el passat de
totes dues. La noia era una ingènua joveneta, la qual va conèixer la Marieta
durant una festa amb les amigues. Aquesta darrera, encara no s’havia casat,
però sempre va tenir una tendència bisexual. La noia (la direm Joana, que així
es deia), en canvi, sempre hi havia sigut lesbiana, no li agradaven els nois,
si intentava començar una relació amb algú d’ells, la cosa esdevenia fracàs. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Tot això del seu lesbianisme no s’ho havia
dit a ningú. Però tenia amigues que casualment eran les de la Marieta. Com
sempre la veien tota trista, van decidir convidar-la per anar-se de marxa.
Ella, que creia que amb això s’animaria, va acceptar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Quan es va fixar en la Marieta tot just quan
se la van presentar, la Joana hi havia sentit el cop de fletxa de Cupido, tot i
que fa cursi, aquesta descripció. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Quan es van saludar, la Joana va estar a
punt de fer un petó a la boca de la Marieta, en comptes d’a la galta. D’això es
va adonar la segona, que de cop i volta es va sentir atreta per la noia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Tot allò que va passar entre totes dues, ara
és història, l’amor entre elles es mort, potser literalment, tot veient el cos
inanimat de la noia damunt el seu llit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> La dona va sortir de la casa amb compte, tot
i que sense perdre gens ni mica la seva expressió freda. Quan va veure que no
l’havia vist ningú, va pujar al seu cotxe i va arrencar suaument, per tornar a
casa seva.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Després d’un trànsit habitual a les grans
avingudes de Barcelona, ella va arribar a casa seva, i com va pujar al cotxe,
en baixar d’ell conservava l’expressió freda, amb l’afegitó d’un lleu somriure
de satisfacció plena. Semblava que s’acabava de treure un pes de sobre que
amenaçava d’aixafar-la. I amb molt de gust aixafaria el planeta sencer,
sentir-se finalment l’ésser superior. És cert que ella sempre ha tingut un
aspecte i una imatge per a tothom d’una dona que és una mena de santa en vida,
fins i tot ella hi creu que això va atreure el que ara és el seu marit, però és
una imatge d’ella completament falsa. I ara hem tingut la prova definitiva. Ja
no podrem mirar-nos-la com una d’aqueixes noies encisadores a les quals ens ve
de gust abraçar-nos-la amb tendresa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Tothom es preguntarà que perquè una dona que
semblava un model de comportament de portes a fora s’esdevé un monstre, volem
dir un monstre capaç de matar gent, és clar, no d’ésser lesbiana, que és del
tot respectable, sobretot si es fes públic per part seva, no pas si ho fa
d’amagat, com ara.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Tindrem que anar-nos cap al passat un altre
cop. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA"> </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-wO6BYrhypH8/UnrTyUKZgmI/AAAAAAAABPE/tLARrfocjvM/s1600/Mujeres+morenas+(2).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-wO6BYrhypH8/UnrTyUKZgmI/AAAAAAAABPE/tLARrfocjvM/s1600/Mujeres+morenas+(2).jpg" /></a></span></div>
<br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA"> Uns anys abans, ella es va anar
d’amagatotis, pel seu compte, a bars de copes de moda de Barcelona, de la part
mitjana, ja que als barris alts de la ciutat, ella era ben coneguda i hauria
d’alguna sospita. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Mirava, aleshores, de lligar amb nois ben
plantats que l’agradaven. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Soc una noia que l’agraden coses que...
–començava a dir ella en cada conversa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Sí, noia, però a mi m’agrada... –i amb
cada resposta d’ells, l’enamorament sobtat que ella tenia per ells s’esfumava
dins l’aire com un estel fugaç.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> I després de diversos intents, ella hi
pensava en fer-se monja, o bé una solterona d’aquelles de l’Opus Dei, però ella
no hi creia ni un borrall en Déu. Encara més, quan va combregar per primer cop,
uns anys després d’allò, només va pensar que quin lleig que era el mossèn que
feia la Missa, que per això s’havia fet mossèn, no hi havia cap altra
explicació, perquè cap dona arreu del món se l’estimava, ni tant sols les
cegues en volien ésser amb ell. Una mostra, alhora, del seu sentit de l’humor
macabre que ella té de tant en tant, tot i que mai no ho diu, en públic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Però un dia va veure, a un altre bar de
copes, a una noia, i va veure que ella era de debò molt guapa, espectacular,
tot i que una miqueta masculina, no era una bellesa femenina del tot. No, no
duia els cabells curts, això és un tòpic sobre les lesbianes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Va veure que va apropar-se una altra noia
vers la que s’estava mirant, enmig de la gent que hi havia, molta en aquell
moment, i van fer-se un petó molt curt als llavis, com d’enamorades que s’ho
fan tot d’amagatotis, i la Marieta va intuir que aquella noia era lesbiana. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListBullet" style="margin-left: 0cm; mso-list: none; tab-stops: 35.4pt; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA"> I es va dir que tant se val si la noia
aquella era lesbiana, ja n’estava ben tipa de fracàs ara i després un altre
fracàs, amb els homes. Volia aturar-se’n i provar amb un altre tipus d’amor,
tot i que la seva família, conservadora i tradicional en el fons, no li
deixaria pas tenir un amor d’aquesta mena, i podrien fins i tot desheretar-la.<o:p></o:p></span></div>
<span style="text-indent: 0cm;"> Però no volia perdre aquella noia, era com
si et trobes un diamant i saps que pots ser feliç amb ell, si hi treus benefici
econòmic, és clar. </span><br />
<span style="text-indent: 0cm;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-4FQfxksMSa0/UnrT-OiN3pI/AAAAAAAABPM/9KvtVVQjjZk/s1600/Beso+l%C3%A9sbico.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-4FQfxksMSa0/UnrT-OiN3pI/AAAAAAAABPM/9KvtVVQjjZk/s1600/Beso+l%C3%A9sbico.jpg" /></a></div>
<span style="text-indent: 0cm;"><br /></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09363384796914028407noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8039798772815783273.post-54854956163940841932013-05-06T17:16:00.002-07:002013-11-06T15:35:19.592-08:00DESFER-SE D'ELLA, PERÒ AMB COMPTE (Capítol VI)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-qPATPvzcKlY/UnrR_Iuc2II/AAAAAAAABOw/KIzjBAB_M18/s1600/Mujer-estrangulada-muerta-que-miente-en-el-suelo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-qPATPvzcKlY/UnrR_Iuc2II/AAAAAAAABOw/KIzjBAB_M18/s320/Mujer-estrangulada-muerta-que-miente-en-el-suelo.jpg" width="214" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 24.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">CAPÍTOL VI<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA"> </span></b><span lang="CA">Ara tornem al temps actual. Ja s’ha fet de
nit, ja cadascú hi és a casa, tots dos sopen, i xerren de com els hi ha anat el
dia. Rutina, és clar, excepte que encara és a l’aire el neguit de tot això que
va passar la nit anterior.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Ja ha vingut algú per mirar de col.locar
un nou cristall a la finestra trencada –va dir la Marieta, després d’haver-se
empassat un tros de pollastre fregit. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Que és car o barat?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Home, no he manat que vingui un equatorià
a arreglar el cristall, ni tampoc als hereus de Pepe Gotera i Otilio. He trucat
a gent competent. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --No, reina, volia dir si és car, si has
trucat un que ens posarà un cristall com els del Palau de Versailles o més
aviat un que ens desarà un cristall més aviat digne d’una casa de veïns de la
Barceloneta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Ja, si vols, que sigui com els restaurants
del Passeig de Joan de Borbó, qualsevol dels més de vint que hi ha. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --No t’he demanat una descripció turística,
reina.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Bé, parlem clar i català: terme mitjà, és
a dir, ni massa car ni massa barat. Però ara deixa’m acabar el sopar, estimat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> En José Carlos va tenir, de cop i volta, una
idea. Va tenir compte de no moure els músculs del seu rostre per no donar cap
pista a la seva dona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Es va recordar de l’ensurt del cristall de
la nit anterior. I si un lladre qualsevol pot entrar-hi, per robar o una cosa
pitjor, ell pot aprofitar-se de la situació per intentar desfer-se de la dona.
Li cal un ajut de tercers per poder deixar les culpes a sobre les espatlles
d’ells, i ell, quedar com el bo de la pel.lícula sense cap sospita...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> El seu cervell maquiavèl.lic era en acció.
Li va costar una mica concentrar-se en menjar el sopar, però va saber fer
creure a la Marieta que potser li costava menjar-se correctament el pollastre,
tot i que hi havia sortit com al millor dels xefs de cuina.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Abans d’acabar el sopar, va dir que
necessitava anar-se tot urgentment al lavabo, per pixar, i la seva dona va dir
cap problema. Com el lavabo hi era a prop de l’habitació ensinistrada, al
costat mateix, abans d’entrar-hi, va decidir entrar amb compte de no fer cap
soroll a la mateixa habitació. Per fer-se un pla mental de l’indret. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Va obrir la porta suaument, va veure que el
cristall encara no hi havia sigut reparat, hi entrava l’aire de l’exterior. Va
sentir un calfred sobtat, l’aire era fred. No calia encendre el llum, hi
entrava el llum de les faroles del carrer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Però va tenir temps de fer-se el pla mental
aqueix. En trenta segons, ja es va fer una mena de pla com el d’un arquitecte.
Va tancar la porta, i ara sí, va entrar al lavabo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> I ara...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> ...Fem un tomb de dos dies, i ara la
situació fa un tomb gairebé radical, però no pas per part d’ell, sinó d’ella.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Ella afluixava el mocador que vorejava el
coll d’una noia, rossa, bonica, amb aspecte una mica delicat, no de porcellana,
però semblant. Aquesta semblava inanimada completament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Va treure el mocador del coll, i aleshores,
la noia va caure per terra. El coll era amb marques de color morat. Semblava
morta, doncs.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> L’expressió d’ella era impassible, amb un
lleuger somrís, més aviat amb aires de superioritat, de dir “No me’n donen el
Premi Nòbel perquè em tenen enveja”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Tot seguit, va arrossegar el cos cap al seu
llit, amb parsimònia, la va despullar a poc a poc. Va esguerrar la roba d’ella
perquè sembli tot l’obra d’un maníac sexual que la va voler violar i tot seguit
la va estrangular amb el seu mocador. També va aprofitar per contemplar per
última vegada la bellesa del cos que ja era difunt. Amb uns guants posats a les
mans va regirar l’habitació, i va agafar el calaix i va tirar totes les coses
damunt del cadàver.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Immediatament, va trobar allò que li havia
obligat a venir a aquella casa. Les cartes d’amor que la noia hi havia escrit
per a ella, però que tenint en compte la classe social de la nostra
protagonista, no podia enviar-se-les. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Ens imaginem que ella va matar la noia
perquè la volia fer xantatge o dir-s’ho tot al seu marit, a la seva família, a
tot arreu, que totes dues eren d’amants. Doncs, no. Ella la va matar perquè la
noia ja no se l’estimava, que el seu amor hi havia aclucat els ulls. A més a
més, la pobra noia es trobava incòmoda, mig asfixiada per l’obsessiva amant. En
resum, volia deixar-la i buscar-ne una altra parella, més afectuosa i menys
possessiva. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> I tot això, ben noble en el seu
plantejament, va ser una mena de traïció per la possessiva dona. I va decidir
tallar de soca i arrel, aquesta traïció. Una cruel sentència de mort que la
pobreta noia, de cara dolça i intel.ligent, va sofrir implacablement.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-qPATPvzcKlY/UnrR_Iuc2II/AAAAAAAABOw/KIzjBAB_M18/s1600/Mujer-estrangulada-muerta-que-miente-en-el-suelo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-qPATPvzcKlY/UnrR_Iuc2II/AAAAAAAABOw/KIzjBAB_M18/s320/Mujer-estrangulada-muerta-que-miente-en-el-suelo.jpg" width="214" /></a></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09363384796914028407noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8039798772815783273.post-46667521731965511182013-05-06T17:14:00.000-07:002013-11-06T15:23:05.912-08:00DESFER-SE D'ELLA, PERÒ AMB COMPTE (Capítol V)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-Pyp_kr53ZXc/UnrNy_Qho1I/AAAAAAAABOY/Diwwfi6G7wk/s1600/Mujer-nerviosa-joven-que-habla-en-el-tel%C3%A9fono.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="214" src="http://1.bp.blogspot.com/-Pyp_kr53ZXc/UnrNy_Qho1I/AAAAAAAABOY/Diwwfi6G7wk/s320/Mujer-nerviosa-joven-que-habla-en-el-tel%C3%A9fono.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<h1>
<span lang="CA" style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 24.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 16.0pt;">CAPÍTOL V<o:p></o:p></span></h1>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> L’endemà, ell va sortir al carrer, per
agafar l’automòbil i anar-se cap a la feina, i abans, va passar al costat de la
finestra trencada, i va veure el desgavell: semblava una vivenda d’aqueixes que
hi eren a prop de l’indret on hi esclatava una bomba d’algun terrorista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> La Marieta va dir que trucarien un
especialista en reparar finestres. Abans, hi havien trucat la Policia, i havia
vingut l’equival.lent del CSI, la Policia Científica, la qual hi havia examinat
fins i tot el pols de la mateixa finestra o de l’habitació, per trobar-hi
pistes i van interrogar tots els altres habitants de la casa, com la minyona
del matrimoni, que, és clar, no sabia gens ni mica d’allò. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Ell anava una mica mosquejat, semblava que
intuïa que alguna cosa no encaixava amb gaire coherència en aquell
trencaclosques, i anava tot el camí cap a la feina, al cotxe, amb expressió
seriosa, no sabem si amb por que passés alguna cosa imprevista, sobretot en allò
que pogués fer malbé els seus plans de desfer-se de la seva dona. O que tot fes
un tomb estrany, inesperat, i fos ella la qui volgués desfer-se d’ell, és a
dir, ser el caçador el que finalment és caçat, o que era la presa qui volia
trincar el seu botxí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Però tornem amb la Marieta, que també té
sospites, però no exactament com les del seu marit, i ara, ella s’agafa el
telèfon per xerrar amb algú.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Però la persona a la qual truca no agafa
l’auricular gaire ràpid. Comença ella a posar-se nerviosa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Sent la segona timbrada. Res. Cap resposta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Tercera timbrada. El mateix.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Quarta timbrada. Inútil esperar més temps,
pensa ella...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Cinquena timbrada. Ella és cada cop més
neguitosa, sembla que hi és a l’escenari d’una pel.lícula d’horror amb banda
sonora de Jerry Goldsmith. Ja sabeu, violins, pianos, percusió, tot sonant
d’una manera diferent, com si els músics hagueren begut massa i miren d’afinar
els seus instruments, enmig d’una tasca ben improbable.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> O la música claustrofòbica d’<i>”El planeta dels simis”, </i>del mateix
autor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Sisena timbrada. Tot com abans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> I finalment, passa el que ella tenia por que
passés: l’altra persona no hi és a casa seva, i després de la sisena timbrada,
patapam, surt el contestador automàtic. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Quina cosa farà ella, en els següents
moments? Deixar un missatge, amb allò tant d’impersonal que és parlar-ne amb
una cinta magnetofònica, i oblidar-se de tot allò que hi representa parlar amb
una altra persona i dir-li de coses boniques? O esperar a un altre moment?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Finalment, es va decidir i va deixar un
missatge. Breu, impersonal, sense esma, amb tota la desesperació amagada de no
poder xerrar amb la persona estimada, amb la fredor de l’ocasió i amb retret en
la veu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Hola, estimada, amor meu, soc la Marieta.
Em sap greu que no siguis ara a casa teva. Saps que m’odio els contestadors
automàtics, son freds, no conserven gens ni mica de la passió que sí sentim
quan xerrem... Bé, ja sé que m’estic posant melodramàtica, només son poques
hores sense veure’ns, però... però anit va passar una cosa estranya a casa
meva... Te l’explicaré quan siguis a casa. Adéu, un petó.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> I va penjar el telèfon. Amb expressió
evident d’impaciència, de gairebé pregar a Déu que l’altra hi arribés ben aviat
a casa seva, despengés l’auricular en veure-hi el pilotet vermell que avisa
quan hi ha una trucada al contestador, i sentís la seva veu, la seva estimada
veu, i la truqués de cop i volta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Ara, tot seguit canviem d’escenari i tornem
amb ell. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Se’n recordava de quan la va conèixer, a la
que ara és la seva dona. Feia temps que ell s’hi deixava caure en festes de
societat, gràcies a saber adular els amos de l’empresa on hi treballava
aleshores, de manera subtil, això sí, i va saber ben aviat guanyar-se l’estima
d’aquell amo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Així que fem un pas enrere, en el temps. Hi
som a una gran festa, la típica festa de societat barcelonina, res a veure amb
les festes de Madrid, per exemple. Les festes de societat catalanes son una
mica més semblants a les franceses.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Ell hi era amb un amic, comentant coses,
només comentaris buits i poca-soltes:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Que saps que n’hi ha de ties molt bones
arreu del món? –deia l’amic, amb aires de donar-se gràcies a si mateix per
haver-se conegut i qui s’hi creu l’únic home del món adient per fer feliç a
qualsevol dona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Ep...? Sí, sí, és cert... –va contestar el
nostre protagonista, que tot i que la conversa acabava tot just de començar, ja
era tip de sentir bestieses semblants.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --I que a mi m’agradaria més anar-me cap
algunes d’aquelles illes del Pacífic... M’han dit que les noies de les Illes
Marqueses, ja saps, les dels quadres de Gauguin o de la cançó de Brel, son com
a deesses. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Ah, què bé... –va respondre ell, amb
indiferència, tot veient que l’amic gairebé es feia, diguem-ne, una masturbació
mental, en teletransportar-se a les Illes en qüestió, a l’altra banda del món,
com si anés amb el sistema de teletransport de <i>“Star Trek”</i> o la <i>“Màquina del
Canvi”</i> del Professor Bacteri, i tot seguit hi era al costat d’una
d’aquelles noies indígenes del Pacífic, o coneixent l’amic, una era poc per
ell, millor dues, tres, quatre...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Va mirar cap a l’esquerra, fent-se uns taps
per les orelles imaginaris que l’aïllaven de l’amic pesat, i se’n fixava en una
noia que hi era a l’altre costat de la gran sala.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Ell se la va mirar amb els seus ulls
penetrants. Ella, en un principi, no es va adonar, hi era xerrant amb una
amiga, totes dues amb maquillatge recargolat, però no pas barroc, no ens
imaginem gens ni mica una estanquera de Fellini, més aviat una bellesa preciosa
i seductora, així era aleshores, i continua sent ara, la dona de la qual es va
enamorar en José Carlos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> I ell va sentir una mena de música que
ambientava el seu enamorament. Però, coneixent la naturalesa mesquina d’ell, no
va ser gens ni mica una música romàntica, sinó la famosa música de l’assassinat
a la dutxa de <i>“Psicosi”</i> d’Alfred
Hitchcock. I ell hi pensava en aquella música amb impassibilitat i alhora un
somriure d’enamorat al rostre. Així de <i>“bizarre”
</i>era l’home.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Tot el que va seguir, com van ballar i es
van enamorar l’un de l’altre, ho deixarem per una d’aqueixes revistes del cor i
el safareig, a nosaltres no ens interessen gens ni mica d’aquells detalls tant
de cursis, plens de sucre fins provocar la diabetis. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-jnIBbN0y9-4/UnrPThD9gkI/AAAAAAAABOk/O0ZJA5KJxe0/s1600/Luis+Tosar+en+MIENTRAS+DUERMES.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="236" src="http://1.bp.blogspot.com/-jnIBbN0y9-4/UnrPThD9gkI/AAAAAAAABOk/O0ZJA5KJxe0/s320/Luis+Tosar+en+MIENTRAS+DUERMES.jpg" width="320" /></a></div>
<span lang="CA"><br /></span></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09363384796914028407noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8039798772815783273.post-68980741905087112612013-05-06T17:13:00.000-07:002013-08-27T15:41:44.408-07:00DESFER-SE D'ELLA, PERÒ AMB COMPTE (Capítol IV)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-vyD9IpnnJcY/Uh0rHMaAjnI/AAAAAAAABI0/YI2_BATv2tQ/s1600/Cristales+rotos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-vyD9IpnnJcY/Uh0rHMaAjnI/AAAAAAAABI0/YI2_BATv2tQ/s1600/Cristales+rotos.jpg" /></a></div>
<br />
<h1>
<span lang="CA" style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 24.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 16.0pt;">CAPÍTOL IV<o:p></o:p></span></h1>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Hi arriba en José Carlos a la feina, a una
oficina important de Barcelona, i s’hi troba amb en Lluís Casaus, un dels socis
més importants de l’empresa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Home, Joseca, bon dia –li diu amb el seu
accent català polit i que sembla una bona imitació dels doblatges catalans de
TV-3—. Avui, la feina per tu serà molt divertida, t’ho asseguro.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --La feina mai no ha sigut una diversió de
circ, Lluís –va respondre en José Carlos, al qual mai no li agradaven els
acudits amb pretensions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Oh, no, no t’ho prenguis malament. És que
l’empresa ha pensat en uns anuncis a la Premsa, però amb acudits dibuixats, com
els de <i>“La Vanguardia”.</i> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Ah –va dir en José Carlos, amb
indiferència. Acudits dibuixats? És clar que en Lluís parla d’anuncis
publicitaris tipus acudit, com uns que va veure fa molts anys de l’Antonio
Mingote, que va fer per un conegut Banc, amb el seu habitual estil de
caricaturitzar l’home del carrer. Però allò era una cosa que no li interessava
gens ni mica. No calia perdre el temps.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Només seran uns acudits simpàtics. Perquè
la gent vegi que a la nostra empresa en sabem riure’ns de nosaltres mateixos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Una altra frase amb pretensions. Riure-se’n
d’ells mateixos? El més lògic per això, seria fer un “collage” de tots ells,
posar el seu cap damunt el cos d’un dels pallassos de la tele, els Gabi, Fofó,
Miliki i Fofito, no pas fer una cosa pretesament original.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Tot això, només provoca dins el cervell del
José Carlos augmentar la seva obsessió per desfer-se’n de la seva dona,
instantàniament. Potser no té gens a veure això dels acudits dolents amb la
dona, però dins el cervell trastornat d’ell, sí. Tot s’hi acumula, com les
escombraries que la gent deixa al carrer i els empleats de la recollida de les
escombraries fan vaga durant molts dies consecutius, sense recollir-hi res. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Però ell no sap que un esdeveniment
inesperat, com quan hi ha un terratrèmol i ningú no sap que hi hauria un, com
el del Japó del 2011, li donaria un petit ajut per començar els seus sinistres
plans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Ja era de nit, ja tots hi eren a casa seva,
i eren a punt de dormir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> En José Carlos hi era al lavabo, rentant-se
les dents, i ja amb el pijama de <i>“pijo”</i>
posat, en una actitud rutinària. També rutinària era l’estil seu de rentar-se
les dents, ja sabem que no se’n pot ser innovador en una cosa així de simple,
però era l’hora de rentar-se les dents.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Fins ara, res d’extraordinari. La dona, la
Marieta, tampoc no feia res que no es sortís d’allò més rutinari. Bé, potser
llegir un llibre, no gaire adient per una dona de família més aviat
conservadora: <i>“Madame Bovary”</i> de
Gustave Flauvert. Semblava ben atenta a la seva lectura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Ara, anem a fora dels murs de la casa. Algú
que camina amb compte per no ser descobert, agafa una pedra i com si fóra als
Jocs Olímpics, sobretot als recordats Jocs Olímpics de Barcelona, se’n prepara
per llançar-la contra la casa, com a les proves de llançament de pes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Doncs, apa, el desconegut pren carrera, la
llança i... patapam!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> La pedra ha tingut èxit, en la seva
arribada. Ha anat contra un cristall i en un tres i no res l’ha fet bocinets,
ha esclatat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> L’ensurt de la Marieta va ser antològic. En
José Carlos no va xisclar, però se’n va quedar gelat, amb el raspall de dents
encara a la mà dreta i la boca plena d’escuma. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Tindrem que dir que el vidre trencat no va
ser el de l’habitació del matrimoni, més aviat un altre, que hi era a
l’habitació del costat, la de convidats, que en aquell moment era buida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Es van fer les preguntes tòpiques en aquests
casos, ben espantats ja tots dos, que què ha passat, que si estàs bé, estimada,
sí, amor meu, n’estic bé, ben espantada... <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Ja hi veieu, fins en espantar-se per vidres
trencats son rutinaris. Déu n’hi do!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Van sortir de l’habitació per anar cap a
l’habitació ensinistrada. I s’hi van trobar l’espectacle. Un espectacle poc
adient i poc recomanable pels seus ulls de família de classe alta. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Sobretot perquè no hi era en aquell moment
la minyona, amb la seva escombra i tots els altres elements de neteja, per
netejar els milers de cristalls escampats per tota l’habitació, sobretot a sobre
del llit i la catifa que hi ha per terra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Crec que tindrem que despertar la minyona
perquè netegi això amb aigua, lleixiu i tot el que calgui –va dir la Marieta
per calmar-se una mica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Res més? –en José Carlos esperava que
digués alguna cosa melodramàtica, no pas aqueixa bestiesa de telecomèdia tipus <i>“El príncep de Bel-Air”.</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Doncs... en podria dir més coses, estimat,
però ja he xisclat massa abans, a la nostra habitació –va sentenciar ella, tot
recuperant la calma.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Allò va enervar una mica al José Carlos, que
va pensar que fins aquí hem arribat. Un atac amb pedra contra casa seva, i ella
només diu que a l’habitació li cal una neteja!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> <o:p></o:p></span></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09363384796914028407noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8039798772815783273.post-91696036207352547302013-05-06T17:10:00.000-07:002013-08-27T15:34:27.197-07:00DESFER-SE D'ELLA, PERÒ AMB COMPTE (Capítol III)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-kSWndNDhRt0/Uh0pUNvSC6I/AAAAAAAABIo/yMSS55gw9BI/s1600/C%C3%B3mo+matar+a+la+propia+esposa+(c%C3%B3mic).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="192" src="http://1.bp.blogspot.com/-kSWndNDhRt0/Uh0pUNvSC6I/AAAAAAAABIo/yMSS55gw9BI/s320/C%C3%B3mo+matar+a+la+propia+esposa+(c%C3%B3mic).jpg" width="320" /></a><br />
<h1>
<span lang="CA" style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 24.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 16.0pt;"> CAPÍTOL III<o:p></o:p></span></h1>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Ara, tots dos son al llit. No per fer
l’amor, sinó per dormir. Ella amb un camisó de tirants, ell amb un pijama. Tot
clàssic, tot rutinari, tot <i>“más visto que
el TBO”,</i> com deien al carrer fa anys. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Primer de tot, sembla que no passa res
d’important, tots dos ja dormen, plàcidament potser, això que s’hi deia tant fa
molts anys, allò de <i>“somniar amb els
angelets”,</i> però avui dia, quan la gent ja no sap si creure en Déu, en els
àngels o en els extraterrestres, i aleshores ja no sabem si arribarà un àngel
amb ales, el mateix Déu o l’extraterrestre més conegut del cinema, l’ET, que
t’assenyalarà amb el dit i dirà allò de <i>“Caaasa
mevaaa”</i> i <i>“Telèèèfon”.</i> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Fins que un d’ells, ell, obre els ulls i fa
una mena de gest de cansament. Però compte, no pas de cansament per la son,
sinó per una altra cosa. Fa gest rondinaire, de cansament per l’avorriment, i
això és clarament que serà un mal auguri.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Els seus ulls fan estranyes espurnes, sembla
el monstre de Frankenstein, però allò era més esgarrifós i alhora estrany. No
sé si ho podem explicar...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Millor que s’ho imagineu vosaltres, però, és
clar, això és una novel.la, i és el narrador qui té que descriure tot. La
imaginació dels lectors ja no és cap culpa d’ell, si és bona o dolenta, si es
fa gran o minva.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Una estona van estar així, cadascú odiant-se
l’altre sense que se n’adonés l’altre. Ja fatigats d’aquesta sessió
sadomasoquista amb fracàs final, es van adormir profundament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> L’endemà, després de llevar-se del llit, van
desdejunar i van tornar al seu paper de matrimoni aparentment feliç, mentre
planejaven mentalment de maquiavèl.lics plans d’eliminar a l’altre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> En José Carlos, després, va sortir al
carrer, a la feina, i en algun moment va passar al costat d’una llibreria, i a
l’aparador, va veure, enmig dels diversos llibres a la venda, una novel.la
policíaca, de les clàssiques, era <i>“El son
etern”</i> de Raymond Chandler, una de les més famoses novel.les amb el
detectiu privat californià Philip Marlowe, que va immortalitzar en Humphrey
Bogart a la pel.lícula que va dirigir en Howard Hawks. Això li va donar una
idea. Ja hi havia llegit el llibre anys enrera. Per tant, era una peça que li
calia pel seu pla, la seva <i>“Operació
Eliminar La Meva Dona”... </i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> La peça era un detectiu, per investigar si
la seva dona li posava les banyes. Això és el més habitual per als detectius
privats, tot i que els de l’Estat espanyol no investiguen les mateixes coses
que als Estats Units, però ja era la primera peça del <i>“puzzle”.</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Però calia un motiu, un motiu irrefutable,
sobretot si en volia ensenyar les proves al sogre i així poder desfer-se de la
dona, demanar el divorci sense cap problema i continuar amb la seva vida de nou
ric.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> És a dir, un somni ben noble... per a ell,
és clar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Per això, i tot aprofitant un moment al qual
no l’hi veia ningú, i a un indret ben solitari, va fer unes rialles ben
potents, que feien por. De persona malvada, però alhora de persona amb sentit
comú, volem dir de persones que reconeixen que no son pas uns sants i no els
venen de gust mostrar d’aquesta falsa imatge.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Però com la seva riquesa depèn de la seva
suposada decència, no té cap remei que continuar amb la imatge de perfecte
gendre que s’ha fet a si mateix.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> --Aaaargh... –fa un soroll desagradable.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Però en tornar cap a casa, hi pensa en una
cosa per carregar-se la seva dona. El va venir al cap una idea malvada en
olorar els plats que la cuinera estava cuinant en aquell moment, uns senzills
espaguetis a la bolonyesa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Espaguetis a la bolonyesa...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Sí, tothom coneix els seus ingredients,
entre els quals hi ha carn picada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Qual seria l’ingredient per fer verinós un
exquisit plat d’aquesta mena d’espagueti?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Bah, ja s’ho pensaria més tard. Ara, cap a
la feina.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09363384796914028407noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8039798772815783273.post-45067798997444891122012-01-10T16:12:00.000-08:002013-05-09T18:51:02.956-07:00DESFER-SE D’ELLA, PERÒ AMB COMPTE (CAPÍTOL II)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-CNJlZzs9bfg/UYxRTb2FqII/AAAAAAAAA-o/n9Ya7KiHLQw/s1600/Mujer+joven+loca.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="http://1.bp.blogspot.com/-CNJlZzs9bfg/UYxRTb2FqII/AAAAAAAAA-o/n9Ya7KiHLQw/s320/Mujer+joven+loca.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-Y8P2CITCShc/UYxSIUM7kHI/AAAAAAAAA-w/2ZS5fxh7i7A/s1600/Lesbianas+(amor+rom%C3%A1ntico).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="220" src="http://4.bp.blogspot.com/-Y8P2CITCShc/UYxSIUM7kHI/AAAAAAAAA-w/2ZS5fxh7i7A/s320/Lesbianas+(amor+rom%C3%A1ntico).jpg" width="320" /></a></div>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b>CAPÍTOL II</b><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
La seva dona, la Marieta, hi era a casa seva. Tot i que no amb la Ventafocs després d’haver-se casat amb el Príncep.<br />
La seva llengua era en un intent d’introducció dins la boca d’una altra persona. I no era pas una lliçó de llengües estrangeres.<br />
Que voleu que donem més detalls, oi?<br />
Bé, començarem per més abans. No començarem per quan es va crear el Cel i la Terra, que és el començament de tot, però la cosa ja és una mica més endavant d’allò, i és al temps actual, que és el que veiem, en aquest relat.<br />
La casa, a un barri residencial de Barcelona, i allà hi és la Marieta, la dona del protagonista, el qual encara no té nom, quina errada.<br />
Bé, el direm José Carlos, és de fora de la ciutat, se’n podrà endevinar pel cognom, i parla el català una mica com en Pedro Almodóvar parla l’anglès a Hollywood, però sense castellanismes a la seva parla. Feina i suor li ha costat, això. <br />
Però tornem a la Marieta i a una cosa que feia en aquell moment relacionada amb la llengua...<br />
La seva, no la utilitzava en aquell moment per parlar, ni xerrar. Més aviat per fer un petó, i no precisament al seu marit.<br />
Amb prou feines podem distingir la llengua en qüestió dins la boca d’una altra dona, gairebé de la seva edat. Totes dues eren al llit de matrimoni, totes nues, fent l’amor amb l’estil que les dones saben fer això, amb delicadesa i tendresa.<br />
Van fer l’amor amb passió, com a una pel.lícula “X”, però de qualitat. Després d’això, com cap de les dues no fuma, <br />
Després de l’amor, tocava xerrar. Com la Marieta era una noia culta, i l’altra també, mentre hi eren totes nues i abraçades a sobre del llit, amb un “look” d’anunci de colònies en versió lèsbica, doncs l’agradava xerrar. No fumava pas, l’altre tampoc.<br />
--Soc molt feliç amb tu, reina –deia l’altra.<br />
--Jo també –deia la Marieta.<br />
--Si el teu marit i els teus pares s’assabentessin d’allò nostre...<br />
--No sé, potser també tenen d’allò més semblant. Jo he vist sovint la meva mare amb amigues i més que no pas xerrar amb elles, em semblava que volia lligar-se-les. <br />
--Lligar-se-les? Ho dius de debò, o et creus que ets en Sherlock Holmes?<br />
--No, maca. He sentit d’amagatotis algunes coses que ma mare va dir a alguna d’elles. Massa paraules insinuants entre amigues.<br />
--Doncs això, tant se’m dóna. Pensem en nosaltres. Potser ta mare fa el mateix que nosaltres, i gosa més que no pas amb els avorrits homes.<br />
--Tens raó.<br />
I es van fer un petó un altre cop, amb les mans agafades, com una parella d’enamorades, no pas les enamorades dels bancs públics que retratava en Georges Brassens, sinó d’amants clandestines.<br />
Aquí, aleshores, ens tindrem que fer la pregunta de perquè la Marieta, que semblava tan enamorada del seu marit i tan fidel a ell, ara ens surt amb que té un amant, i no pas un amant home.<br />
Potser perquè sota l’aparença de noia tradicional que defensa ardorosament tot allò ja ben conegut que diuen els eclesiàstics sobre la dona que ells hi creuen ideal, la Marieta no hi creu gaire, en això. Ella hi pensa que l’agradaria ésser més oberta, més liberal. <br />
Però no li deixen mostrar d’aquesta imatge. Es va tenir que casar per l’Església, amb un home com en José Carlos, que al començament li semblava meravellós, però després, a poc a poc, va descobrir per si mateixa que no era el príncep blau que semblava, més aviat una granota sense gaire d’encís. <br />
Va començar ella a rondinar amb la boca tancada. Feia expressió impassible, però això de rondinar amb la boca tancada, fent per tant un soroll estrany, era mostra de que volia rebel.lar-se contra això de la dona fidel i “santa”. No era el que l’agradava.</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09363384796914028407noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8039798772815783273.post-76586161498834925632011-10-12T17:55:00.000-07:002014-02-22T05:10:36.474-08:00DESFER-SE D’ELLA, PERÒ AMB COMPTE (PRIMER CAPÍTOL)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-KMoo380WOdw/UYxNUagxk5I/AAAAAAAAA-c/478CobO8DYw/s1600/PSICOSIS+de+Alfred+Hitchcock+(imagen+1).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-KMoo380WOdw/UYxNUagxk5I/AAAAAAAAA-c/478CobO8DYw/s1600/PSICOSIS+de+Alfred+Hitchcock+(imagen+1).JPG" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-zCHdKFtsbiA/UYxM09oc4AI/AAAAAAAAA-U/h4fbRN3WvVA/s1600/MATCH+POINT+de+Woody+Allen+(chiste).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-zCHdKFtsbiA/UYxM09oc4AI/AAAAAAAAA-U/h4fbRN3WvVA/s1600/MATCH+POINT+de+Woody+Allen+(chiste).jpg" /></a></div>
<br />
<br />
<b><i>DESFER-SE D’ELLA, PERÒ AMB COMPTE</i></b><br />
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b>PRIMER CAPÍTOL </b><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Va anar cap al cinema, a veure “Match Point” de Woody Allen, i va tenir una idea. <br />
Quina idea?<br />
Comencem per descriure de quina persona parlem...<br />
O no, millor descriure quina cosa desitja ara: desfer-se de la seva dona, amb la qual es va casar només pels seus diners, perquè és filla d’un important empresari barceloní, i tant se’l dóna l’amor, l’afecte, totes aquestes bestieses.<br />
No ha arribat mai a estimar-la de debò, més aviat se sent igual que en Norman Bates es sentia amb la seva mare, i la dona d’ell no és cap tirana, és dolça i fidel. Però se l’odia amb tota la seva ànima, i mira de dissenyar plans per poder desfer-se d’ella... però amb compte.<br />
Va passar per un dels molts grans magatzems que tenen música clàssica de fons als seus altaveus, i era casualitat que la música triada tot just en aquell moment fos “La marxa fúnebre” de Chopin, amb les seves notes suaus i melancòliques al piano, l’instrument musical que el mestre polonès dominava com ningú, i que va ser l’objecte gairebé de totes les seves composicions. Precisament va ser allò una faceta que la seva dona, bé, encara la noia de bona família que acabava de conèixer, va admirar d’ell i va ser decisiva per enamorar-se com una boja, o no, com una ximpleta sense remei, en el seu cas. Tocar al piano una de les “Poloneses” de Chopin o també el “Vals per a piano número 7, Opus 642”, el qual s’ha sentit a diverses pel.lícules.<br />
Però després hi passava al costat d’una botiga del centre de Barcelona, i aleshores la música que va sentir va ser “Je t’aime, moi non plus” que van immortalitzar Serge Gainsbourg i Jane Birkin, que va trencar tabús al seu temps en mostrar-hi obertament una relació explícitament sexual a una cançó. És el que voldria ell, buscar-se una amant, però al lloc de treball no pot, és massa arriscat, sense el suport del seu sogre, ell no és res de res, i si l’agafen amb una altra, ho perdria tot: la casa, la dona, i potser la feina. No, la feina, no; seria acomiadament improcedent, i al sogre no li convé gens ni mica quedar malament davant els treballadors, només ell continuaria a l’empresa, però sense poder pujar a l’escalafó. <br />
Molt sovint, quan feia l’amor amb la dona, hi pensava en un “ménage-à-trois”, o simplement hi pensava en que no era la dona amb la qual hi era al llit, ans una altra. Però tenia compte de no posar-la un altre nom a “l’altra”, perquè la seva dona es podia estranyar de valent, i això és perillosíssim en qualsevol matrimoni, si ella es diu Marieta i la dius Sandra. Aleshores, ja ningú no donaria ni tant sols cinc cèntims per aquell matrimoni, ja fet malbé per sempre més.<br />
Per tenir-ne una amant, seria molt millor fer de viatges cap a l’estranger, viatges de negocis, és clar, que tinguin una durada considerable. Així, ell coneixeria moltes dones, ben lluny de casa seva, sense cap perill de que coneguts seus hi vegin l’adulteri a punt de començar o ja consumat. <br />
Però no hi havia possibilitat d’això, almenys no tant sovint com ell desitjaria més que no pas tot l’or del món. Per poder escapar, tot i que sigui només per unes hores, de l’infern que ell mateix ha escollit per viure bé, sense tenir que residir-hi en pisos compartits o bé en barris miserables. Deia, mentalment, és clar, tota mena de malediccions contra el moment en que va decidir casar-se amb la Marieta. Li feien ganes d’agafar una metralleta i, com un John Rambo qualsevol, matar a tothom com feia el Rambo amb els comunistes. Però ell no era pas ximple, això li faria quedar com el dolent de la pel.lícula, i a ella i els seus familiars com els bons, els sants, els màrtirs... Massa per l’orgull d’ell, delerós de quedar sempre com el bo, el sant, el que totes les dones desitgen, sobretot les casades, és clar (que siguin també les solteres, això no tenia cap mèrit, li semblava massa fàcil).<br />
Però això son només els deliris de grandesa d’ell, les seves frustracions, que hi havia començat la seva joventut com un pinxo encantat d’haver-se conegut, que se’n mirava amb antipatia i odi les dones que preferien lligar-se un altre i no pas a ell, que aleshores deia de tot contra elles, que eren unes ximpletes, mentre que les que deixaven plantat un xicot i s’embolicaven amb ell, aleshores ell les posava com exemple per a totes les dones, que per voler embolicar-se amb ell, devien tenir-ne una intel.ligència de superdotades semblant a la de genis com l’Albert Einstein. Ell tenia una certa habilitat per això de l’oratòria, que sap que a les dones els agrada molt.<br />
Amb el decurs dels anys, ell es tornava ambiciós, no s’estimava gens el barri de la seva infantesa, no s’estimava gens la seva família humil i que no arribava fàcilment a la fi del mes perquè guanyaven tots ells pocs calers. <br />
Però ara, amb una dona que no s’estima gens... està atrapat com una guineu al parany.</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09363384796914028407noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8039798772815783273.post-67780271468636490572011-09-07T17:12:00.000-07:002011-09-07T17:13:02.678-07:00CAP DE SETMANA (EPÍLOG)EPÍLOG<br /><br />L’endemà, tots dos es van acomiadar de tothom i van tornar cap a Barcelona al cotxe d’ella.<br />Què farien, en arribar cap a la Ciutat Comdal? Ja ho pensarien, tot caminant. Ara, ells només es miren de reüll, amb la típica actitud dels acabats d’enamorar-se’n.<br />A més, cadascú hi pensa en la aventura passada, i els recordava els herois de les “pel.lis” d’Alfred Hitchcock, herois de carn i ossos, que, sense ésser pas en Superman ni res d’això, acaben bé sense les “armes” dels super-herois. No els feia sentir-se tot superiors a la resta de la raça humana, és clar, però es trobaven ben diferents a com eren abans.<br /><br /><br />F IAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/09363384796914028407noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8039798772815783273.post-56033673130689348132011-09-07T17:10:00.002-07:002011-09-07T17:12:10.763-07:00FIN DE SEMANA (EPÍLOGO)EPÍLOGO<br /> <br /> Al día siguiente, ellos dos se despidieron de todos y volvieron a Barcelona en el coche de ella. <br /> ¿Qué harían, al llegar a la Ciudad Condal? Ya lo pensarían, sobre la marcha. Ahora, ellos dos no hacen más que mirarse de reojo con la típica actitud de los recién enamorados. <br /> De paso, cada uno piensa en la aventura sufrida, y les recordaba a los héroes de las pelis de Alfred Hitchcock, héroes de carne y hueso, que sin ser Superman ni nada de eso, acaban saliendo a flote sin las armas de los superhéroes. No les hacía sentirse superiores al resto de la raza humana, claro, pero se sentían diferentes a como eran antes.<br /><br /> <br /> F I NAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/09363384796914028407noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8039798772815783273.post-20513653209274387462011-09-07T17:10:00.001-07:002011-09-07T17:10:50.731-07:00CAP DE SETMANA (CAPÍTOL VII)CAPÍTOL VII<br /><br /><br />A les deu del matí es van despertar a poc a poc, i mitja hora més endavant se’n van anar cap a la cafeteria, per desdejunar. Després, se’n van anar cap a casa els oncles de la Rebeca.<br />A les quatre de la tarda van agafar el Renault-5 d’ella per recòrrer el mateix poble al qual hi havien estat l’altre dia amb els seus cosins, però aquesta vegada per recòrrer-ho tots dos sols.<br />La Rebeca s’hi havia posat una samarreta lleugera blanca, pantalons curts blaus i sabatilles esportives, a més d’aquelles arracades rodones d’argolla que li feien tant bé. En Jaume portava una samarreta negra i pantalons vaquers amb, igualment, de sabatilles esportives.<br />Ella li va preguntar, quan en quedaven pocs quilòmetres per arribar cap al poble:<br />--Jaume, ¿que tens permís de conduir?<br />--Sí, Rebeca. Si vols, en qualsevol moment t’hi atures, i ja conduiré jo.<br />--Molt bé, estimat.<br />El camí era el mateix: deu quilòmetres per la carretera comarcal 144 des de La Pobla de Segur fins Senterada, i des d’aquí, per la carretera local Senterada-Cabdella, d’uns 20 quilòmetres, i quan hi eren a prop de Sant Hipòlit de Flamicell, ella va frenar el cotxe de cop, en veure caigut, enmig de la carretera, a un home, potser inconscient o potser mort, de cap per avall. Es van espantar.<br />--Déu meu! –va xisclar la Rebeca--. Què li passa, a aqueix paio...?<br />--Ja, no sembla que faci la migdiada –digué en Jaume, igualment espantat.<br />Es van baixar del cotxe i van anar-se cap on hi era el cos. En Jaume ho va examinar, igual que si fóra un metge de debò, i la Rebeca també. Cadascú ho feia per una banda distinta del cos: ella pel cap, i ell pels peus.<br />--Sembla que respira –digué en Jaume, alleujat.<br />--Tant de bo.<br />El paio aquell es va reanimar. En Jaume va bufar d’alleujament.<br />Però l’home es va ficar la mà, a la jaqueta, i va treure d’ella una pistola. Els va apuntar, amb ella. En Jaume va fer memòria, ja que aquell home l’hi era conegut, d’algun indret.<br />--Que ens conèixem...? –li va preguntar.<br />--Sí, és clar que sí! Les mans enlaire! –els va amenaçar.<br />--Vosté és en...<br />--Sí, jo soc... o sigui, era l’amic del paio que et vas endegar, l’Hèctor Queralbs! No m’hi esperava trobar-te. Jo volia robar un cotxe, amb aquest truc tant antic del pobrissó accidentat, després obligar el pobre poca-solta que m’hi ajudés a emportar-m’hi algun indret, ben lluny de la Guàrdia Civil. Pensava anar-me cap a Cabdella i fugir per les muntanyes.<br />--Vaja, igual que en les “pel.lis”. Quina bestiesa.<br />--Ja veurem si això et sembla una bestiesa. Apa, deixeu-me el cotxe, que me’n vaig.<br />--Ah, no, i ara! Tu no et portes el meu cotxe, malparit!<br />D’aquestes frases tant aclaparants eren de la Rebeca, que en un acte de valor es va tirar a sobre del paio, sense deixar-li ni tant sols disparar amb la seva pistola.<br />En Jaume, aclaparat per la por, no sabia què fer, però en veure l’actitud amb molt de valor de la seva núvia, va agafar també molt de valor i també va forcejar amb l’home. Se li va caure la pistola. Quan intentava recuperar-la, la Rebeca, amb una bona puntada de peu de davanter centre del Barça, va manar-la ben lluny, a l’altra banda de la carretera.<br />Van barallar dos minuts més, i amb cops de puny per aquí i cops de puny per allà, el rostre els quedava igual que un mapa d’operacions bèl.liques. L’home va decidir tocar el dos, i amb esforç, es va treure de sobre, amb empentes, a aquells dos pesats i va sortir fugint. En Jaume i la Rebeca li van seguir. Hi anava mirant cap enrera mentre hi corria, i des d’una corba a prop, hi sortia un cotxe de la Policia Nacional dirigint-se cap a ell. El conductor va intentar frenar, però massa tard. L’home es va topar contra el parabrises davanter amb la mateixa velocitat amb que un borinot es desintegra contra el parabrises davanter de qualsevol cotxe quan aquest corre a més de 150 quilòmetres/hora.<br />La Rebeca i en Jaume van fer expressió d’horror i alleujament, tot alhora. Els dos policies, un home i una dona, van sortir tot corrents del vehicle per atendre l’home, però aquest ja hi havia aclucat els ulls, amb el rostre tot cobert de sang.<br />La parella va contar-s’ho tot a la Policia i van anar-se cap a la Comissaria més a prop d’allà per fer-ne una declaració. La dona policia era bruna, ulls castanys, alçada mitjana i força maca, que al Jaume li recordava algú. Ella també se’n recordava, d’ell.<br />--Em, senyor, ¿que ens conèixem d’algun indret? –va preguntar ella.<br />--No, no, senyoreta –va contestar ell, ben ràpid.<br />Ell va fer memòria: era la noia, amb la qual s’hi barallava l’Hèctor Queralbs en el moment al qual en Jaume va voler defensar-la, i després va ocórrer tot l’altre: la fugida, la baralla, la caiguda d’en Queralbs pel barranc... Però en Jaume, per no estar tot segur, va decidir callar-se.<br />El policia li va dir a la seva companya:<br />--Bé, Rosa, bona feina. Segur que amb això t’ascendeixen a sergent.<br />Més tard, la Rebeca i en Jaume van continuar amb l’itinerari que en tenien previst, i aquest cop sense interrupcions.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09363384796914028407noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8039798772815783273.post-19107180135296195322011-09-07T17:09:00.000-07:002011-09-07T17:10:07.317-07:00FIN DE SEMANA (CAPÍTULO VII)CAPÍTULO VII<br /><br /> A las diez de la mañana se despertaron poco a poco, y media hora más tarde se fueron a la cafetería, a desayunar. Luego fueron a casa de los tíos de Rebeca.<br /> A las cuatro de la tarde cogieron el Renault-5 de ella para recorrer el mismo pueblo en el que habían estado el día anterior con los primos, pero ésta vez para recorrerlo los dos solos. <br /> Rebeca se había puesto una camiseta ligera blanca, pantalones cortos azules y zapatillas deportivas, aparte aquellos pendientes redondos de argolla que le sentaban tan bien. Jaume llevaba camiseta negra y pantalones vaqueros con, igualmente, zapatillas deportivas. <br /> Ella le preguntó, cuando quedaban pocos kilómetros para llegar al pueblo:<br /> --Jaume, ¿tienes permiso de conducir?<br /> --Sí, Rebeca. Si quieres, en cualquier momento te paras y ya conduzco yo.<br /> --Muy bien, cariño.<br /> El camino era el mismo: diez kilómetros por la carretera comarcal 144 desde La Pobla de Segur hasta Senterada, y desde aquí, por la carretera local Senterada-Cabdella, de unos 20 kms., y cuando estaban cerca de Sant Hipòlit de Flamicell, ella frenó el coche en seco, al ver caído enmedio de la carretera a un hombre, quizá insconciente ó muerto, cabeza abajo. Se asustaron.<br /> --¡Dios mío! --gritó Rebeca--. ¿Qué le pasa a ese tío...?<br /> --Ya, no parece que duerma la siesta --dijo Jaume, tan asombrado como ella.<br /> Se bajaron del coche y se fueron a donde estaba el cuerpo. Jaume le examinó, como si fuera un médico de verdad, y Rebeca también. Cada uno lo hacía por un lado distinto del cuerpo: ella por la cabeza y él por los pies.<br /> --Parece que respira --dijo Jaume, aliviado.<br /> --Ojalá.<br /> El tío aquel se reanimó. Jaume resopló de alivio.<br /> Pero el hombre se llevó la mano a la chaqueta, sacando de ella una pistola. Les apuntó con ella. Jaume hizo memoria, ya que aquel hombre le era conocido de algun sitio.<br /> --¿Nos conocemos...? --le preguntó.<br /> --¡Sí, claro que sí! ¡Manos arriba! --les amenazó.<br /> --Usted es...<br /> --¡Sí, yo soy... ó sea, era amigo del tío que te cargaste, Hèctor Queralbs! No esperaba encontrarte. Yo quería parar un coche con éste truco tan viejo del pobre accidentado, luego obligar al gilipollas que me recogiera a llevarme a algun lugar bien lejos de la Guardia Civil. Pensaba huír a Cabdella y huír por las montañas.<br /> --Vaya, como en las pelis. Qué chorrada.<br /> --Ya veremos si esto te parece también una chorrada. Anda, dejadme el coche, que me voy.<br /> --¡Ah, no, y una mierda! ¡Tú no te llevas mi coche, hijo de puta!<br /> Éstas frases tan retumbantes eran de Rebeca, que en un acto de valor se tiró encima del tío, sin dejarle ni tiempo para que disparase su pistola.<br /> Jaume, atenazado por el miedo, no sabía qué hacer, pero al ver la actitud valiente de su novia, se envalentonó y también forcejeó con el hombre. Se le cayó la pistola. Cuando intentaba recuperarla, Rebeca, con una certera patada de delantero centro del Barça, la mandó bien lejos, al otro lado de la carretera. <br /> Pelearon dos minutos más, y con puñetazos por aquí y puñetazos por allá, les estaba quedando la cara como un mapa de operaciones bélicas. El hombre decidió largarse, y con esfuerzo, se quitó de encima a empujones a aquellos dos respondones y salió huyendo. Jaume y Rebeca le siguieron. Iba mirando hacía atrás mientras corría, y desde una curva cercana, salía un coche de la Policía Nacional dirigiéndose justo contra él. El conductor intentó frenar, pero demasiado tarde. El hombre se empotró contra el parabrisas delantero con la misma velocidad con que un mosquito se desintegra contra el parabrisas de cualquier coche cuando éste corre a más de 150 kms./hora.<br /> Rebeca y Jaume pusieron cara de horror y alivio a la vez. Los dos policías, un hombre y una mujer, salieron a toda prisa del vehículo para atender al hombre, pero éste ya estaba fiambre, con la cara ensangrentada. <br /> La pareja les contó todo a la Policía y fueron a la Comisaría más cercana a prestar declaración. La mujer policía era morena, ojos castaños, estatura media y bastante guapa, que a Jaume le recordaba a alguien. Ella también le recordaba.<br /> --Ehm, señor, ¿nos conocemos de algun sitio? --preguntó ella.<br /> --No, no, señorita --contestó él rápido.<br /> Él hizo memoria: era la chica con la que se peleaba Hèctor Queralbs en el momento de que Jaume quiso defenderla, y luego ocurrió todo lo demás: la huída, el forcejeo, la caída de Queralbs por el barranco... Pero Jaume, al no estar bien seguro, decidió callarse.<br /> El policía le dijo a su compañera:<br /> --Bien, Rosa, buen trabajo. Seguro que con esto te ascienden a sargento.<br /> Más tarde, Rebeca y Jaume continuaron con el itinerario que tenían previsto, y ésta vez sin interrupciones.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09363384796914028407noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8039798772815783273.post-27355970838423708052011-09-07T17:08:00.000-07:002011-09-07T17:09:25.924-07:00CAP DE SETMANA (CAPÍTOL VI)CAPÍTOL VI<br /><br />Més endavant, ja hi havien tornat cap a La Pobla de Segur. Quan van entrar a casa els oncles, el cosí Àngel es va fixar en que tots dos portaven el cabell mullat (encara no s’havia eixugat totalment), i li va preguntar a la seva cosina, en veu baixa:<br />--Què passa, cosineta? Que us haveu fet una dutxa plegats?<br />--Una cosa semblant, cosinet –respongué la noia, amb una caiguda d’ulls i un somriure molt insinuant, que amb això se l’hi veia tot.<br />Ell, és clar, somrigué de manera còmplice, però sense dir res. Només va comentar:<br />--Quina enveja, quina enveja!<br />En Jaume es va fixar, mentrestant, en l’oncle Josep Ramon, que estava llegint el mateix diari que tenia al matí, i per la mateixa pàgina on hi venia la notícia de la mort del traficant Hèctor Queralbs. Es va recordar altre vegada de tot el que li va ocòrrer quan s’hi va barallar amb aquella trepa, i se’n recordava també de la mort d’en Queralbs. I tornava a posar-se tot trist... igual que li passava l’Edward G. Robinson a la pel.lícula “La dona del quadre”, després de matar, en legítima defensa també, a un home que volia matar-ho. Si en Robinson acabava de tenir-ne complex de culpabilitat, en Jaume també. Però en aquell moment, preferia parlar amb en Josep Ramon Lamadrid sobre d’altres coses, i féu un senyal perquè la Rebeca s’hi apropès cap a ells.<br />--Hola, senyor... –li va dir en Jaume com salut, apropant-se.<br />--Senyor? Si et plau, Jaume, res de “ceremoniades”. Digues-me Josep, o oncle Josep, com vulguis. Soc un home senzill, o un “paio guai”, com diu la meva neboda, he, he... –es rigué ell mateix de la gràcia que hi havia fet.<br />--Molt bé, oncle Josep.<br />--I tracta’m de tu, si et plau.<br />--És clar que sí, oncle, com vulguis... –en Jaume hi parlava amb una certa timidesa. L’intimidava una mica l’oncle de la seva noia. <br />--N’he tingut d’algunes baralles amb la meva dona, cosa habitual. Cregui’m que si t’hi cases amb la meva neboda Rebeca, tingues molt de compte, perquè les dones...<br />--Oncle, ¿quina bestiesa en vols ficar-le al cap, al meu noi? –la Rebeca es va estranyar.<br />--Res, Rebeca, coses d’homes...<br />--Doncs això ja no se’n fa, oncle. Ara, n’hi ha més d’igualtat. Els paios poden fer coses de dones, i vice-versa.<br />--Doncs pitjor m’ho poses.<br />--Allà tu amb les teves coses, oncle Josep.<br /> --I tu quina cosa opines, Jaume? –va mirar Josep Ramon ara al noi.<br />Ell, primer de tot, se’n va mirar de reüll la seva noia, i després va contestar:<br />--N’estic d’acord amb la Rebeca, oncle Josep.<br />--Com? –rondinà ell--. Que ets un calçasses?<br />--Jo...? –en Jaume va obrir molt, els ulls.<br />--Oncle, en Jaume no és cap calçasses! A més, jo el dono llibertat de pensament!<br />--Llibertat de pensament? No em vinguis ara, amb els teus rotllos feministes.<br />--La Rebeca té raó –va sentenciar en Jaume, amb tota seguritat. En Josep Ramon li va mirar igual que si li fes llàstima. En Jaume va preferir no fixar-se pas en aquell esguard de desaprovació.<br />L’Àngel, que hi era darrera de tots ells mirant-se el panorama, digué:<br />--Jo també crec que ella té raó, oncle.<br />La Rebeca somrigué tota satisfeta i va estrènyer la mà de son oncle.<br />En Josep Ramon restà tot emprenyat. Després, al sopar, van prendre de primer plat col amb ous, fet per la Paula, i com a segon plat, llom amb mel, d’aquest fet per l’Andreu, el nòvio d’ella. Es revelaven així com uns bons cuiners, hi comentaven els comensals. Van amollar vàries frases d’admiració iguals, una mica cursis i simples, però sinceres.<br />Després, passada una estona, la Rebeca es va anar un moment cap al lavabo, i abans d’arribar cap allà, es va trobar, posats contra la paret del passadís, a la Paula i l’Andreu morrejant-se, creient que allà no en podrien veure’ls ningú. La Rebeca no va fer cap soroll, va caminar gairebé de puntetes, i ells van continuar amb el seu, igual que si no existés el món exterior, amb els seus petons i carícies. La Rebeca va entrar al lavabo, i al sortir fora, la parelleta encara continuava “en plena faena”. Tornà cap a la sala, i l’Àngel, l’altre cosí, la digué:<br />--Rebeca, tia, ¿que vens després, a la discoteca? Uns amics meus hi seràn. Tu i en Jaume pogueu venir.<br />--Ah, em sembla molt bé –responguè ella--. Em canviaré la roba –va comentar això ultim en mirar-se de reüll al seu amic.<br />--Bé, Rebeca, jo també em canviaré la roba, però la tinc tota a l’hotel. Hi aniré cap allà, i quan me l’hagi posat, vaig amb tots vosaltres.<br />--Em sembla molt bé. Espera’t un moment, que s’ho preguntarem a tothom...<br />Ells (la Paula, l’Andreu, l’Àngel i la Gaietana) van acceptar, i en Jaume se’n va anar cap a l’hotel per canviar-s’hi la roba. Gairebé una hora més endavant, ell va tornar a la casa aquella, ja amb una altra roba, amb un “look” que va impressionar tots ells: pantalons curts, gairebé unes “bermudes”, i una samarreta color blau marí amb un lletrer ben gran, “NBA”, en lletres grogues. En Jaume digué:<br />--Qué passa? Que no us agrada?<br />--Sí, Jaume, estas molt bo –va contestar-li la Gaietana, que semblava que se li queia la baba, literalment parlant.<br />--No crec que sigui l’Antonio Banderas, però serveix.<br />--Perdona, Jaume, però soc força postmoderna –va explicar la Paula--, i veig que tens els mateixos gustos que jo. Tot i que, és clar, com ets “disc-jockey”, segur que hi hauras conegut moltes noies com a jo.<br />--Ah, gràcies, tia, però mira, la teva cosina Rebeca, ella sí que va de postmoderna. Quina cosa se’n posarà, aquesta nit?<br />--No sé, encara no hi ha acabat, de vestir-se’n. Segur que està triant entre tres-centes coses. Ah –va mirar cap a un altra banda--, crec que ja hi ha acabat.<br />I en aquell moment, va sortir la Rebeca d’una habitació on s’hi havia vestit. Digué “hola” a tothom. Anava vestida amb un vestit de llentilles negre, ben cenyit, ben modern, faldilla negra i mitges negres. També eren negres les sabates, sense taló alt. Les arracades que portava eren les mateixes que en Jaume va veure que ella en portava quan es van conèixer, tots rodons i grans. Els que a ell li agradaven molt. A més, ella no se’ls treu, en agradar a ella igualment.<br />--D’on vas treure tot això tant de “guai”? –va preguntar en Jaume, al caire de caure-li la bava. <br />--Que t’agrada, estimat?<br />--Sí, i estas boníssima, amb ell. I sense ell, també.<br />--Ah, molt bé. Si vols, m’ho trec i vaig en pilotes.<br />--No cal, això. D’això, després.<br />En Josep Ramon es va fixar en la roba de la seva neboda, i va preguntar:<br />--Que no tens fred, amb això?<br />--No, oncle. Amb això, estic més còmoda, i puc moure millor les cames –per demostrar-s’ho, ella va voler fer un ball i allargar-ne les seves boniques i llargues cames. Sense voler-ho, gairebé acaba fent-li una puntada de peu al seu oncle als genitals. Va estar només a pocs centímetres. <br />Els cosins i les seves parelles van somriure. Van sortir després al carrer per anar-se cap a aquella discoteca del poble, arribant cap allà després d’uns minuts. La discoteca ja hi era força plena, amb nois i noies de totes les edats, destacant entre elles, és clar, d’algunes ben maques. En Jaume no podia evitar fixar-se’n en algunes, malgrat que anava ben agafat de la mà de la Rebeca i sentir que cada cop estava més enamorat d’ella, igualment que ella d’ell.<br />Igual que a qualsevol discoteca, en ballar, uns ho feien molt bé, d’altres només bé, d’altres malament i d’altres molt, molt malament, però com a aqueixos indrets només un va a passar-s’ho bé i no pas imitar Fred Astaire i la Ginger Rogers, doncs, tant se’ls donava.<br />En entrar, primer de tot van anar-se cap al bar de la discoteca, a cercar un seient i prendre alguna beguda.<br />--Jo, no vull prendre gens, que després em poso tota grassa –li digué la Paula al seu nòvio, l’Andreu.<br />--Segur? –ell, no s’ho creia--. Estimada, que menges igual que un elefant, i després no t’engreixes res. Mai no t’hi he vist fer cap dieta...<br />Quan ja tenien les begudes, i alguna cosa per “anar picant”, mentre prenien tot allò, van parlar de les seves coses. Per exemple, en Jaume, ja que s’ho van demanar, va parlar de la seva feina a la discoteca:<br />--No, no és gens de particular –hi parlava com si això no fóra gens d’important--. Hi poso de discs, i amics i amigues m’hi ajuden a triar els que en puguin “molar” més al personal. Ja sabeu, la Madonna, Queen, Loquillo i Los Trogloditas... molts. Cada dia n’hi ha de nous cantants o conjunts, així que no me’n puc recordar, de tots. I n’hi ha molts que son molt semblants en la forma de cantar.<br />--Molt bé, Jaume –digué l’Àngel--. Ep, ¿que hi has sentit l’Albert Pla?<br />--L’Albert Pla? –en Jaume no va semblar recordar-se’n de qui era d’aqueix cantant, però va fer memòria, i en pocs segons se’n va recordar--. Ah, sí, no està malament, però no és pas, el meu favorit. És curiòs que aquest paio n’ha tingut força èxit a Madrid, que allà, les coses catalanes no hi interessen, llevat en l’época franquista com arma contra en Franco. ¿Que sabeu que allà ens hi conèixen pels tòpics com l’Olimpiada, el Barça, la Montserrat Caballé...?<br />--Ja ho sabia –digué la Gaietana--. És lamentable, tu.<br />Al mateix temps que ella en deia això, mirava a un costat i a un altre, tant que això va acabar estranyant Rebeca i que aquesta li preguntès:<br />--Res, tia. Hi mirava per s’hi veia el paio que es van carrerar ahir, l’Hèctor Queralbs, el de les drogues. Però com ja la va dinyar, no sé perquè en tinc por de que ell hi aparegui. Si aparegués com un fantasma amb vànova blanca i cadenes, aleshores sí que jo em moriria de la por, he, he...<br />En Jaume, amb només sentir el nom d’en Queralbs, li feia por. La Rebeca es va adonar de tot allò i va tractar de canviar el tema, per que el seu amic estigués més tranquil.<br />Van sortir cap a la pista per ballar. Van ésser molta estona, ballant tot. Quan pertocava una mica de “ball agafat”, hi ballaven així, agafats, ben juntets. La Rebeca i en Jaume es juntaven ben bé, en aquest cas. Però la Paula i l’Andreu eren els més “junts” en aquest cas, arribant fins i tot a morrejar-se mentre ballaven. En Jaume, sempre observant-hi les altres parelles, un costum seu des de temps immemorial, va pensar en fer la mateixa cosa mentre hi ballava amb la seva amiga. I ella, ben contenta. Es van morrejar suaument, amb aqueixa passió que tenen les parelles acabades d’enamorar-se.<br />Quan van decidir descansar de ballar una estona, en Jaume i la Rebeca es van separar de la resta del grup, que continuava ballant, per anar-se cap a un racó apartat. Van estar una llarga estona morrejant-se, amb la noia asseguda a sobre dels genolls del seu xicot, igualment que la néta que, asseguda a sobre dels genolls del seu avi, tot l’escoltarà a aquest contar-li un conte (o potser una de les seves batalletes, igual que si fos l’avi Cebolleta).<br />Més endavant, van decidir els altres deixar de ballar una estona i aplegar-se novament. Ara es van posar a xerrar llargament, en la més pura tradició catalana de dial.logar i dial.logar, aquesta vegada sobre música, sobre els cantants favorits de cadascú/una. Li pertocava Jaume parlar dels seus favorits:<br />--M’agraden Police, Bruce Springsteen, Luz Casal, Dire Straits, Mecano, Gabinete Caligari, Loquillo y Los Trogloditas, Miguel Ríos, Joan Manuel Serrat... a més de la “chanson” francesa, amb Georges Brassens, Jacques Brel, Françoise Hardy, Sylvie Vartan... no me’n recordo de tots, ara. I també la música italiana. També m’agrada el “rock’n’roll”, però no m’agrada res el “heavy-metal”. Em sembla soroll, només soroll, no pas música. El curiós és que d’aqueixos paios del “heavy” lis mola la música clàssica. ¿Que no sabeu que el paio dels Whitesnake l’agrada molt escoltar-se Wagner? En Wagner en pla “heavy”! ¿Que us imagineu, tot això? Yo, no; no em mola res.<br />--I la Madonna? –va preguntar ara la Rebeca--. Que et mola d’aqueixa tia, nano?<br />--Sí, Rebeca –va contestar ell--. Ves per on, tu portes el mateix pentinat que ella portava en aqueixa pel.lícula de “Buscant Susan desesperadament”. <br />--Ah, gràcies, estimat –somrigué ella, ben contenta amb l’amoret. Tot seguit, es van fer un petó a la boca.<br />Van continuar llarga estona amb això i amb altres temes, per després tornar a ballar. Sobre les tres de la matinada ja se’n van anar cap al carrer. Cada parella se’n va anar per la seva banda. La Rebeca, amb la complicitat d’en Jaume, lis va dir que se n’anirien per veure uns amics de Tremp. Tot fals, és clar, ja que de debò se n’anirien tots dos cap a l’hotel d’ell.<br />En arribar-hi, després de tancar la porta de l’habitació amb la clau, van començar els petits jocs de parella. Primer de tot, abraçar-se tendrament, fer-se de petons, col.locar-se per això contra la paret... però van anar caminant, sense desunir els llavis, i deixar-se caure sobre el llit de cop. A poc a poc van treure’s la roba. Semblava tenir més pressa ella que no pas ell per això, diguem-ne.<br />Després de quedar-se tots nus, ella es va situar a sobre d’ell per moure’s suaument. Moviments cadenciosos, amb només la intenció d’excitar a la seva parella. Ell va sentir tot això en poc de temps, que era el que ella pretenia.<br />Van començar a fer l’amor. Una llarga estona.<br />Quan van parar, la Rebeca va sospirar d’alleujament. Va mirar fixament al seu noi, això sí, amb una caiguda d’ulls que a ell li desfeia i li feia sentir encara més que se l’estimava apassionadament. Rai que en Jaume és una mica anglès en el seu tarannà i sap guardar una certa calma i impassibilitat.<br />--Rebeca, jo... –va voler dir-ne ell, gairebé quequejant.<br />--No em diguis més, Jaume, que ja sé que m’estimes –li va interrompre ella.<br />--Ja; tens raó. Deixem-nos de bestieses. Les bestieses, per les novel.les d’amor.<br />--Home, no tens que exagerar...<br />--Que exagero?<br />--A vegades, sí. Mira, estimat, està bé que diguis el que sents, que els tios sou ben tímids per això.<br />--Ja ho sé, tia. Mira, quan jo hi era amb la Mireia, mai no em sortia bé dir-li el que sentia. I això que l’intentava. Però no és fàcil. A vegades se m’ocorria dir-li dir-li les més grans bestieses que se m’ocorrien. I l’hi hauria ofès.<br />--Perquè? Que eren de fantasies eròtiques, de les més retorcides?<br />--Sí.<br />--Sembla interessant.<br />--Sí, és clar, interessant. Però no sé si a tu t’agradarien...<br />--No sé... potser, si me’ls contes, potser m’agradarien, fins i tot.<br />En Jaume es va quedar tot sorprès per la franquesa de la Rebeca.<br />Aleshores, ella li va fer un petó apassionat als llavis. Després de desenganyar-los, es van quedar mirant-se l’un a l’altre, i van tornar a morrejar-se’n, aquesta vegada d’una manera més aviat cadenciosa.<br />Ella va decidir canviar una mica el tema, i li va preguntar:<br />--Que tens unes fotos dedicades de famosos?<br />--Sí, de cantants. Ara te les ensenyo...<br />Ell anava a aixecar-se del llit, anar-se’n on hi era la seva bossa de viatge, i cercar-les. Però la Rebeca li va aturar, tot agafant-li del braç.<br />--Espera –digué ella--. Ja les hi cercaré, jo.<br />En Jaume va comprendre, i es va quedar tot quiet. Ella es va aixecar del llit. En Jaume se la va mirar de reüll, i va poder apreciar, encara que ja ho havia fet més vegades, el seu cos ben preciòs, amb l’afegitò de la seva sensualitat, que s’apreciava a travès de la seva desimvoltura, sense res d’amanerament. Va tornar a posar-se tot roig de vergonya, doncs es sentia un simple mirò ó “voyeur”. La Rebeca va trobar les fotos, les va agafar, va asseure’s al llit, al costat del seu noi, i entre tots dos se les van mirar tot tranquilament.<br />Sense treure l’esguard de les fotos, que se’n mirava una per una, la Rebeca va xiuxiuejar:<br />--Jaume, t’estimo.<br />--Altre cop?<br />--Sí, nano, totes les vegades que calgui, t’ho diré. “T’es-ti-mo” –del.letrejava la frase, síl.laba rera síl.laba.<br />--Gràcies, Rebeca. Jo, també t’estimo.<br />Amb tota tendresa, ell li va agafar a ella de la mà esquerra. Se’n van mirar fixament, tot somriguent. La Rebeca va deixar les fotos a la tauleta de nit amb la mà que li quedava lliure, la dreta, i tot allò sense deixar de mirar-se Jaume. Aleshores, es van abraçar i es van fer un petó. També es van acaronar. Ella va començar a fer-li petons al coll. Doncs, ell la mateixa cosa a ella. Va ser el prel.ludi de que novament anaven a fer l’amor.<br />Després d’acabar, semblaven estar tots esgotats. Es van quedar agafats de la mà, mirant-se fixament el sostre.<br />--Torno a dir-te que t’estimo –digué ella.<br />--Jo també.<br />--Sembles un telegrama, estimat.<br />--Si vols un discurs trascendent, millor ves-te’n a veure una “pel.li” d’en Bergman.<br />--Sí, però en Bergman, quan vol, sap ésser senzill. ¿Que t’agrada, en Bergman?<br />--En les seves “pel.lis”, tracta de coses ben interessants, però ho fa d’una manera molt avorrida. Una vegada que en tenia d’insomni, se’m va passar veient-hi “De la vida dels xitxarel.los”.<br />La Rebeca va riure.<br />--Mai no vull deixar-te, Jaume –li va xiuxiuejar.<br />--Jo tampoc –va xiuxiuejar ell també.<br />--Que no passi mai.<br />--Rebeca, no en vull ser pesimista, però recorda’t que tot acabem de conèixer-nos. Al començament, l’enamorament és així, tot ens sembla meravellòs, però després se’n fot tot, i...<br />--Ho sé. Però podem intentar-ho.<br />--Això és. Si amb el temps, això funciona de debò, fins podriem anar-nos a viure plegats.<br />La Rebeca, en un moment concret, va dir:<br />--Vaig a fer-me una dutxa.<br />--Molt bé.<br />--Perquè no vens amb mi, i ens la fem plegats?<br />--D’acord, m’apunteixo.<br />Això van fer. És ben obvi comentar quines coses van fer...<br />Desprès, van decidir dormir, perquè amb tant d’anar a un indret i a un altre durant tot el dia, ja eren ben esgotats.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09363384796914028407noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8039798772815783273.post-4594216948098937602011-09-07T17:06:00.001-07:002011-09-07T17:08:31.976-07:00FIN DE SEMANA (CAPÍTULO VI)CAPÍTULO VI<br /><br /> Más tarde ya habían vuelto a La Pobla de Segur. Cuando entraron en casa de los tíos, el primo Àngel se fijo en que los dos llevaban el pelo mojado (aun no se había secado del todo), y le preguntó a su prima, en voz baja:<br /> --¿Qué pasa, prima? ¿Os habéis dado una ducha juntos?<br /> --Algo parecido, primo --respondió la chica con una caída de ojos y una sonrisa muy insinuante, que se le entendía todo.<br /> Él, claro, sonrió de manera cómplice, pero sin decir nada. Sólo comentó:<br /> --¡Qué envidia, qué envidia!<br /> Jaume se fijó, mientras tanto, en el tío Josep Ramon, que estaba leyendo el mismo periódico que tenía por la mañana, y la misma página en donde venía la noticia de la muerte del traficante Hèctor Queralbs. Se volvió a acordar de lo que le ocurrió cuando se enfrentó con esa gentuza, y se acordaba también de la muerte de Queralbs. Y volvía a entristecerse... como le pasaba a Edward G. Robinson en la película La mujer del cuadro, después de matar, en legítima defensa también, a un hombre que quería matarlo. Si Robinson acababa con tener complejo de culpabilidad, Jaume también. Pero en aquel momento prefería hablar con Josep Ramon Lamadrid sobre otras cosas, e hizo una seña para que Rebeca se acercara a ellos.<br /> --Hola, señor... --le dijo Jaume como saludo, acercándose.<br /> --¿Señor? Por favor, Jaume, nada de ceremoniadas. Llámame Josep, ó tío Josep, como quieras. Soy un hombre sencillo, ó un tío guai, como dice mi sobrina, je, je... --se rió él mismo de la gracieta que había hecho.<br /> --Muy bien, tío Josep.<br /> --Y tutéame, por favor.<br /> --Claro que sí, tío, como quieras... --Jaume hablaba con cierta timidez. Le intimidaba un poco el tío de su chica.<br /> --He tenido algunas peleas con mi mujer, lo habitual. Créeme que si te casas con mi sobrina Rebeca, ten mucho cuidado, por que las mujeres...<br /> --Tío, ¿qué chorrada quieres meterle en la cabeza a mi chico? --se mosqueó Rebeca.<br /> --Nada, Rebeca, cosas de hombres... <br /> --Pues eso ya no se hace, tío. Ahora, hay más igualdad. Los tíos pueden hacer cosas de mujeres y viceversa.<br /> --Pues peor me lo pones.<br /> --Allá tu con tus cosas, tío Josep.<br /> --¿Y tú qué opinas, Jaume? --miró Josep Ramon al chico.<br /> Él miró de reojo a su chica y contestó:<br /> --Estoy de acuerdo con Rebeca, tío Josep.<br /> --¿Cómo? --gruñó él--. ¿Es que eres un calzonazos?<br /> --¿Yo...? --Jaume abrió mucho los ojos.<br /> --¡Tío, Jaume no es ningun calzonazos! ¡Además, yo le doy libertad de pensamiento!<br /> --¿Libertad de pensamiento? No me vengas con tus rollos feministas.<br /> --Rebeca tiene razón --sentenció Jaume con toda seguridad. Josep Ramon le miró como si le diera pena. Jaume prefirió no hacer caso a esa mirada de desaprobación.<br /> Àngel, que estaba detrás de todos ellos viendo el panorama, dijo:<br /> --Yo también creo que ella tiene razón, tío.<br /> Rebeca sonrió contenta y estrechó la mano de su primo.<br /> Josep Ramon se quedó enfurruñado. Luego, en la cena, tomaron de primer plato col con huevos, hecho por Paula, y como segundo, lomo con miel, éste hecho por Andreu, el novio de ella. Se revelaban como unos buenos cocineros, comentaban los comensales. Soltaron varias frases de admiración similares, algo cursis y simples, pero sinceras. <br /> Luego, pasado un rato, Rebeca se fue un momento al lavabo, y antes de llegar allí, se encontró, apoyados en la pared del pasillo, a Paula y a Andreu morreándose, creyendo que allí no podría verlos nadie. Rebeca no hizo ningun ruido, andó cási como de puntillas, y ellos siguieron con lo suyo, como si no existiera el mundo exterior, con sus besos y caricias. Rebeca entró en el lavabo, y al salir aun seguía la parejita en plena faena. Volvió a la salita y Àngel, el otro primo, le dijo:<br /> --Rebeca, tía, ¿vienes luego a la discoteca? Unos amigos míos estarán allí. Tú y Jaume podeis venir.<br /> --Ah, me parece muy bien --respondió ella--. Me cambiaré de ropa --comentó esto último mirando de reojo a su amigo.<br /> --Bien, Rebeca, yo también me cambiaré de ropa, pero la tengo en el hotel. Iré allá, y cuando me la haya puesto, voy con todos vosotros.<br /> --Me parece muy bien. Espera un momento, que se lo preguntamos a todos...<br /> Ellos (Paula, Andreu, Àngel i Gaietana) aceptaron, y Jaume se fue hacía el hotel para cambiarse de ropa. Cási una hora después, él regresó a aquella casa, ya cambiado de ropa, con un look que impresionó a todos ellos: pantalones cortos, cási unas bermudas, y una camiseta azul marino con un enorme letrero, NBA, en letras amarillas. Jaume dijo:<br /> --¿Qué pasa? ¿No os gusta?<br /> --Sí, Jaume, estás muy bueno --le contestó Gaietana, que parecía que se le fuera a caer la baba, literalmente.<br /> --No creo que sea Antonio Banderas, pero vale.<br /> --Perdona, Jaume, pero soy bastante postmoderna --explicó Paula--, y veo que tienes los mismos gustos que yo. Aunque, claro, como eres disc-jockey, seguro que habrás conocido a muchas chicas como yo.<br /> --Ah, gracias, tía, pero mira, tu prima Rebeca sí que va de postmoderna. ¿Qué se pondrá ésta noche?<br /> --No sé, aun no ha acabado de vestirse. Seguro que está eligiendo entre trescientas cosas. Ah --miró hacía otro lado--, creo que ya está lista.<br /> Y en aquel momento, salió Rebeca de una habitación en donde se había vestido. Dijo "hola" a todos. Iba vestida con un vestido de lentejuelas negro, muy ceñido, muy moderno, minifalda negra y medias negras. También eran negros los zapatos, sin tacón alto. Los pendientes que llevaba eran los mismos que vio Jaume que ella llevaba cuando se conocieron, redondos y grandes. Los que le encantaban a él. Además, ella no se los quita al gustarle mucho igualmente.<br /> --¿De dónde sacaste esto tan guai? --preguntó Jaume, a punto de caérsele la baba.<br /> --¿Te gusta, cariño?<br /> --Sí, y estás buenísima con él. Y sin él también.<br /> --Ah, muy bien. Si quieres me lo quito y voy en pelotas.<br /> --No hace falta. Eso después.<br /> Josep Ramon se fijó en la ropa de su sobrina y preguntó:<br /> --¿No tienes frío con eso?<br /> --No, tío. Con esto estoy más cómoda, y puedo mover mejor las piernas --para demostrarlo, quiso ponerse a bailar y alargar sus largas y hermosas piernas. Sin querer, cási le da una patada a su tío en los genitales. Estuvo a centímetros. <br /> Los primos y sus parejas sonrieron. Salieron luego a la calle para ir a aquella discoteca del pueblo, llegando allá después de unos minutos. La discoteca ya estaba bastante llena, con chicos y chicas de todas las edades, destacando ellas, claro, algunas guapísimas. Jaume no podía evitar fijarse en algunas, pese a ir bien cogido de la mano de Rebeca y de sentir que estaba cada vez más enamorado de ella, igualmente que ella de él. <br /> Como en cualquier discoteca, al bailar, unos lo hacían muy bien, otros simplemente bien, otros mal y otros muy, muy mal, pero como a esos sitios se va a divertirse y no a emular a Fred Astaire y Ginger Rogers, pues les daba lo mismo. <br /> Al entrar, primero fueron al bar de la discoteca, a buscar asiento y tomar algo. <br /> --Yo no quiero tomar mucho, que luego engordo --le dijo Paula a su novio Andreu.<br /> --¿Seguro? --él no se lo creía--. Cariño, que comes como un elefante y luego no engordas nada. Jamás te he visto guardar ninguna dieta...<br /> Cuando ya tenían las bebidas y algo para ir picando, mientras tomaban todo aquello, hablaron de sus cosas. Por ejemplo, Jaume, ya que se lo pidieron, habló de su trabajo en la discoteca:<br /> --No, no es nada de particular –hablaba como si no fuera nada importante--. Pongo discos, y amigos y amigas me ayudan a elegir los que puedan molar más al personal. Ya sabeis, Madonna, Queen, Loquillo y Los Trogloditas... cantidad. Cada día hay nuevos cantantes ó grupos, así que no me puedo acordar de todos. Y hay muchos que se parecen en la forma de cantar ó de tocar. <br /> --Muy bien, Jaume –dijo Àngel--. Eh, ¿has escuchado a Albert Pla?<br /> --¿Albert Pla? –Jaume pareció no acordarse de quién era éste cantante, pero hizo memoria y en pocos segundos se acordó--. Ah, sí, no está mal, pero no es mi favorito. Es curioso que éste tío ha tenido bastante éxito en Madrid, que allá las cosas catalanas no interesan, salvo en la época franquista como arma contra Franco. ¿Sabeis que allá sólo nos conocen por tópicos como la Olimpiada, el Barça, Montserrat Caballé...? <br /> --Ya lo sabía –dijo Gaietana--. Es lamentable, tú.<br /> Al mismo tiempo que decía ella esto, miraba a un lado y a otro, tanto para acabar mosqueando a Rebeca y que ésta le preguntara:<br /> --Nada, tía. Miraba por si veía al paio que se cargaron ayer, el Hèctor Queralbs, el de las drogas. Pero como ya la diñó, no sé por qué tengo miedo de que aparezca aquí. Si apareciera como un fantasma con sábana blanca y cadenas, entonces sí que me moriría del susto, je, je...<br /> Jaume, con sólo sentir mentar el nombre de Queralbs, le entraba el miedo. Rebeca se dio cuenta de ello y trató de cambiar de tema, para que su amigo estuviera más tranquilo. <br /> Salieron a la pista para bailar. Estuvieron mucho rato, bailando de todo. Cuando tocaba algo de baile agarrado, bailaban así, agarrados. Rebeca y Jaume se juntaban bien en éste caso. Pero Paula y Andreu eran los más “juntos” en éste caso, llegando a morrearse mientras bailaban. Jaume, siempre observando a las demás parejas, una costumbre suya desde tiempo inmemorial, pensó en hacer lo mismo mientras bailaba con su amiga. Y ella, encantada. Se morreraron suavemente, con esa pasión que tienen las parejas recién enamoradas. <br /> Cuando decidieron descansar un rato de bailar, Jaume y Rebeca se separaron del resto del grupo, que seguía bailando, para irse a un rincón apartado. Estuvieron largo rato morreándose, con la chica sentada en las rodillas de su chico, igual que la nieta que, sentada sobre las rodillas de su abuelo, va a escucharle a éste contar un cuento (ó una de sus batallitas, como si fuera el abuelo Cebolleta). <br /> Más tarde, decidieron los demás dejar, por ahora, de bailar y juntarse de nuevo. Ahora se pusieron a charlar largamente, en la más pura tradición catalana de dialogar y dialogar, ésta vez sobre música, sobre los cantantes favoritos de cada uno/a. Tocaba a Jaume hablar de sus favoritos:<br /> --Me gustan Police, Bruce Springsteen, Luz Casal, Dire Straits, Mecano, Gabinete Caligari, Loquillo y Los Trogloditas, Miguel Ríos, Joan Manuel Serrat... además de la chanson francesa, con Georges Brassens, Jacques Brel, Françoise Hardy, Sylvie Vartan... no me acuerdo de todos. Y también la música italiana. También me gusta el rock’n’roll, pero no me gusta nada el heavy metal. Me parece ruido, nada más que ruido, no música. Lo curioso es que esos tíos del heavy les mola la música clásica. ¿Sabeis que el tío de los Whitesnake le gusta oír a Wagner? ¡Wagner en plan heavy! ¿Os imagináis eso? Yo no; no me cuadra para nada.<br /> --¿Y Madonna? –preguntó ahora Rebeca--. ¿Te mola esa tía, nano? <br /> --Sí, Rebeca –contestó él--. Mira por donde, tú llevas el mismo peinado que ella llevaba en esa peli de Buscando a Susan desesperadamente.<br /> --Ah, gracias, cariño –sonrió ella, contentísima del piropo. Acto seguido, se besaron en la boca.<br /> Continuaron largo rato con esto y otros temas, para luego volver a bailar. Sobre las tres de la madrugada ya se fueron a la calle. Cada pareja se fue por su lado. Rebeca, con la complicidad de Jaume, les dijo que se irían a ver a unos amigos de Tremp. Falso, claro, ya que en realidad se irían los dos al hotel de él.<br /> Al llegar allí, después de cerrar la puerta de la habitación con llave, empezaron los jueguecitos de pareja. Primero abrazarse tiernamente, besarse, apoyarse para esto en la pared... pero fueron andando, sin soltarse los labios, y dejarse caer en la cama de bruces. Poco a poco se fueron quitando la ropa. Parecía ella tener más prisa que él para esto, la verdad.<br /> Después de quedarse completamente desnudos, ella se situó encima de él para moverse suavemente. Movimientos cadenciosos, con la sola intención de excitar a su pareja. Él fue sintiendo eso al poco, que era lo que ella pretendía.<br /> Empezaron a hacer el amor. Largo rato.<br /> Cuando pararon, Rebeca suspiró de alivio. Miró fíjamente a su chico, eso sí, con una caída de ojos que a él lo derretía y le hacía sentir aun más que la amaba apasionadamente. Menos mal que Jaume es algo inglés en su manera de ser y sabe guardar una cierta calma e impasibilidad. <br /> --Rebeca, yo... --quiso él decir, cási balbuceando.<br /> --No me digas más, Jaume, que ya sé que me quieres --le interrumpió ella.<br /> --Ya; tienes razón. Dejémonos de chorradas. Las chorradas, para las novelas de amor.<br /> --Hombre, no tienes que exagerar...<br /> --¿Exagero?<br /> --A veces sí. Mira, cariño, está bien que digas lo que sientes, que los tíos sois muy tímidos para eso.<br /> --Ya lo sé, tía. Mira, cuando estaba con Mireia, nunca me salía bien decirle lo que sentía. Y eso que lo intentaba. Pero no es fácil. A veces se me ocurría decirle las mayores chorradas que se me ocurrían. Y le habrían ofendido.<br /> --¿Por qué? ¿Eran fantasías eróticas, de las más retorcidas?<br /> --Sí.<br /> --Parece interesante. <br /> --Sí, claro, interesante. Pero no sé si a tí te gustarían...<br /> --No sé... quizá si me los cuentas, a lo mejor me gustaban y todo.<br /> Jaume se quedó sorprendido por la franqueza de Rebeca. <br /> Entonces, ella le besó apasionadamente en los labios. Después de despegarlos, se quedaron mirándose el uno al otro, y volvieron a morrearse, ésta vez de manera más cadenciosa.<br /> Ella decidió cambiar un poco de tema, y le preguntó:<br /> --¿Tienes unas fotos dedicadas de famosos?<br /> --Sí, de cantantes. Ahora te las enseño...<br /> Él iba a levantarse de la cama, ir a donde estaba su bolsa y buscarlas. Pero Rebeca le paró agarrándole del brazo.<br /> --Espera –dijo ella--. Ya las buscaré yo.<br /> Jaume comprendió y se quedó quieto. Ella se levantó de la cama. Jaume la miró de reojo, y pudo apreciar, aunque ya lo había hecho más veces, la hermosura de su cuerpo, con el añadido de su sensualidad, que se apreciaba a través de su naturalidad al comportarse, sin ser nada amanerada. Volvió a ponerse rojo de vergüenza, pues se sentía un vulgar mirón ó voyeur. Rebeca encontró las fotos, las recogió, se sentó de nuevo en la cama al lado de su chico y entre los dos las miraron tranquilamente.<br /> Sin quitar la vista de las fotos, que miraba una a una, Rebeca susurró:<br /> --Jaume, te quiero.<br /> --¿Otra vez?<br /> --Sí, nano, todas las veces que haga falta te lo diré. Te-qui-e-ro –deletreó la frase, sílaba a sílaba.<br /> --Gracias, Rebeca. Yo también te quiero.<br /> Con toda ternura, él le cogió a ella de la mano izquierda. Se miraron fíjamente, sonriendo. Rebeca dejó las fotos en la mesita de noche con la mano que le quedaba libre, la derecha, y todo ello sin dejar de mirar a Jaume. Entonces, se abrazaron y se besaron. También se acariciaron. Ella empezó a besarle a él en el cuello. Luego él a ella. Fue el preludio de que nuevamente iban a hacer el amor. <br /> Después de acabar, parecían estar agotados. Se quedaron cogidos de la mano, mirando fíjamente al techo. <br /> --Vuelvo a decirte que te quiero --dijo ella.<br /> --Yo también.<br /> --Pareces un telegrama, cariño.<br /> --Si quieres un discurso trascendente, mejor ves a ver una peli de Bergman.<br /> --Sí, pero Bergman, cuando quiere, sabe ser sencillo. ¿Te gusta Bergman?<br /> --En sus pelis trata cosas muy interesantes, pero lo hace de una manera muy aburrida. Una vez que tenía insomnio, se me curó viendo De la vida de las marionetas.<br /> Rebeca rió.<br /> --No quiero dejarte nunca, Jaume --le susurró.<br /> --Yo tampoco --susurró él también.<br /> --Que no pase nunca.<br /> --Rebeca, no quiero ser pesimista, pero recuerda que acabamos de conocernos. Al principio, el enamoramiento es así, todo nos parece maravilloso, pero luego se jode todo y...<br /> --Lo sé. Pero podemos intentarlo.<br /> --Eso es. Si con el tiempo va esto bien de verdad hasta podríamos irnos a vivir juntos.<br /> Rebeca, en un momento dado, dijo:<br /> --Voy a darme una ducha.<br /> --Muy bien.<br /> --¿Por qué no vienes conmigo, y nos la damos juntos? <br /> --Vale, me apunto.<br /> Eso hicieron. Es obvio comentar qué hicieron...<br /> Después decidieron dormir, pues entre tanto trote durante el día, ya estaban agotados.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09363384796914028407noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8039798772815783273.post-29238516849423094992011-09-07T17:05:00.001-07:002012-04-30T17:06:04.523-07:00CAP DE SETMANA (CAPÍTOL V)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-B55CAKkDbHI/T58oCxfhbTI/AAAAAAAAAuA/ibEThH5fZ38/s1600/Pareja%2Ben%2Bel%2Bagua.JPG" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="200" width="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-B55CAKkDbHI/T58oCxfhbTI/AAAAAAAAAuA/ibEThH5fZ38/s400/Pareja%2Ben%2Bel%2Bagua.JPG" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-9C4umtHAZVk/T58ogI8KNZI/AAAAAAAAAuM/lRutrlsU3ns/s1600/Pant%25C3%25A0%2Bde%2BTalarn%2B%2528Lleida%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="300" width="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-9C4umtHAZVk/T58ogI8KNZI/AAAAAAAAAuM/lRutrlsU3ns/s400/Pant%25C3%25A0%2Bde%2BTalarn%2B%2528Lleida%2529.jpg" /></a></div>
CAPÍTOL V<br /><br />La carretera cap a Pont de Suert des de La Pobla de Segur, d’uns 40 quilòmetres, neix d’una cruïlla de tres carreteres, una que se’n va cap a Tremp, d’uns 15 quilòmetres al Sud de La Pobla, una altra que se’n va cap a Sort, 29 quilòmetres al Nord-Est, i la darrera cap a Pont de Suert. A una altra zona del poble hi surt una altra, d’uns 6 quilòmetres, que recorreix el riu Flamicell i s’uneix amb la darrera anomenada, que era la carretera antiga fins que es va constriur una altra, més moderna i més ampla. Després d’uns 10 quilòmetres, s’hi arriba cap a Senterada, i aquí es gira cap a la dreta per agafar una carretera una mica estreta que va cap a Cabdella, d’uns 20 quilòmetres. Després de passar el primer poble que hi ha en aquesta carretera, Pobleta de Bellveí, s’hi arriba cap a Sant Hipòlit de Flamicell, encara que n’hi ha que arribar per un camí curt, no gens be asfaltat, de 300 metres, per arribar cap allà, des de la carretera Senterada-Cabdella. N’és un poblet ben tranquil, amb pocs habitants. Els cotxes s’hi van aturar a la plaça central del poble, que no en té, el seu propi Ajuntament, ja que aquest hi és a Senterada. Quan van baixar-se dels cotxes per fer una passejada pels voltants, alguna de les parelles ja anaven jugant, potser, ficant-se la mà sense cap vergonya, davant de tothom. Aqueixa era la parella Paula-Andreu. Recordem que ella és una noia no gens alta, bruna i amb ulls marrons. L’Andreu també és similar, encara que té els ulls verds. Mentrestant, l’Àngel era també bru, encara que la Gaietana era una deliciosa rossa d’ulls verd-blauets, amb una veu ben agradable, que en la seva feina de doblatge la podria fer servir per, qui sap, doblar Sean Young o l’Andie McDowell.<br />Ara bé, van començar a fer la passejada per allà, i tot estava ben tranquil. No li semblava així per en Jaume, tot i que tractava de disimular-ho, anant agafat de la mà de la Rebeca, que, ara per ara, no se n’adonava de res del que capficava el seu nou nòvio. En Jaume presentia que per allà podria ésser algun dels còmplices de la colla de l’Hèctor Queralbs, potser el que va barallar-se amb ell mateix. Molt sovint es deia:<br />--Quina bestiesa, quin poca-solta que soc jo, dec tenir mania persecutòria. Això dels gàngsters empaitant-te sense parar només surten al cinema i en les novel.les policíaques. Pots gosar de fer una passejada i, a més, fer-ho amb una noia tant preciosa com la Rebeca Junquera, com fas ara, nano.<br />I van continuar amb la passejada. Hi anaven mirant totes les façanes de les cases del poble, moltes d’elles ja molt fetes malbé pel temps transcorregut, i que les calia una restauració urgent, amb el seu estil més aviat pirinenc, que encara no son igual que certes cases de les ciutats, que algunes semblen caricatures dels còmics.<br />La Paula Lamadrid es va adonar que cadascuna de les parelles caminaven tant pels seu compte que pràcticament “passaven” de la resta. Així que ella va decidir que cadascuna recorregués el poble pel carrer que en vulgués, i que a una hora fixada se’n trobarien novament a la plaça del poble on hi sòn aparcats els cotxes. A més, així, ella podria tenir una mica més d’”intimitat” amb el seu estimat Andreu, que cada vegada estava més afectuòs, amb ella, tant que si tingueren un llit a la seva banda, allà mateix s’hi haurien despullat per fer l’amor. Ella volia aprofitar d’aqueix moment, que després, ell s’esdevé una mica avorrit.<br />Així, aquests dos se’n van anar per la banda Nord del poble, mentre que l’Àngel i la Gaietana ho feien per la banda Sud, i la Rebeca i en Jaume, per la banda de l’Est. Anem-nos amb aquests darrers: ell hi anava comentant amb la seva noia com eren les cases, i ja estava més tranquil, més relaxat. Així calia, ja que, quan hi eren a un racó força solitari com aquell, al qual no s’hi veia ningú, ell va aprofitar per apropar els seus llavis als d’ella, i, tot seguit, abraçar-la tendrament, per continuar amb un petó més llarg si cal. Ella estava tota feliç. Feia temps que no se’n trobava tant bé als braços d’un noi.<br />Quan hi passaven al costat d’una casa de tova pintada de blanc, una mica sense color, en Jaume tornà a sentir una suor estranya. Quina cosa era, aquest cop? Un altre cop notava que els còmplices d’en Queralbs hi eren a prop? No ho sabem gens, però... tornava a tenir això. Es va mirar la façana de la casa, i per allà hi passava un home, amb el mateix rostre i l’aspecte del que s’hi havia barallat amb ell un dia abans. La Rebeca es va adonar, d’allò.<br />--Què passa, Jaume? Qui és aqueix paio? –va preguntar.<br />--No ho sé gens bé, Rebeca –va respondre ell--, però deu ser un dels còmplices de l’Hèctor Queralbs, d’aqueix traficant que van trobar-s’hi mort ahir a un barranc... –va tremolar força.<br />--Oh –ella també va començar a tremolar, tot i que no sabia gens bé de tot el que ell li parlava--. I... que l’havies vist, en algun indret?<br />--Ehm... jo... em vaig barallar amb ell...<br />--Què...? –la Rebeca no s’ho creia pas.<br />--Veuras, Rebeca... jo... és que ahir m’hi vaig trobar per casualitat amb ell –s’ho digué a l’orella, en veu baixa, per que no le escoltaren els altres—i vam barallar-nos. Com va arribar un altre, ell i en Queralbs van començar a empaitar-me, em van agafar... i així, vam arribar cap a la vora d’un barranc, i... i... se’m va tirar per sobre, van forcejar i... ell es va caure pel barranc, i es va matar.<br />La Rebeca, en sentir això, va fer expressió de sorpresa, i no va saber quina cosa respondre, a ell.<br />--No... no t’ho vaig dir abans –va continuar dient en Jaume—perquè hi pensava que això ja era del passat, que mai els tornaria a veure, i que a tu no t’interessava, això... Ara, no sé com m’hi veuras, tu...<br />--No t’amoïnis, Jaume –va contestar ella--. Sé que allò no ho vas fer a posta...<br />S’ho va dir d’una forma força comprensiva. Ell va exclamar:<br />--Així que em dius que “no m’amoïni”, igual que si hi hagués deixat el meu cotxe mal aparcat i em perdones la multa? Que no em vacil.les?<br />--Sí, nano, no et vacil.lo, col.lega. Sé que tot allò no t’ho esperaves, i...<br />--Espera! –la va interrompre en Jaume, diguent-li en veu baixa--: D’aqueix paio mira ara cap aquí, i si em reconeix...<br />--Què fem, Jaume? –la noia, tractava de estar tota tranquila.<br />--Ep... oh... ve cap aquí... mira, fem-ho igual que una parella d’aqueixes que se’n morregen tota l’estona, i li girem d’esquena fins que s’hi allunyi. Si vols, no ho fem així...<br />--Jaume, tranquil, això m’agrada molt...<br />L’agradava molt això, el morrejar-se apassionadament amb ell, ja que era ben enamorada de debò. Ell es va relaxar, i amb tota naturalitat, la va abraçar i se’n van fer un morreig amb tota tendresa. Es van prendre el seu temps.<br />Mentrestant, el lleig va sortir de la casa cap al carrer, potser per fer una passejada per tot el poble. I quan ja anava a passar tot just al costat de la Rebeca i en Jaume, aquests, potser ja capficats en la seva “tasca”, ni tant sols s’adonaven de la seva existència. Ell, amb certa enveja, se’ls mirava de reüll, s’allunyava a passos ràpids, i comentava entre dents, per si mateix:<br />--Aquests joves d’avui! Quan jo era jove, anava cap a l’Infern si feia això amb la meva núvia! A més a més, semblen un rellotge de sorra, amb les boques així d’enganxades...<br />Després de la darrera frase, va amollar una rialleta de conillet ben ridícula, igual que si vulgués imitar la rialleta del personatge de l’Epi, un dels més populars de “Barrio Sésamo”. <br />Aquests es van despegar, més que no pas per l’ansietat per veure si el lleig s’hi havia anat ben lluny, que per haver-se fatigat de fer-se petons amorosament. Van còrrer per juntar-se amb les altres parelles, que anaven pel seu compte i que feien meitat i meitat del que es suposava que haurien de fer quan van venir cap al poble. És a dir, visitar-ho. S’hi van trobar totes les parelles, i van decidir anar-se per visitar un altre poble, per finalment tornar-se cap a La Pobla de Segur. Quan ja eren dos quarts de set de la tarda ja hi havien arribat cap a La Pobla, però la Rebeca i en Jaume els van dir que volien fer una passejada més per la vora del poble amb el seu cotxe, aquesta vegada tots dos sols, i que més endavant tornarien a ca els oncles.<br />Ja eren més tranquils després de l’ensurt que van tenir a Sant Hipòlit de Flamicell. Hi anaven parlant de les seves coses, com gairebé sempre, i ja eren les set de la tarda, encara que, en ésser l’estiu i el mes d’Agost, no s’hi havia fet encara de nit, i hi havia encara força llum. La Rebeca, que conduia el cotxe, es va sortir de la carretera cap a l’esquerra i es va aturar en un indret molt pla. Des d’allà, hi havia una bona vista panoràmica del pantano de Sant Antoni, ja gigantesc des d’allà fins les seves comportes, 15 quilòmetres més endavant, a Tremp, un dels pantans més grans del món quan va fer-se la seva inauguració, cap allà pel any 1915, amb un mur de contenció de més de 80 metres d’alçada. Allà, abans de arribar a l’aigua, el pantà, a l’estiu, està en un nivell més baix per les poques pluges, que fa que hi hagueren moltes zones de terra àrida i sorrenca enmig de l’aigua i la terra, en pendent descendent. Encara que molt abans n’hi ha una altra pendent cap avall i aqueix indret s’hi queda fora de la vista de la carretera. Allà s’hi van apropar tots dos.<br />Es van quedar mirant-se l’aigua tranquila, sense cap ona.amb un temps igualment tranquil, sense bufar res de vent, ni tant sols una mica de brisa. A més, feia una mica de la calor estiuenca, que encara es notava en l’aire (aquella tarda hi havia estat xafogosa). La Rebeca, agafada de la mà d’en Jaume, se’n mirava tota tranquila l’aigua, el cel blau i sense núvols, i mirant-s’ho de reüll, li diguè:<br />--Ep, Jaume, fa molt bon temps –ho va dir amb un to en la veu una mica insinuant, no sabem perquè.<br />--Sí, Rebeca, és veritat –va contestar ell--. Res de fred, i gairebé res de la calor.<br />--Això és.<br />--Això és.<br />--Jaume... –va preguntar ella--: Que ens fem un bany?<br />--Com dius...?<br />--Que si vols que ens fem un bany, ara. L’aigua està perfecta, i fa tant de bon temps, que...<br />--Sí, Rebeca, però és que no ens hem portat, els banyadors.<br />--I perquè els necessitem?<br />--Què...?<br />--Que perquè els necessitem.<br />En Jaume comprengué el que volia, la Rebeca: que tots dos es banyaren tots nus, ara mateix. A ell l’agradava molt aqueixa idea, només que li feia una mica de vergonya fer-ho així per si hi havia d’algun tafaner, d’algun “voyeur”, o algun policia els podia detenir per escàndol públic. Però tot això el seduia tant, que el possible perill, tant se’l donava.<br />--Doncs... –va contestar ell--. D’acord. M’agradaria molt.<br />--Des d’aquí no s’hi veu res. Ni des de la carretera, ni tant sols des d’un altre indret. A més a més, des de l’altre costat del pantà, els caldria un telescopi.<br />--El curiós d’això és que soc tímid, per aquestes coses, i si no l’hagueres proposada tu primera, jo, ni tant sols m’hi hauria atrevit.<br />--Que mai no t’has banyat tot nu?<br />--Sí, alguna vegada.<br />--Aleshores, no et tallis, nano. Jo, sense el banyador, em sento lliure, relaxada. I no t’amoïnis. Si no te’n trobes bé –ella va abraçar-lo tendrament amb els braços a la vora del coll, mentre a poc a poc apropava la seva boca i els seus preciosos llavis cap els d’ell--, jo faré que sí estiguis bé.<br />--Em sembla molt bé –va contestar ell. I es van morrejar.<br />Tot seguit, es van agafar novament de la mà i s’hi van apropar cap a l’aigua. La Rebeca va començar amb treure’s la roba a poc a poc. En Jaume anava més despaci que no pas ella, però en veure el ritme que feia ella, va decidir anar més ràpid. Va començar ella per treure’s les sabates, després els pantalons, tot seguit la samarreta... Ja només amb la roba interior, primer de tot es va treure el sostenidor i finalment les calces. És clar que ella feia tot això amb gràcia i molt de sensualitat, mentrestant ell, igual que la majoria dels homes, era més maldestre, tot i que si ell tenia la suficient confiança, el sortiria tot allò molt millor.<br />Quan la Rebeca ja era tota nua, es va fixar que en Jaume encara portava els calçotets, i va preguntar-li:<br />--Vinga, nano, ¿en qual any hi acabaras?<br />--Ja hi acabo, Rebeca, espera’t que em tregui d’aquesta merda.<br />Però la Rebeca no va esperar, i va començar a còrrer cap a l’aigua, i deia:<br />--“¡Mariquita el último!” –ho deia tararejant, en castellà, igual que una cançó.<br />--Sí, tia, com jo soc un home, aleshores, el “mariquita” ho seré jo! Oi que sí?<br />--És clar, nano, jo soc una “marimacho” –digué enmig de rialles la rossa, que es va tirar a l’aigua, igual que fan els nedadors en tirar-se des d’el trampolí, enfonsant-se completament perquè el cos s’acostumés a la temperatura de l’aigua. En Jaume, en veure-la, va decidir fer el mateix i també es va tirar a l’aigua de la mateixa manera. Però ell se’n va sortir cap a la superfície tot xisclant, perquè l’aigua era molt freda.<br />--Aquesta aigua és molt freda! Aaaaag...!<br />Ella, és clar, es moria de riure.<br />En Jaume va preferir fer com si res, i concentrar-se en nedar al costat de la seva estimada.<br />Van començar a nedar, paral.lelament l’un a l’altre, i ell li va preguntar a ella:<br />--Rebeca, ¿què has estudiat Natació?<br />--Sí, vaig prendre d’algunes classes fa anys. Em van donar un Excel.lent.<br />--Nedas molt bé. Tens estil.<br />--Tu també, nano.<br />--Jo no vaig prendre classes, d’això. Tu t’ho fas millor.<br />--Gràcies, Jaume. És l’amoret més original que m’han fet.<br />--Tu també ets molt modesta.<br />--No soc pas en Mark Spitz, que va guanyar una pila de medalles als Jocs Olímpics de Munic.<br />--Ep, ¿que continuem nedant?<br />--És clar. Perquè no?<br />I van continuar nedant, allunyant-se una mica de la vora del pantà, cap al seu centre. De tant en tant miraven de no perdre’s, on hi era la vora i on hi era la seva roba, sobretot. Aleshores, la Rebeca va preguntar:<br />--Ehm... escolta, nano, ¿que encara hi creus que soc una bona nedadora?<br />--És clar que sí, Rebeca –responguè ell--. A més a més, ets molt àgil.<br />--És clar... però, com que ara sòc tota nua, vaig més àgil que no pas amb el banyador. Quan em poso la roba de bany, em poso el biquini, que és millor que no pas el banyador sencer.<br />--Ja, ¿però et sents més relaxada i tranquila?<br />--Sí, i tant.<br />S’hi van apropar l’un a l’altre, a poc a poc, es van abraçar i es van morrejar. Per no esfonsar-se en l’aigua, agitaven els peus igual que una hèlice. Uns segons més endavant, van continuar amb la natació, fent d’algun joc o d’alguna entremaliada, com tirar-se aigua a sobre. Aquí, la Rebeca xisclà:<br />--Ep, Jaume, tingues compte, nano, que em pots mullar el vestit!<br />--Quin vestit?<br />Ell va agafar la broma tot seguit. Si ella anava tota nua, igual que ell, ¿quin tipus de vestit podia portar-ne? Com no fóra el vestit de l’Emperador, igual que al conte...<br />--No sé, noi, un que em posarè el mes vinent.<br />Van riure tots dos.<br />--Doncs t’ho mullaré ara! –digué ell, i li va esquitxar.<br />Després d’esquitxar-se, van decidir tornar cap a la vora. Van començar amb sortir de l’aigua. La Rebeca va ser la primera que ho va fer, a poc a poc, i amb la seva preciosa silueta, amb l’afegitò de que era nua, semblava la Venus sortint de les aigües. Això li va semblar a en Jaume, que es quedava tot fascinat, mirant-se-la. Ella va sentir una mica de fred, doncs amb el cos tot mullat d’amunt-avall, es sent més de fred, i més encara si ja començava a arribar la nit. Ella va tancar un moment els ulls, es va redreçar una mica el cabell amb les mans, totalment mullat, és clar, i va sospirar d’alleujament. La Rebeca hi havia dit que la relaxava banyar-se tota nua, i era veritat. Ara, també en Jaume se’n sortia de l’aigua, i sense la sensualitat de la seva amiga. També sentia fred, però no volia pas queixar-se, com abans. No sabia gens si quedar-se mirant-se-la o bé mirar cap a un altre costat. Però sentia una gran admiració per ella. Li semblava una dona meravellosa. ¿Estaria aleshores enamorat de debò? Potser sí...<br />Ella va fer mitja volta, va veure Jaume sortint de l’aigua, també tot nu, i somrigué amb plaer. Li semblava que ell tenia un bon cos. No és gens fàcil trobar de nois amb bon cos, almenys abans no ho era. El trobava encisador.<br />Ell li va somriure també. No es deien res, no els calia. Amb els ulls, senyal inequívoc d’estar ben enamorats l’un de l’altre, amb això es comprenia tot.<br />Ella li va allargar la mà, ell va agafar-la, i amb dolçor es van apropar cap a la vora. Es va sentar ella a terra, i en Jaume a la seva esquerra.<br />Amb una dolçor infinita, la Rebeca se’n mira fíxament als ulls del seu amic, i li diu:<br />--T’estimo, Jaume.<br />--Jo també –va contestar ell.<br />Els dos es van passar les mans per sobre les espatlles de l’altre, i es van fer petons una llarga estona.<br />Tot i que no deixar totalment de tenir units els seus respectius llavis, en Jaume se’n mirà la Rebeca i li va preguntar:<br />--Què? Que et sents més relaxada, Rebeca?<br />--Sí, Jaume. I tu?<br />--Què és això, una enquesta? Sí, és clar. I tu?<br />--Bé. En passar una estona, quan ens hi haurem vestit, podriem anar-nos cap a ca els meus oncles. No és el primer cop que vaig cap allà, amb els meus amics. ¿O prefereixes que ens vagim a sopar tots sols, igual que anit?<br />--Ehm... no sé. Potser podriem, per variar, sopar a ca els teus oncles –va contestar en Jaume--, y doncs, igual que anit, anar-nos cap a algun indret per poder ser tots dos sols. Com vulguis...<br />--No vull forçar-te, Jaume.<br />--Ni jo tampoc a tu, Rebeca, amor meu.<br />--¿”Amor meu”? Això és molt bonic. Semblava que no t’agradaven res, els compliments.<br />--És clar, és que...<br />--No, no, deixa’l estar –ella li va tallar--. Queda millor com estava. Mira, votem-ho: qui vulgui sopar amb els meus oncles, que aixequi la mà –digué ella, parlant igual que un polític--. A mà alçada.<br />Van alçar les mans tots dos.<br />--Dos vots a favor, cap vot en contra. Aprovat per unanimitat: soparem a casa els meus oncles –va sentenciar la Rebeca, de manera ben solemne.<br />--Sembles una política.<br />--Sí, sempre he tingut talent per això.<br />--Rebeca, ¿que ets feliç?<br />--Ui, sí, moltíssim. I tu?<br />--També.<br />--Jaume, ¿que saps que ets el noi més guapo que he conegut en tota la meva vida? I això no diu res, en favor teu –feu broma ella.<br />--Gràcies. Com va dir en Groucho Marx: “Senyoreta, consultarè el meu advocat, i si accepta el cas, aleshores consultarè a un altre”. <br />La Rebeca va riure, i va contestar amb una altra frase cinematogràfica, la del personatge de la Jessica Rabbit, la dona del conill protagonista de “Qui va enganyar Roger Rabbit?”:<br />--“Jo no soc dolenta. És que m’han dibuixat així”.<br />Allò va acabar en un esclat. De rialles, és clar, no perquè hi hagués cap bomba d’alguna colla de terroristes fent soroll per la zona. Van acabar fent-se un nou morreig, encara que van acabar fent alguna cosa més que no pas això. Van estar al caire de fer l’amor allà mateix, però van recordar que no en portaven cap preservatiu en les butxaques, a més que podria veure’ls algú, i fer l’amor es fa millor (com sona) en un altra zona més discreta i intima. <br />Una mica més endavant, ja s’hi havien eixugat i vestit. En tornar al cotxe, es van pentinar mirant-se en el mirall retrovisor. Tot i que la Rebeca ja portava un petit mirall a la seva bossa de mà. <br />Ella, aleshores, va fer una pregunta Jaume:<br />--Estimat, ¿que m’estimes?<br />--Doncs és clar que sí.<br />--Només “és clar que sí”?<br />--Ah, ¿que és que vols alguna cosa més? Dona, t’estimo, t’idolatreixo, no podria viure sense tu. Pren tòpic! Pren l’originalitat! Visca Mèxic!<br />La Rebeca va tractar de riure de la manera més discreta possible d’aquella nova sortida humorística del seu amic, però riguent-se amb la boca tancada, fent, amb allò, un soroll estrany, igual que la rialla d’un conill.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09363384796914028407noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8039798772815783273.post-78134198292343905152011-09-07T17:04:00.000-07:002012-04-30T17:05:18.294-07:00FIN DE SEMANA (CAPÍTULO V)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-B55CAKkDbHI/T58oCxfhbTI/AAAAAAAAAuA/ibEThH5fZ38/s1600/Pareja%2Ben%2Bel%2Bagua.JPG" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="200" width="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-B55CAKkDbHI/T58oCxfhbTI/AAAAAAAAAuA/ibEThH5fZ38/s400/Pareja%2Ben%2Bel%2Bagua.JPG" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-9C4umtHAZVk/T58ogI8KNZI/AAAAAAAAAuM/lRutrlsU3ns/s1600/Pant%25C3%25A0%2Bde%2BTalarn%2B%2528Lleida%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="300" width="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-9C4umtHAZVk/T58ogI8KNZI/AAAAAAAAAuM/lRutrlsU3ns/s400/Pant%25C3%25A0%2Bde%2BTalarn%2B%2528Lleida%2529.jpg" /></a></div>
CAPÍTULO V<br /><br /> La carretera hacía Pont de Suert desde La Pobla de Segur, de unos 40 kms., nace de un cruce de tres carreteras, una que se va hacía Tremp, unos 15 kms. al Sur de La Pobla, otra que va a Sort, 29 kms. al Nordeste, y por último la de Pont de Suert. En otra zona del pueblo sale una de unos 6 kms. que recorre el río Flamicell y se une con la primera, que era la antigua carretera, hasta que se construyó otra, más moderna y ancha. Después de unos 10 kms. se llega a Senterada, y aquí se tuerce a la derecha para coger una carretera algo estrecha que va hacía Cabdella, de unos 20 kms. Después de pasar el primer pueblo que hay en ésta carretera, Pobleta de Bellveí, se llega a Sant Hipólit de Flamicell, aunque hay que ir por un camino corto, no muy bien asfaltado, de unos 300 metros, para llegar allí, desde la carretera Senterada-Cabdella. Es un pueblecito tranquilo con pocos habitantes. Se pararon los coches en la plaza central del pueblo, que no tiene Ayuntamiento propio, ya que éste está en Senterada. Cuando bajaron de los coches para dar un paseo por los alrededores, alguna de las parejas iba en plan algo juguetón, metiéndose mano descaradamente delante de todos. Esa era la pareja Paula-Andreu. Recordemos que ella es una chica no muy alta, morena y ojos marrones. Andreu también es de las mismas características, aunque tiene los ojos verdes. Mientras, Ángel era moreno también, aunque Gaietana era una adorable rubia de ojos verdeazulados., con una voz muy agradable, que en su trabajo de doblaje le podría servir para, quién sabe, doblar a Sean Young ó a Andie McDowell.<br /> Ahora bien, empezaron a pasearse por allí y todo estaba muy tranquilo. No le parecía así a Jaume, aunque trataba de disimularlo, yendo cogido de la mano de Rebeca, que por ahora no se daba cuenta de nada de lo que le preocupaba a su nuevo novio. Jaume presentía que por allí podría estar alguno de los cómplices de la banda de Héctor Queralbs, quizá el que peleó con él mismo. Más de una vez se decía:<br /> --Qué chorrada, qué gilipollas soy, debo de tener manía persecutoria. Eso de los gángsters persiguiéndote sin desmayo sólo salen en las películas y en las novelas negras. Puedes gozar de pasear y además hacerlo con una chica tan encantadora como Rebeca Junquera, como haces ahora. <br /> Y siguieron con el paseo. Iban mirando todas las fachadas de las casas del pueblo, muchas de ellas ya muy viejas por el tiempo y que necesitaban una urgente restauración, su estilo más bien pirenaico, que todavía no son como ciertas casas de las ciudades, que algunas parecen caricaturas de los cómics.<br /> Paula Lamadrid se dio cuenta de que cada una de las parejas iban tan por su cuenta que prácticamente pasaban del resto. Así que ella decidió que cada una recorriera el pueblo por la calle que quisiera, y que a una hora determinada se encontraran de nuevo en la plaza del pueblo en donde están aparcados los coches. Además, así ella podría tener un poco más de intimidad con su amado Andreu, que cada vez estaba más cariñoso con ella, tanto que si tuvieran una cama al lado, allí mismo se hubieran desnudado para hacer el amor. Ella quería aprovechar ese momento, que luego, él se vuelve algo soso.<br /> Así, éstos dos se fueron por la parte Norte del pueblo, mientras que Àngel y Gaietana lo hacían por la parte Sur, y Rebeca y Jaume por el Este. Vayamos con éstos últimos: él iba comentando con su chica cómo eran las casas, y ya estaba más tranquilo, más relejado. Así debía ser, ya que, cuando estaban en un rincón bastante solitario como aquel, en el que no se veía a nadie, él aprovechó para acercar sus labios a los de ella, y acto seguido, abrazarla tiernamente para continuar con un beso más largo si cabe. Ella estaba encantada. Hacía tiempo que no estaba tan bien en brazos de un chico.<br /> Cuando pasaban al lado de una casa de adobe pintada de blanco, algo descolorida, Jaume volvió a sentir un sudor extraño. ¿Qué era ésta vez? ¿Otra vez presentía que los cómplices de Queralbs estaban cerca? No lo sabemos, pero... le volvía a pasar eso. Miró la fachada de la casa, y por allí pasaba un hombre, con la misma cara y aspecto del que se había peleado con él un día antes. Rebeca se dio cuenta de aquello.<br /> --¿Qué pasa, Jaume? ¿Quién es ese tío? --preguntó.<br /> --No lo sé muy bien, Rebeca -- contestó él--, pero debe de ser uno de los cómplices del Hèctor Queralbs, ese traficante que encontraron muerto en un barranco ayer... --temblaba bastante.<br /> --Oh --ella también empezó a temblar, aunque no sabía muy bien de qué iba todo aquello que le contaba él--. ¿Y... le habías visto en algun sitio?<br /> --Ehm... yo... me peleé con él...<br /> --¿Qué...? --Rebeca no se lo creía.<br /> --Verás, Rebeca... yo... es que ayer me encontré por casualidad con él --se lo contó a la oreja, en voz baja, para que no le oyeran los demás-- y peleamos. Como llegó otro, él y Queralbs se pusieron a perseguirme, me pillaron... y así, llegamos al borde de un barranco, y... y... se me tiró encima, forcejeamos y... él se cayó por el barranco y se mató.<br /> Rebeca, al oír esto, puso cara de asombro y no supo qué contestarle a él.<br /> --No... no te lo conté antes --siguió diciendo Jaume-- por que pensaba que esto ya era pasado, que nunca les volvería a ver, y que a tí no te interesaba esto... Ahora, no sé cómo me verás tú...<br /> --No te preocupes, Jaume --contestó ella--. Sé que aquello no lo hiciste por que sí...<br /> Se lo dijo de una forma bastante comprensiva. Él exclamó:<br /> --¿Así me dices que no me preocupe, como si hubiese aparcado mal mi coche y me perdonas la multa? ¿No me vacilas?<br /> --Sí, tío, no te vacilo, colega. Sé que aquello no te lo esperabas, y...<br /> --¡Espera! --le interrumpió Jaume, diciéndole en voz baja--: Ese tío mira ahora hacía aquí, y si me reconoce...<br /> --¿Qué hacemos, Jaume? --trataba la chica de estar tranquila.<br /> --Eh... oh... viene hacía aquí... mira, hagamos como si fuéramos una pareja de esas que se morrean todo el rato, y le damos la espalda hasta que se aleje. Si quieres, no lo hacemos así...<br /> --Jaume, tranquilo, eso me encanta...<br /> Le encantaba eso, el de morrearse apasionadamente con él, ya que estaba enamorada de verdad. Él se relajó, y con toda naturalidad le abrazó y se dieron un morreo con toda ternura. Tomándose su tiempo.<br /> Mientras, el feo salió de la casa hacía la calle, quizá para darse un paseo por el pueblo. Y cuando ya iba a pasar al lado de Rebeca y de Jaume, estos, quizá ya absortos en su tarea, ni se daban cuenta de su existencia. Él, con cierta envidia, les miraba de reojo, se alejaba a paso rápido y comentaba entre dientes, para sí mismo:<br /> --¡Éstos jóvenes de hoy en día! ¡En mis tiempos, iba al Infierno si me montaba eso con mi novia! Además, parecen un reloj de arena, con las bocas así pegadas...<br /> Después de la última frase, soltó una risita de conejo ridícula, como si quisiera imitar la risita del personaje de Epi, uno de los más populares de Barrio Sésamo (1). . <br /> Éstos se despegaron, más por la ansiedad por ver si el feo se había ido bien lejos, que por haberse cansado de besarse amorosamente. Corrieron para juntarse con las otras parejas, que iban por su cuenta y que hacían mitad y mitad de lo que se supone que habían venido al pueblo. Es decir, visitarlo. Se encontraron allí todas las parejas y decidieron irse a visitar otro pueblo, para finalmente volver a La Pobla de Segur. Cuando ya eran las seis y media ya habían llegado a La Pobla, pero Rebeca y Jaume les dijeron a los demás que querían pasear un poco más por las afueras del pueblo con su coche, ésta vez los dos solos, y que más tarde volverían a la casa de los tíos.<br /> Ya estaban más tranquilos después del sobresalto que tuvieron en Sant Hipòlit de Flamicell. Iban hablando de sus cosas, como cási siempre, y ya eran las siete de la tarde, aunque estando en verano y en el mes de Agosto, no se había hecho aun de noche y había aun bastante luz. Rebeca, que conducía el coche, se salió de la carretera hacía la izquierda y lo detuvo en un sitio muy llano. Desde allí había una buena vista panorámica del pantano de Sant Antoni, ya enorme desde allí hasta sus compuertas, 15 kms. más adelante, en Tremp, uno de los pantanos más grandes del mundo cuando su inauguración allá por el año 1915, con un muro de contención de más de 80 metros de altura. Allí, antes de llegar al agua, el pantano, en verano, está a un nivel más bajo por las escasas lluvias, lo que hace que quede mucha zona de tierra árida y arenosa entre el agua y la tierra propiamente dicha, en cuesta descendente. Aunque mucho antes hay otra cuesta abajo y éste sitio se queda fuera de la vista desde la carretera. Allí se acercaron los dos.<br /> Se quedaron mirando el agua tranquila, sin ninguna ola, con un tiempo igualmente tranquilo, sin soplar nada de viento, ni siquiera algo de brisa. Además, hacía algo de calor veraniego, que aun se notaba en el ambiente (aquella tarde había sido calurosa). Rebeca, cogida de la mano de Jaume, miraba tranquilamente el agua, el cielo azul y sin nubes, y mirándole de reojo, le dijo:<br /> --Eh, Jaume, hace muy buen tiempo --lo dijo con un tono de voz algo insinuante, no sabemos por qué.<br /> --Sí, Rebeca, es verdad --contestó él--. Nada de frío, y cási nada de calor. <br /> --Eso es.<br /> --Eso es.<br /> --Jaume... --preguntó ella-- ¿Nos damos un baño?<br /> --¿Cómo dices...?<br /> --Que si quieres que nos demos un baño, ahora. Está el agua perfecta, y hace tan buen tiempo, que...<br /> (1): Programa de televisión para niños estadounidense, emitido en España como Barrio Sésamo, muy popular en su momento entre los niños españoles. Está considerado como uno de los mejores programas televisivos para niños pequeños de la historia.<br /><br /> <br /> <br /> --Sí, Rebeca, pero no nos hemos traído los bañadores.<br /> --¿Y para qué los necesitamos?<br /> --¿Qué...?<br /> --Que para qué los necesitamos.<br /> Jaume comprendió lo que quería Rebeca: que los dos se bañaran desnudos, ahora mismo. A él le encantaba esa idea, sólo que le daba algo de corte el hacerlo por si había algun mirón, ó algun policía les detenía por escándalo público. Pero todo eso le seducía tanto que el posible peligro le daba igual.<br /> --Pues... –contestó él--. De acuerdo. Me encantaría.<br /> --Desde aquí no se ve nada. Ni desde la carretera ni desde otro sitio. Además, desde el otro lado del pantano, necesitarían un telescopio.<br /> --Lo curioso es que soy tímido para éstas cosas, y si no llegas a proponerlo tú primera, yo, ni me hubiera atrevido.<br /> --¿Nunca te has bañado desnudo?<br /> --Sí, alguna vez.<br /> --Entonces, no te cortes, nano. Yo, sin el bañador, me siento libre, relajada. Y no te preocupes. Si no te sientes a gusto –ella le abrazó tiernamente con los brazos alrededor del cuello, mientras poco a poco acercaba su boca y sus preciosos labios a los de él--, yo haré que sí te sientas. <br /> --Me parece muy bien –contestó él. Y se morrearon.<br /> Seguidamente, se cogieron de nuevo de la mano y se acercaron al agua. Rebeca empezó a quitarse poco a poco la ropa. Jaume iba algo más lento que ella, pero al ver el ritmo que ella llevaba, decidió ir más rápido. Empezó ella por quitarse los zapatos, luego los pantalones, seguidamente la camiseta... Ya sólo en ropa interior, se quitó primero el sujetador y por último las bragas. Por supuesto, ella hacía eso con gracia y mucha sensualidad, mientras que él, como la mayoría de los hombres, solía ser más torpe, aunque si él cogía la suficiente confianza, le saldría mucho mejor.<br /> Cuando Rebeca ya estaba desnuda, se fijó en que Jaume aun estaba con los calzoncillos puestos, y le preguntó:<br /> --Vamos, nano, ¿en qué año acabarás?<br /> --Ya acabo, Rebeca, espera que me quite ésta mierda.<br /> Pero Rebeca no esperó, y empezó a correr en dirección al agua, diciendo:<br /> --¡Mariquita el último! –lo decía tarareándolo, como una canción.<br /> --¡Sí, tía, como yo soy hombre, entonces eso lo seré yo! ¿No?<br /> --Claro, nano, yo soy una marimacho –dijo entre risitas la rubia, que se zambulló al agua, como hacen los nadadores al tirarse desde el trampolín, hundiéndose toda para que el cuerpo se acostumbrara a la temperatura del agua. Jaume, al verla, decidió hacer lo mismo y también se zambulló de la misma manera. Pero él salió a la superficie gritando, ya que el agua estaba muy fría.<br /> --¡Éste agua está muy fría! ¡Aaaaaagh...!<br /> Ella, claro, se partía de la risa.<br /> Jaume prefirió no hacer caso y concentrarse en nadar al lado de su amada.<br /> Empezaron a nadar, paralelamente el uno al otro, y él le preguntó a ella:<br /> --Rebeca, ¿has estudiado natación?<br /> --Sí, tomé algunas clases hace años. Me dieron sobresaliente.<br /> --Nadas muy bien. Tienes estilo.<br /> --Tú también, nano. <br /> --Yo no tomé clases. Tú lo haces mejor.<br /> --Gracias, Jaume. Es el piropo más original que me han hecho.<br /> --Tú también eres muy modesta.<br /> --No soy Mark Spitz, que ganó un montón de medallas en la Olimpiada de Munich.<br /> --Eh, ¿seguimos nadando?<br /> --Claro. ¿Por qué no?<br /> Y siguieron nadando, alejándose un poco de la orilla del pantano, hacía el centro del mismo. De vez en cuando miraban de no perderse, dónde estaba la orilla y dónde estaba su ropa, sobre todo. Entonces, Rebeca preguntó:<br /> --Ehm... oye, nano, ¿aun crees que soy una buena nadadora?<br /> --Pues claro, Rebeca –contestó él--. Además, eres muy ágil.<br /> Claro... pero como ahora estoy desnuda, voy más ágil que con el bañador. Cuando me pongo traje de baño, me pongo el biquini, que es mejor que el bañador entero. <br /> --Ya, ¿pero te sientes más relajada y tranquila?<br /> --Sí, y tanto.<br /> Se acercaron poco a poco el uno al otro, se abrazaron y se morrearon. Para no hundirse en el agua, agitaban los pies a modo de hélice. Pasados unos segundos, continuaron con la natación, haciendo algun juego ó gamberrada, como tirarse agua. aquí, Rebeca gritó:<br /> --¡Eh, Jaume, ten cuidado, nano, que me vas a mojar el vestido!<br /> --¿Qué vestido?<br /> Él pilló la broma al momento. Si ella iba completamente desnuda, como él, ¿qué vestido podía llevar puesto? Como no fuese el traje del Emperador, como en el cuento...<br /> --No sé, chico, uno que me pondré el mes que viene.<br /> Rieron los dos.<br /> --¡Pues te lo mojaré ahora! –dijo él, y le salpicó.<br /> Después de salpicarse, decidieron volver a la orilla. Empezaron a salirse del agua. Rebeca fue la primera que lo hizo, poco a poco, y con su espléndida silueta, añadiendo que estaba desnuda, parecía Venus saliendo de las aguas. Eso le pareció a Jaume, que se quedaba fascinado mirándola. Ella sintió algo de frío, pues con el cuerpo mojado de arriba abajo, se siente más el frío, y más si empezaba a ser de noche. Ella cerró un momento los ojos, se ordenó un poco el pelo con las manos, totalmente mojado, claro está, y resopló de alivio. Rebeca había dicho que le relajaba bañarse desnuda, y era cierto. Ahora, también Jaume se salía del agua, y sin la sensualidad de su amiga. Sentía frío también, pero no quería quejarse como antes. No sabía bien si quedarse mirándola ó mirar hacía otro lado. Pero sentía una gran admiración por ella. Le parecía una mujer maravillosa. ¿Estaría, entonces, enamorado de veras? Quizá sí...<br /> Ella se dio media vuelta, vio a Jaume allí mismo saliendo del agua, también desnudo, y sonrió de placer. Le parecía que él tenía buen cuerpo. No es fácil encontrar chicos con buen cuerpo, al menos antes no lo era. Lo encontraba encantador. <br /> Él le sonrió también. No se decían nada, no lo necesitaban. Con los ojos, señal inequívoca de estar muy enamorados el uno del otro, se entendía todo.<br /> Ella le alargó la mano, él la cogió y con dulzura, se acercaron a la orilla. Se sentó Rebeca sobre la orilla, y Jaume a su izquierda. <br /> Con una dulzura infinita, Rebeca mira fíjamente a los ojos de su amigo y le dice<.<br /> --Te quiero, Jaume.<br /> --Yo también –le contestó él.<br /> Los dos se pasaron las manos sobre los hombros del otro, y se besaron largo rato. <br /> Aun sin dejar del todo de tener unidos sus respectivos labios, Jaume miró a Rebeca y le preguntó:<br /> --¿Qué? ¿Te sientes más relajada, Rebeca?<br /> --Sí, Jaume. ¿Y tú?<br /> --¿Qué es esto, una encuesta? Sí, claro. ¿Y tú?<br /> --Bien. Dentro de un rato, cuando nos hayamos vestido, podríamos irnos a cenar a casa de mis tíos. No es la primera vez que voy allá con mis amigos. ¿Ó prefieres que nos vayamos a cenar solos, como anoche?<br /> --Ehm... no sé. Quizá podríamos, para variar, cenar en casa de tus tíos –contestó Jaume--, y luego, como anoche, irnos a algun sitio para poder estar los dos solos. Como quieras...<br /> --No quiero forzarte, Jaume.<br /> --Ni yo tampoco a ti, Rebeca, mi amor.<br /> --¿Mi amor? Eso es muy bonito. Parecía que no te gustaban nada los cumplidos.<br /> --Claro, es que...<br /> --No, no, déjalo –ella le cortó--. Queda mejor como estaba. Mira, votémoslo: quien quiera cenar con mis tíos, que levante la mano –dijo ella, hablando como un político--. A mano alzada.<br /> Levantaron las manos los dos.<br /> --Dos votos a favor, ninguno en contra. Aprobado por unanimidad: cenaremos en casa de mis tíos –sentenció Rebeca, <br /> de manera harto solemne.<br /> --Pareces una política.<br /> --Sí, siempre he tenido madera de ello.<br /> --Rebeca, ¿eres felíz?<br /> --Huy, sí, muchísimo. ¿Y tú?<br /> --También.<br /> --Jaume, ¿sabes que eres el chico más guapo que he conocido en mi vida? Y eso no dice nada en tu favor –bromeó ella.<br /> --Gracias. Como dijo Groucho Marx: “Señorita, consultaré a mi abogado, y si acepta el caso, contrataré a otro”. <br /> Rebeca rió, y contestó con otra frase cinematográfica, la del personaje de Jessica Rabbit, la esposa del conejo protagonista de "¿Quién engañó a Roger Rabbit?": <br /> --"Yo no soy mala. Es que me han dibujado así". <br /> Aquello acabó en un estallido. De risas, claro, no por que hubiera ninguna bomba de algun grupo terrorista haciendo ruido por la zona. Acabaron dándose un nuevo morreo, aunque acabaron haciendo algo más que eso. Estuvieron a punto de hacer el amor allí mismo, pero recordaron que no llevaban preservativos encima, además de que podría verles alguien, y hacer el amor se hace mejor (valga la redundancia) en otra zona más discreta e íntima. <br /> Un rato más tarde ya se habían secado y vestido. Al volver al coche, se peinaron mirándose en el espejo retrovisor. Aunque Rebeca ya llevaba un espejito en su bolso.<br /> Ella, entonces, preguntó a Jaume:<br /> --Cariño, ¿me quieres?<br /> --Pues claro.<br /> --¿Sólo "pues claro"?<br /> --Ah, ¿es que quieres algo más? Mujer, te quiero, te adoro, no podría vivir sin tí. ¡Toma tópico! ¡Toma originalidad! ¡Viva México!<br /> Rebeca trató de reír de la manera más discreta posible aquella nueva salida humorística de su amigo, pero riéndose con la boca cerrada, haciendo, con ello, un ruido extraño, como de risa de conejo.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09363384796914028407noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8039798772815783273.post-74751539457692326742011-09-07T17:03:00.000-07:002012-04-22T17:22:01.348-07:00CAP DE SETMANA (CAPÍTOL IV)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-4iCRSg75aHo/T5ScsNkKzZI/AAAAAAAAAtc/8Y2h7peiyCk/s1600/Pant%25C3%25A0%2Bde%2BTalarn%2B%2528Lleida%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="300" width="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-4iCRSg75aHo/T5ScsNkKzZI/AAAAAAAAAtc/8Y2h7peiyCk/s400/Pant%25C3%25A0%2Bde%2BTalarn%2B%2528Lleida%2529.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-It614nO7jvw/T5SdNT_3TCI/AAAAAAAAAto/NGSBsKSsb5A/s1600/Vells%2Bde%2BLa%2BPobla%2Bde%2BSegur.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="194" width="259" src="http://3.bp.blogspot.com/-It614nO7jvw/T5SdNT_3TCI/AAAAAAAAAto/NGSBsKSsb5A/s400/Vells%2Bde%2BLa%2BPobla%2Bde%2BSegur.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-HMvojdAQ1kU/T5SgN5paywI/AAAAAAAAAt0/GvX3oDRdR0E/s1600/Portada%2Bdiari%2Bcatal%25C3%25A0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="195" width="259" src="http://4.bp.blogspot.com/-HMvojdAQ1kU/T5SgN5paywI/AAAAAAAAAt0/GvX3oDRdR0E/s400/Portada%2Bdiari%2Bcatal%25C3%25A0.jpg" /></a></div>
CAPÍTOL IV<br /><br /><br /><br />Ha passat gairebé una hora. Ara, tots dos hi sòn al llit, després d’haver-se despullat i tot això que ve després, massa obvi per dir-ho tot aquí. Ella hi era a sobre d’ell, amb l’esguard fix a la finestra de l’habitació, amb un lleu somriure als seus preciosos llavis. Dessota de la Rebeca, en Jaume hi feia el mateix, és a dir, mirar-se la finestra i fer un somriure.<br />Ell li va fer a ella de carícies suaus amb la mà, recorrent amb ella el nas, el front, la part alta del cap i sobre tot el clatell, una cosa que a ell l’agrada molt fer a totes les dones amb les quals s’hagi fet de petons o fet l’amor. La Rebeca va agafar tot seguit la seva mà amb la seva dreta, la va estrènyer ben suaument tot unint els dits d’ell amb els seus, a l’estil típic de com s’agafen la mà els enamorats. Tornà a fer-li un somriure. Ella semblava ésser en un estat de felicitat molt alta, i enamorada igual que una noieta de l’institut. Per no perdre el costum, amb la suavitat acostumada, van tornar a morrejar-se, aquesta vegada amb les llengües de tots dos en visió molt més clara. Un minut després, en acabar, la Rebeca digué, tot sospirant:<br />--Uf! Feia temps que no me’n trobava tant de bé!<br />--Vaja, ara resulta que l’he alegrat el dia a una noia! –va comentar ell, amb molt de sarcasme--. M’agrada molt haver fet la meva bona acció del dia, com en van ensenyar-m’hi, al col.legi! Ara em pertocarà ajudar una velleta a passar a l’altra banda del carrer.<br />--Ha, ha, ha...! –ella es partia en dos, en riure, posant-se a la banda dreta del llit--. Que no deixes de dir bestieses ni tant sols quan folles, nano?<br />--No, és que si no dic de bestieses, m’avorreixo.<br />--Ha, ha, ha...! –i ara es van riure tots dos alhora.<br />--Escolta –pregunta ara la Rebeca--, ¿a la Mireia la vas conèixer de la mateixa manera que m’has conegut?<br />--No, Rebeca. La vaig conèixer quan jo hi estudiava, al col.legi, poc de temps desprès de tallar amb la Violeta. N’hem passat uns anys força bé, amb moment bons i dolents, igual que en totes les parelles, fins que un dia ho vam deixar... La nostra relació va ser com la bestiesa aqueixa del pèndul, que va a una banda i a l’altra. Doncs, que un dia tot bé i un altre malament. Precisament un d’aqueixos moments dolents va ser quan jo vaig tenir que anar-m’hi cap a La Corunya per fer la “mili”, vam discutir perquè serien molts dies sense poder veure’ns, que Barcelona i La Corunya sòn ben lluny, 1.200 quilòmetres, per veure’ns tant com abans. Quan jo hi era allà, ella m’hi trucava gairebé tots els dies, i em demanà perdó per haver-se emprenyat amb mi. Quan finalment va acabar-se d’aquest rotllo, en veure’ns altre vegada a Barcelona, ens vam fer un dels millors morrejos que me’n recordo, dels més romàntics, a casa meva. Desprès, ho vam fer. Tota la nit. És clar que a poc a poc, que això de les pel.lis porno que mai no acaben de follar, això mai no m’ho he empassat, tia. És curiòs que, sempre que ens passava una cosa així, una discussió llarga, ¡apa!, acabava bé així.<br />--Oh, vau ser uns nanos ben rars –va comentar la Rebeca.<br />--Rars, no sé, Rebeca, però n’hi ha molta gent que així se’n desfoga. No només se’n desfoga un veient pel.lis o què sé jo quines coses...<br />--Sí, deu ser això, nano...<br />Van tornar a morrejar-se, aquesta vegada fent el mateix moviment tots dos alhora, rebolcant-se pel llit, fent girs suaument, abraçats firmement, amb cura de no caure’s per terra.<br />Ha passat la nit. Ja s’ha fet de dia. Son dos quarts de nou del matí. En Jaume va obrir els ulls i va veure que per la finestra hi entrava el llum. Ja feia una bona estona que hi havia sortit, el Sol. La Rebeca hi dormia plàcidament a la seva banda dreta, ben tranquil.la, i semblava somriure. Aquest li va fer petits cops al front d’ella, ben suaus, per despertar-la. Van tenir d’èxit, i ella se’n va despertar.<br />--Què passa? –va preguntar ella.<br />--Que ja s’ha fet de dia, estimada –va contestar ell.<br />--Ah, ja, és clar... –va badallar la Rebeca--. Bon dia, Jaume. Jo, he dormit ben bé. Ja sé que això no és gens d’original, però...<br />--Ja, tranquila –li va fer un petó suau d’un segon de durada als llavis. Ella li féu un somriure.<br />La Rebeca es va aixecar, i tornà a badallar, ara tot tapant-se la boca amb la mà. Va preguntar:<br />--Quina hora és?<br />--Doncs... –en Jaume va cercar el rellotge de braçalet, que se l’havia deixada damunt la tauleta de nit, gairebé a cegues, igualment que si fóra cec. Ho va mirar--. Dos quarts de nou.<br />--Ep, Jaume, ¿què farem?<br />--Ep...?<br />--Dic que què farem. Avui. Aquest matí, per començar.<br />--Ah, no sé... Pensava preguntar-t’ho ara, quan t’hi hagis llevat.<br />--És que... podriem anar-nos-en, primer de tot, per visitar els meus oncles una estona, i desprès fer-nos una volta per la comarca amb el meu cotxe. Que et mola?<br />En Jaume somrigué.<br />--Ah, sí –va contestar--, em sembla bé, estimada. Apa, som-hi, a vestir-nos, baixem per desdejunar, i doncs anem-nos cap a casa els teus oncles.<br />--Molt bé, estimat. Ara em vesteixo –respongué ella. Es van sortir del llit, tots nus, és clar. Després d’endegar-se i fer-se una dutxa (aquesta vegada separats, no pas plegats), van baixar per desdejunar. Van prendre un cafè amb llet i madalenes.<br />Després, en arribar a casa els oncles de la Rebeca, que resideixen a una casa de veïns de tres pisos, la típica casa de veïns de qualsevol poble, ells van obrir la porta, i van saludar Jaume després d’ella.<br />--Ah, hola... –digué la tia Valentina--. Que és amic teu, Rebeca?<br />--Sí, i es diu Jaume –va contestar ella. En veure que ella i ell anaven agafats de la mà, l’oncle Josep Ramon va preguntar:<br />--Que és el teu nòvio?<br />--Cony, quines coses digues, oncle! Quin carrincló qui arribes a ser! –va respondre ella, amb la seva habitual sinceritat ben a prop de la grolleria, almenys per la mentalitat dels oncles, més aviat provinciana--. És un amic meu, que ho vaig conèixer fa poc de temps. Volia presentar-vos-ho.<br />--Me n’alegro, Rebeca –va contestar la tia Valentina--. Sembla simpàtic. ¡Quina llàstima que en Pep no sigui com ell!<br />--Com...? Què has dit? –en Josep Ramon es va picar, com mai no ho havia fet.<br />--Res, estimat, res –li va tranquil.litzar la seva dona, amollant-li una mentida piadosa, és clar. Somrigué tot seguit d’una manera maliciosa. Ara va començar ella a parlar Jaume--: Jaume, no s’ho prenguis seriosament. Mon marit és un d’aqueixos carrinclons que no saben pas de què va, el rotllo. Rai que ja sòn en perill d’extinció.<br />--Sí, ja me n’havia adonat –li digué en Jaume a la Valentina a l’orella, de manera gairebé confidencial, en veu molt baixa. Al fons, l’oncle era tot picat, francament.<br />Es van anar tots cap a la sala, i allà, la Rebeca i en Jaume es van asseure plegats, ella a la banda esquerra d’ell, pegant gairebé literalment les cadires una a la banda de l’altra, per així sentir-se més junts. En Josep Ramon Lamadrid tornà a parlar el jove:<br />--Ep, senyor... ai, no... Jaume, oi que sí?<br />--Jaume, sí, senyor –va respondre aquest, amb tranquil.litat.<br />--Ah, sí, gràcies. Ep... Que ets de Barcelona?<br />--Sí, senyor. Que se’m nota, l’accent? És que els barcelonins tenim un accent, que... –es referia a la seva manera de parlar el català, encara que no fos el típic català barceloní, ans un català una mica més acord amb el que s’hi parla a Televisió de Catalunya, que té més cura amb la pronunciació de la llengua.<br />--Ep, sí... Ep... On us vau conèixer, tu i la meva neboda?<br />--Nosaltres?<br />--Sí, vosaltres. Sabras que la meva neboda Rebeca...<br />Ella li va interrompre, pensant que anava a dir d’alguna cosa indiscreta.<br />--Oncle, que això ja ho sap. A més a més, ja em coneixes, no tinc de prejudicis ni res a amagar. Si vols dir bestieses sobre mi, no ho facis aquí, millor ves-te’n a la tele...<br />--Ha, ha, ha –rigué sarcàsticament en Josep Ramon les “gràcies” de la seva neboda--. Rebeca, tu, deixa’m que pali amb el teu nòvio... “d’home a home”.<br />--Ja ha sortit el masclista, ha, ha! –la Rebeca es va picar, o semblava que es picava, tot i que contestava amb la seva ironia habitual.<br />--Brrrr! Amb aquesta noia no es pot parlar de coses serioses! –rondinà en Josep Ramon, tot mirant-se fixament el jove i fregant-se el mentó.<br />Va haver una petita pausa, abans de que l’oncle tornés a l’atac:<br />--Vejam, Jaume, ¿que t’agrada, la meva neboda? A que està bona?<br />--Oncle! Deixa ja de dir bestieses! –va contestar la Rebeca, que semblava ben emprenyada, encara que de debò. Ho va dir tant de bruscament que l’oncle es va espantar, i semblava que li podia fer un infart.<br />--Què...? –va exclamar en Josep Ramon.<br />Ell es va tranquil.litzar una mica, abans de tornar a l’atac:<br />--Rebeca, si et plau, no tornis... eeeep... Rebeca, que no tinc cinc anys, nena. Sé el que tinc que dir. No soc pas tant de “carrossa” com tu hi creus. “Vale, tia?” <br />--“Vale, tío. Qué mal te enrollas, qué mal se enrolla vuesa merced”. <br />Després d’amollar-li un esguard de reüll ben inquietant, en Josep Ramon tornà a preguntar-li en Jaume:<br />--Ep... Jaume, ¿de quina cosa en parlàvem?<br />--Oncleeeeee... –va insistir la Rebeca. L’oncle ja era al caire d’esclatar.<br />--Rebeca, ets més pesada que una dona grassa als braços...<br />--No, oncle, és que d’aqueixes preguntes poca-soltes son dolentes per fer-se-les. Que en Jaume és un bon jan, no pas un nen de tres anyets. Sí que li agrado, i ell m’agrada. Però tot això son només coses privades, oncle. Que jo no fico el nas en les teves coses amb la teva dona. Ell s’ha portat bé amb mi, i jo amb ell...<br />--I ara! Segur que heu fet...!<br />--Oncle, no et permeteixo que...!<br />En aqueix moment, va arribar-hi la tia Valentina.<br />--Què us passa? –va preguntar.<br />--Res, Valentina –va contestar el seu marit--. Hi parlava amb la teva neboda i el seu amic. Crec que ells fo... sí, que fan això...<br />--Ja. I què...?<br />--Com que “i què”?<br />--Sí, això dic, “i què”. Ells tenen dret a fer el que vulguin. La teva neboda s’hi haura follat a molts nois, però mai no s’ha drogat. I suposo que tu, Rebeca, hi hauraas follat amb nois d’un en un, oi que sí?<br />--Sí, és clar que sí, tia –va contestar la noia--. Només d’un en un. Pero, perquè no en parlem d’altres coses? Que aquest tema ja m’avorreix.<br />--Tens raó, Rebeca. I tu, Josep, calla’t –li va demanar al seu marit, encara que amb un to a la veu que semblava el d’un sergent cridaner—, que no ets d’ara mateix. Ets de l’Edat de Pedra. Sort que sou en perill d’extinció.<br />Es van riure d’amagatotis en Jaume i la Rebeca en sentir el que deia la Valentina, tot tapant-se la boca. Però en Josep Ramon no era ximple, i se n’adonava. Enrabiat i resignat alhora, va decidir aleshores canviar el tema de la conversa.<br />--Ep, Jaume, ¿què hi fas aquí, a La Pobla de Segur? De vacances?<br />--Em... sí.<br />--Molt bé, molt bé. Que t’agrada, el poble?<br />--Sí.<br />--I la Rebeca també?<br />En Jaume va mirar-se de reüll Rebeca un moment, per fer-li una pregunta amb l’esguard sobre quina cosa devia ell de respondre. Com ella semblava dir-li que tranquil, que respongués el que vulgués, aleshores va contestar:<br />--Sí.<br />--I la meva neb... ep, i aquesta comarca?<br />--També.<br />--Que l’agradaria viure aquí?<br />--Oncle! –va exclamar la Rebeca--. Que sembles del Centre d’Iniciatives Turístiques!<br />--Neboda... –en Josep Ramon ja estava tip.<br />--És que fas unes preguntes ben estranyes, oncle –digué la Rebeca--. En Jaume no és pas cap poca-vergonya.<br />--Ha, ha! Això s’ho diras a tothom!<br />--Pep, canvia de tema! –rondinà la Valentina.<br />Igual que si fóra un nen, els pares del qual el renyeixen, en Josep Ramon féu un esguard a la seva muller igual que si demanés (o supliqués) perdó. Aleshores, la Rebeca va preguntar:<br />--I els cosins, on hi son, ara?<br />--N’hi ha sortit, per passejar-hi, al poble. Com hi ha vingut amb les seves parelles, ells han aprofitat que fa bon de temps. Estaran a prop d’aquí –va contestar la Valentina.<br />--Només passejant? –va preguntar en Josep Ramon, fent un somriure irònic.<br />--Peeeeep... –tornà a rondinar, la Valentina.<br />En aquell moment, en Jaume va mirar cap a una altra banda, i va fixar-se en un exemplar d”El Periódic de Catalunya”, d’aquell mateix dia, que hi era damunt la taula, obert per les pàgines interiors dedicades a “Coses de la vida”, i allà hi venia d’aquesta notícia:<br /><br />“ÉS TROBAT UN HOME MORT A UN BARRANC.<br /><br />Josep Vilagrasa<br />TREMP<br /><br />La Guàrdia Civil, amb l’ajut dels Mossos d’Esquadra, hi ha trobat un home mort al fons d’un barranc, ben a prop de la localitat de Talarn (Pallars Jussà). Ho havia trobada un home que hi passejava per casualitat. Com ell en portava la seva documentació, va poder ser identificat com l’Hèctor Queralbs, conegut traficant de drogues que hi operava al Port de Barcelona, que era buscat per la Policia des de feia temps. Les forces de l’ordre sospiten que va ser tirat al barranc per algun còmplice seu. El barranc té uns quinze metres d’alçada, amb parets molt dures i roques per totes bandes...”<br /><br />En Jaume va deixar de llegir allò i va deixar el diari al costat de la taula. Era tot alterat pel que hi havia llegit, i encara li tremolaven les cames en recordar-se’n de tot allò. Va tractar de conservar la calma. Va tornar cap al costat de la Rebeca.<br />--Quina cosa llegeixes, estimat? –li va preguntar ella, amb una veueta una mica melosa.<br />--Res, això del poca-solta de les drogues, que hi feia els seus afers al Port de Barcelona. L’hi ha trobada amb els ulls aclucats ben a prop d’aquí, a un barranc. A Rubí també hi feia alguna cosa...<br />--Oh, vaja –va exclamar la noia. També hi havia sentit parlar d’ell.<br />Va sonar el timbre de la porta. La Valentina s’aixecà de la seva cadira per anar-se’n a obrir.<br />--Seran els teus cosins –li va dir a la Rebeca.<br />--Ah, molt bé. Ara els coneixeras, Jaume. T’agradaran, son molt macos –li va dir la noia a ell.<br />Ell va somriure.<br />--D’acord, nena –va contestar. Des de que va llegir d’aqueixa notícia, es sentia trist per dins. I no sabia perquè, però es sentia culpable. Ja sabia que aquell home era un indesitjable, però no l’agradava res saber que hi havia matat algú. Ell no és cap assassí.<br />Però es va apropar a conèixer els cosins de la Rebeca i les seves parelles. Van entrar ben junts, igual que aqueixes parelles d’enamorats de les pel.lícules, en actitud força desimbolta en aquest sentit.<br />--Hola, cosina –li va saludar la Paula--. No t’hi vam veure anit per enlloc...<br />--És que vaig estar amb uns amics –va contestar la Rebeca, fent una excusa--. Ah, vull presentar-vos un amic, en Jaume...<br />--En Jaume?<br />--Ara el coneixeras. Jaume, aquesta és la Paula.<br />--Molt de gust, Paula –i es van saludar amb dos petons, un en cada galta.<br />Doncs, van acabar de presentar-se els uns als altres. Després, es van posar a parlar-ne de les seves coses.<br />Passava el temps, i l’Andreu, el nòvio de la Paula, va mirar el rellotge de braçalet i va proposar a la Rebeca i en Jaume:<br />--Ep, ¿que podrieu venir amb nosaltres a veure un poblet ben maco, que està a uns 20 quilòmetres d’aquí?<br />--Quin poblet és? –va preguntar en Jaume, interessat.<br />--Es diu... eeeep... Sant Hipòlit de Flamicell. Hi és a la vora del riu Flamicell, que aboca al riu Noguera Pallaressa. Neix a l’Estany Gento, crec. N’és un indret ben “guai”. I si a tu t’interessen els indrets de muntanya, crec que aquest et “molarà” –li va contar l’Andreu, barrejant d’expressions col.loquials adaptades a la nostra llengua. L’agraden molt recòrrer d’aquells indrets.<br />Quan hi menjaven, l’Andreu digué que si podrien fer d’aquella excursió, encara que més que no pas tot això, només seria una petita passejada per aquells indrets, amb els vehicles de cadascú. I així va ser. Deu minuts desprès d’haver-se empassat els postres, van sortir de La Pobla de Segur els cotxes (eren tres, cadascú amb la seva parella endins, diguem-ne). En un hi anaven la Paula i l’Andreu, al segon la Gaietana i l’Àngel, i al darrer la Rebeca i en Jaume.<br />Hi anaven per la carretera també en aquest ordre.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09363384796914028407noreply@blogger.com0